10/07/2015 – La nova alcaldessa assegura que s’han trobat qüestions sense solucionar i que a final de mandat el PP va donar unes ordres de les que ara s’estan “pagant les conseqüències”, com ara la neteja de la ciutat.
Qui és Dolors Sabater?
Una persona que ha treballat per a la ciutat des de l’associacionisme, des de diferents àmbits. Mai havia estat en política, no he militat a cap partit. Aquest any he fet el pas a la política institucional a través d’un moviment en el que he pogut estar sense militar en cap formació. També sóc professora, molt vinculada a Llefià i La Salut per temes de treball comunitari. Tot i així conec molt tots els barris per la meva trajectòria. Visc al Manresà, però he viscut també al Centre.
Fa un any, fent classe al Júlia Minguell, pensava en governar la ciutat?
En aquell moment no formava part dels meus plans ni tan sols liderar un projecte polític. Sí estava preocupada per la situació de la ciutat i participava a totes les iniciatives polítiques i plataformes que s’impulsaven per trobar una alternativa d’esquerres al govern local.
Continuarà deslligada de cap formació política?
Ara estic lligada a Guanyem Badalona en Comú, que es va haver de convertir en partit funcional per poder presentar-se a les eleccions. Però el considero més un moviment que no pas un partit. És molt plural, que aglutina persones a títol particular com jo i persones que sí militen a organitzacions polítiques o plataformes. Entenc que jo hi puc seguir participant en aquest projecte, i hi seguiré, en principi.
La participació ciutadana i l’agilitat de gestió d’una ciutat tan gran i amb tantes urgències com Badalona són compatibles?
Es pot trobar l’equilibri. Quan cal prendre decisions ràpides, encara que no puguis fer tot un procés participatiu i assembleari, sí pots adoptar un tarannà d’escoltar aquest problema amb tots els agents afectats. Un Ajuntament que creu en la participació no ha de ser un Ajuntament on els problemes s’allarguin o no es prenguin les decisions adequades quan cal. Hi ha decisions que es prenen després d’haver escoltat les diferents opinions i havent-hi un consens previ suficient. No totes les decisions s’han de prendre per assemblea. Un exemple són l’operatiu de seguretat de la nit de Sant Joan i les primeres modificacions dins la Guàrdia Urbana.
La dissolució de la Unitat Omega es va consensuar amb la direcció policial?
Evidentment.
I es comptarà amb l’opinió del cos en la reestructuració de setembre?
Es treballarà amb la direcció de la Guàrdia Urbana i amb els sindicats. Això no significa que tothom pugui arribar a estar d’acord. No és fàcil trobar el consens. De vegades pot ser que tu escoltis tothom i tinguis un 50-50% i llavors, políticament, has de prendre decisions. Nosaltres governem amb direcció i una línia política, i els canvis que impulsem responen a aquesta línia. Òbviament sempre hi haurà persones que hi discreparan, igual que hi van haver treballadors que van discrepar amb les idees del mandat anterior. La nostra prioritat és trobar sempre el màxim bé comú. La supressió de la Unitat Omega, per exemple, no ha agradat a algunes persones, però la realitat és que hem aconseguit que hi hagin uns plusos d’horari nocturn que estiguin més repartits i afavoreixin més treballadors.
La Guàrdia Urbana i la seguretat va ser un dels pilars del govern del PP. Té a veure amb el fet que hagi estat un dels primers àmbits en ser modificat?
La manera d’entendre la seguretat té a veure amb la línia política. Nosaltres estem d’acord en què la seguretat és un dret i l’hem de garantir. Veient els informes de la Unitat Omega i valorant el servei, podem afirmar que és més útil que hi hagi tres patrulles més cada nit, que no disposar d’una unitat especialitzada antiavalots. Una altra cosa és el soroll mediàtic que ara es pugui produir. Es vol distorsionar la realitat, fer creure a la població que per treure la Omega estan passant una sèrie de coses, i això no és cert. Les dades demostren que la Omega estava desaprofitada, perquè hi havia molt poques ocasions en les quals hagués d’intervenir com a unitat antidisturbis. Teníem un cos especialment preparat i molt dotat a nivell de material per fer front a un servei que no havia d’afrontar habitualment; al final, es feia servir com a patrulla normal. Si això és així, millor tenir tres patrulles. I si hi ha necessitat d’atendre un incident rellevant algun cop, ja hi ha les unitats de reforç i l’ajuda dels Mossos.
La neteja va ser un altre dels àmbits més treballats pel PP. Tenen pensat modificar alguna cosa?
No hem fet cap modificació en aquest sentit. Sí ens em trobat amb coses estranyes. Hem rebut queixes, com si el servei hagués canviat, quan no hem donat cap instrucció. Estem estudiant-ho. Hem descobert que es van donar ordres a l’anterior mandat per incrementar les hores els darrers dies de la campanya que després s’han hagut de recuperar. Estem pagant conseqüències de coses que es van deixar lligades i estem demanant explicacions.
També es van trobar amb la manca del vaixell que recull els sòlids de la platja. Alguna cosa més?
Ens hem trobat amb moltes coses que en teoria un bon govern hauria de deixar lligades, i no ho estan. La ciutat no té fonts públiques. Amb la onada de calor tan forta que patim, no podem oferir aigua potable als ciutadans a peu de carrer. Això és conseqüència de que durant el mandat anterior, quan es generava un problema amb una font, una avaria, un ús inapropiat…fos quin fos, enlloc d’afrontar-lo, el govern suprimia la font, no resolia el problema. Llavors, tot i haver dit que les reobriríem immediatament, hem vist que no hem pogut: hi ha dèficit de manteniment de fonts, eliminació de fonts i reparacions o substitucions que s’han de dur a terme i no estan pressupostades. Un altre cas és el del Badalona. Al maig, Engestur retira les grades de l’estadi provisional, i el govern anterior no posa en marxa la solució perquè el 15 de juliol, que és quan s’ha d’autoritzar el camp perquè l’equip hi pugui competir, la instal·lació tingui les grades adequades. Això també ho hem hagut d’articular a marxes forçades. No hi ha hagut traspàs. Un altre exemple és el del parc de les Brigades Internacionals, un espai que es tanca i s’obre cada dia. A dia 12 de juny, es lliuren les claus del parc i el professional que s’encarregava posa en coneixement d’una sèrie de persones, ninguna del nou govern, que el parc queda obert i està a l’espera de lliurar les claus a qui pertoqui. Cap de les persones que ho saben ens ho comuniquen, i passen dies fins que coneixem la situació a través dels veïns. Ara ja té les claus la Guàrdia Urbana, però si el regidor de Via Pública hagués fet el traspàs l’endemà del Ple de Constitució, el tema s’hauria resolt en un moment. És una llàstima perquè qui acaba perjudicat és el veí. Si hi ha intenció o no, no ho puc valorar. Tot plegat fa pensar, si més no, en una falta de responsabilitat envers de la ciutat.
Han trobat res als calaixos?
Hem trobat coses que les farem públiques quan les puguem documentar correctament. També hem trobat calaixos buits. D’Alcaldia, per exemple, i és una qüestió que estem investigant. Hi ha informació que hauria d’estar aquí i no hi és, i l’he d’anar refent, buscant-la. Es van endur una sèrie de material i jo m’ho hauria d’haver trobat, algú m’ho hauria d’haver traspassat. Per sort hi ha bons tècnics a la casa i anem rescatant informació.
Quina és la situació econòmica?
Ara estem treballant amb l’interventor per fer canvis de partida. Ens trobem sorpreses; hi ha coses que s’ha dit a la gent que es farien i que estan pressupostades i no ho estan; àmbits en els que s’ha gastat més del 80% del pressupost quan estem a meitat d’any, partides que acabaran amb dèficit…
Pot posar exemples?
Estem fent un estudi global dels desequilibris econòmics i ho farem públic amb dades concretes. La transparència és la nostra línia de govern i ho farem tot públic, però volem donar informació totalment documentada, correcte i que hagi passat per tots els nivells. Abans del Ple, tothom tindrà aquesta informació.
Un cop dins l’administració i havent analitzat per sobre la situació, creu que hi ha alguna proposta del seu programa polític que no podran desenvolupar?
Hem de posar les auditories en marxa. Teníem clar que s’havien de fer, però un cop a dins i després de veure certes coses, ho tenim encara més clar. Les qüestions econòmiques s’han d’endreçar, però de moment mantenim la possibilitat d’alliberar uns diners per a emergències. No renunciem a generar processos participatius al voltant dels temes de ciutat. Ens trobarem amb temes que requereixen una urgència de resposta, però com a mínim es faran processos informatius.
Consultaran pel que fa al canal del Gorg?
El regidor d’Urbanisme, Oriol Lladó, es va reunir dimarts amb entitats i afectats. Els va tranquil·litzar i els va explicar quins són els aspectes en els que creiem interessant promoure la participació i trobar donar resposta, com ara els solars i la seva neteja, els usos dels terrenys, quins equipaments hi haurà d’haver. També ens vam trobar amb la FAV, amb qui també es va parlar del canal. S’ha programat una reunió el dia 16 amb tots, on podrem parlar del tema en profunditat. El canal ve de molts anys enrere, té tot un camí que no es pot retrocedir, però hi ha parts del projecte que són desconegudes, i la ciutadania mereix saber quina és la situació i tenir tota la informació possible.
Això pot alentir les obres?
S’ha dit que hem aturat les obres del canal i no hem parat absolutament res. No hem fet cap gest en contra del canal. Vam dir que revisaríem els grans temes de ciutat, no replantejar, sinó revisar. Ens trobem amb uns números que hem de fer nostres, saber on som, no podem dir a cegues “endavant”.
I si troben una informació i números que no veuen correctes, podrien replantejar coses?
Més aviat parlem de no enganyar la gent. S’està dient que està tot fantàstic, que no costarà un euro a l’Ajuntament, que tot tira endavant…compte, perquè això pressuposa que hi ha d’haver algú que, per exemple, vulgui invertir en fer un hotel. És un projecte construït sobre una enginyeria econòmica que no està tancada, i això s’ha de saber. No volem posar pals a les rodes, però no volem que s’enganyi ningú.
Creu que s’ha enganyat?
S’ha dit que nosaltres havíem aturat tot això, que no hem volgut dialogar amb els afectats, i no hem fet cap gest perquè es digui això. Des del primer moment hem dit que havíem de parlar amb tothom implicat i estem en aquest procés. Un tema a dialogar, per exemple, és què passarà amb els solars, que ara estan plens de brutícia i rates, mentre tot aquest projecte es desenvolupa. Se’ls hi podria donar un ús social mentre no hi hagi el canal. Després hem de solucionar dubtes: com es netejarà, com es mantindrà…parlem-ne. Clar que hi ha gent que preferiria una rambla en comptes d’un canal. Això segurament ja no podrà ser perquè els inversors han posat diners comptant que això es farà, i el canal està lligat al port. I hi ha molta gent que porta esperant un desenllaç d’aquest tema des de fa molts anys. Té una gran complexitat: té propietaris que ja han invertit, tant empreses com veïns; gent que vol que la zona quedi remodelada…l’únic que volem és la màxima transparència i participació del projecte, i no dir ‘sí’ sense saber de què va. Un govern que entra és normal que es vulgui prendre un petit lapsus de temps per mirar-se les coses. No és just que se’ns qüestioni. Ens estem informant i escoltant tothom. És l’únic que volem.
Hi ha altres grans projectes sobre els que s’ha arribat a generar algun dubte, com ara el camp del Badalona.
El camp del Badalona també està licitat i tira endavant. Nosaltres quan diem revisar, volem dir fer nostres els números i la informació, perquè volem ser transparents i assegurar que tot estigui correcte. Hem de mirar allò que assumim.
I la operació de la Penya amb Mercadona?
És un altre dels temes que estem estudiant, però és evident que si una cosa ha estat aprovada i ha seguit els processos legals durant el mandat anterior, no la podem fer retrocedir. Amb el tema de la Penya hi ha un conflicte de ciutat. Es va aprovar aquesta operació perquè la Penya necessita poder garantir que Badalona continua tenint el seu equip. I al mateix temps, hi ha una oposició del petit comerç i una visió del govern, que creu que la ciutat no pot suportar més superfícies comercials que fan competència deslleial amb els botiguers. Aquí la ciutat hauria de poder participar i dir quin model de ciutat vol. A mi m’agradaria fer processos participatius i consens de ciutat sobre els grans temes.
Badalona està preparada per assumir aquesta participació?
S’ha d’anar fent de mica en mica. Es poden organitzar consultes i referèndums. Però ara hi ha temes que estan candents i amb els que ja no es pot fer. Amb el del canal, per exemple, ja hem fet tard. Les conseqüències d’aturar-ho serien molt més greus que les de tirar-ho endavant.
Quin llegat li agradaria deixar quan deixi el càrrec d’alcaldessa?
Que les desigualtats entre badalonins haguessin disminuït i que el nivell de cohesió social i la igualtat d’oportunitats hagués augmentat de veritat. Vincular els ciutadans amb la pressa de decisions, que consultar, participar i consensuar sigui una situació normalitzada. Que la ciutat perdi barreres, físiques i socials, que sigui més habitable i tingui una mobilitat molt més fluida, amb un urbanisme més humà i integrat: superar temes com el de l’autopista, per exemple. Que tothom se senti de tots els barris. Que desapareguin espais degradats. I reformar profunda de l’Ajuntament com a administració, a nivell de funcionament intern, per descentralitzar i imprimir transversalitat.
Quina serà la relació de l’Ajuntament amb els bancs?
La PAH ha demostrat que es pot fer molt més del que s’ha fet fins ara i intercedirem amb les entitats bancàries en favor de les demandes de la plataforma. La més important serà que es pugui fer lloguer social amb els habitatges buits, així com renegociar les hipoteques amb uns terminis que donin més temps a les famílies per trobar solucions.
Hi ha barris on Xavier Garcia Albiol va calar molt i on va aconseguir una majoria àmplia que ara està en contra de l’actual govern. Creu que podrà convèncer tota aquesta gent perquè canviï de parer?
Crec que si ens deixen governar, fer la feina, ho podrem fer. Sempre hi haurà gent que estigui encontra de l’acció de govern o de mi. Però quan pugui parlar amb aquestes persones i que coneguin el nostre model, com que ells participaran, crec que hi haurà un volum de gent que sí podrà canviar de parer.
“Si ens deixen governar”?
Normalment es deixen uns 100 dies per deixar començar a governar. I al minut 1, el senyor Albiol, ell mateix, ja estava fent afirmacions a les xarxes en contra nostra. No hem començat i ja estan difonent moltes mentides. Volem que deixin de fer soroll i ens deixin treballar.
Té a veure que s’hagi volgut encarregar del districte de Llefià i La Salut?
Agafar un districte que conec molt des de dins i del que tinc moltes idees de transformació és un repte, perquè vaig a una zona on no sóc benvinguda per moltes persones. Però, al final, la gent vol que facis la feina. Si veuen que solucionem els problemes i que estem allà treballant, la situació es revertirà.
Treballaran la figura de l’alcaldessa, com va fer el PP amb Albiol?
Més aviat treballem amb idea de govern. D’això estic molt contenta. No volem regidories aïllades. I amb això estem aconseguint bona feina. No volem una alcaldessa com a figura, sinó un govern que treballa coordinat.
Per què no assegurar un govern en majoria si hi havia consens en la major part del programa polític?
No hi ha hagut temps material per fer-ho. També té a veure amb la situació interna de cada formació. Era clar que la voluntat del PSC generava dubtes entre ells mateixos. Tenien una necessitat de treballar internament per trobar la seva posició. Això requeria un temps i nosaltres teníem una necessitat de començar a tancar temes per governar.
Creu que el PSC no volia entrar al govern?
Tenien el seu dubte. Sóc respectuosa amb les reflexions de cadascú. La situació era complexa per tothom. No puc dir quina era la seva voluntat. Jo preferiria arribar al primer ple municipal amb un acord de governabilitat, i no tenint-los a l’oposició. Però entenc que malgrat no existir aquest acord, els socialistes no trairan els objectius de programa que compartim, i això ens ha de donar un marge per governar a favor del progrés social de la ciutat.
El PSC serà cabdal per aprovar certes coses. La primera, el cartipàs. Si no s’aprova, què?
Nosaltres estem negociant perquè així sigui. Hi hauria un temps extra, però s’aprovarà, n’estic segura. Quan el PSC em vota com a alcaldessa, ho fan perquè ells volen un canvi de política. Aquesta ciutat necessitava una política d’esquerres i no tenia un govern que estava per això, i el PSC és conscient que no es pot seguir amb aquest camí amb el PP. S’ha desmarcat a l’hora de fer-me alcaldessa, i s’ha de continuar desmarcant per afavorir una política social que compartim, més enllà que estigui o no al govern. A més, no es descarta que més endavant puguem reprendre algun acord per entrar al govern o de governabilitat.
S’ha menystingut al PSC durant les negociacions?
No.
