Entrevistem a Enrique Tomàs, empresari badaloní i ambaixador del pernil pel món
Enrique Tomàs? El del pernil? Exacte. L’Enrique va néixer a Badalona, al barri de la Salut, l’any 1966. Els seus pares, per donar menjar als seus 11 fills, van obrir una lleteria a Santa Coloma i, junt amb els seus germans, l’Enrique va començar-hi a treballar quan sortia de l’escola. Quan va deixar els estudis, a l’acabar l’EGB, ràpidament va començar amb 16 anys a treballar a la xarcuteria que els seus pares tenien en el mercat de la Salut. I, avui dia, d’aquells mateixos productes ha fet un petit imperi amb botigues a tot el món. L’empresa que s’ha especialitzat en pernil té previst tancar aquest 2022 amb una facturació de 84 milions d’euros. La companyia invertirà 3 milions d’euros en la seva seu central, inaugurada l’any 2020 a Montigalà. A més, la seva vinculació amb Badalona el porta a fer la presentació de la ‘Fundació Enrique Tomàs’ al Teatre Zorrilla el proper 22 de desembre.
- Com acaba un nen de Badalona que ajudava a la xarcuteria dels seus pares sent un empresari d’èxit que fa d’ambaixador del pernil arreu del món?
La clau de l’èxit és tenir moltes ganes i anar a dormir cada dia estant segur que ho has donat tot. Sembla una fórmula senzilla, però la majoria de vegades és més important l’execució d’una idea que no la idea en sí. Jo vaig néixer a la Clínica de Carme i vaig viure en el barri de la Salut. En el barri vivíem en un carrer anomenat Ramiro Ledesma, que avui dia es diu Federico Garcia Lorca. Tinc grans records d’aquella infantesa. Jo sempre dic que primer soc del meu carrer, després del Barri de la Salut, després de Badalona, català, espanyol, europeu i després ciutadà del món. Hi ha gent que ho diu perquè queda, però jo ho sento així. Des d’aquells inicis era un nen que tenia molts somnis, era molt emprenedor. Els meus pares em van ensenyar que cada dia es podia aprendre una cosa nova i quan estic a Badalona torno a recordar aquell nen.
“Regalar un pernil és una demostració d’amor”
- Teniu botigues a tot Espanya, Argentina, França o Perú, però invertireu 3 milions d’euros a la vostra seu central a Montigalà. Segueix sent tan forta la teva vinculació amb Badalona?
Mira si estic vinculat que aquesta és la meva targeta de visita des de fa 12 anys: per un cara figura la meva professió, “hacedor de negocios” i per l’altra apareix que soc de Badalona amb una imatge del Pont de petroli. Pel meu treball viatjo a altres llocs espectaculars com pot ser Miami, però estic molt més a gust aquí. Em sento de Badalona, m’agrada moure’m per la ciutat. Vaig a l’Estupendu o m’agrada caminar pel passeig, forma part de la meva personalitat. És cert que en altres llocs d’Espanya si vols posar un negoci gairebé et regalen el terreny, però jo prefereixo potenciar Badalona, donar-la a conèixer. Tot el que faig aquí, també ho faig en certa manera per a la meva família i els meus amics.
- Et defineixes com a “hacedor de negocios”, per què vas decidir fer del pernil el teu negoci?
Em vaig adonar que el pernil no estava en el lloc que li corresponia: el podi. En l’actualitat els aliments amb més prestigi són tres: les trufes, el caviar i el foie. El pernil hauria de figurar entre ells. Ara tinc 56 anys, però ja de nen, quan ajudava a la plaça del Mercat Vell del barri de la Salut, m’adonava que quan els clients venien a comprar pernil no era el mateix que qualsevol altre producte. Per comprar un pernil requereixes d’un protocol especial. S’ho pensaven més. Em vaig adonar que el pernil no és només un menjar, és un concepte, una bandera.
“El pernil no és un producte qualsevol, per comprar-lo requereixes d’un protocol especial”
- Ara que s’acosta Nadal, és l’època de regalar pernil. Ho noteu en les vostres vendes?
Justament és el que volem evitar. Un dels nostres objectius era ser capaços d’aconseguir un consum regular de pernil al llarg de l’any. L’estratègia ha estat situar botigues en aeroports i en centres turístics amb gran afluència durant tot l’any. D’aquesta manera, per Nadal aquestes vendes es redueixen, ja que la gent viatge menys, però queda compensat amb els lots que venem a empreses perquè regalin a clients i treballadors. Hem tingut l’habilitat de desestacionalitzar les vendes.
- Valoren de la mateixa manera el pernil a altres llocs del món?
Aquí regalar pernil és una demostració d’amor i hi ha una cultura del pernil molt arrelada. A altres llocs, com a la Xina, estan acostumats a altres sabors. Els xinesos ho fan per demostrar poder. És la nostra feina, com a ambaixadors del pernil al món, educar a altres països on el consum no és tan habitual perquè sàpiguen entendre el producte.
- Quin és el futur del pernil?
Ens centrem en el lema “Menys, però millor”. És el futur de tot. Consumir menys quantitat, però de millor qualitat. Per a mantenir el planeta cal reduir el consum. D’aquesta manera li donarem valor al nostre producte i educarem al nostre consumidor perquè en consumeixi menys, però de més bona qualitat. Hi ha una aposta per la sostenibilitat i per l’equilibri social. És un concepte, una filosofia de vida.
