Entrevista a Marc Orts, col·leccionista de premis Goya com a tècnic de so
Que a Badalona hi ha talent pur dins del món audiovisual és una realitat irrefutable. Una demostració d’aquest talent de ciutat queda representat amb la figura d’en Marc Orts, un dels tècnics de so més respectats del cinema nacional. Tot i que ell mateix fuig del protagonisme generat pels premis rebuts, Orts ha guanyat sis Goya i set Gaudí, els màxims guardons del cinema espanyol i català. Mesclant el so d’una pel·lícula, poques persones d’aquest país poden presumir d’un ‘palmarès’ millor. Avui, a banda d’en Marc professional, parlem amb en Marc persona.
D’on et ve l’afició pel cinema?
El meu pare ens posava una pel·lícula cada nit. Crec que l’afició em ve del subconscient. Quan estudiava vaig tenir l’oportunitat d’entrar en un estudi de sonorització i doblatge a Barcelona i de seguida vaig tenir clar que el món cinematogràfic era el meu món.
Com és el món del cine?
La part més ‘farandulera’ és perillosa, tot i que a mesura que et vas gran canvies una mica de perspectiva. Quan ets jove vols triomfar. Intentes fer-te un nom. Va tot molt lligat a l’ego. A mesura que et fas gran valores molt més l’esforç dels productors per aixecar els projectes i vas aprenent una part molt important de la feina: saber gestionar els egos dels altres. Hi ha directors que volen protegir molt la seva obra, però al final penso que quan formes part d’un equip cal saber estar al servei de la pel·lícula. S’ha de deixar l’ego a un cantó i saber llegir el que es necessita de tu. Jo sempre dic que el 50% de la meva feina és saber estar amb la gent amb qui treballo.
Quina és la clau del bon so?
Primer de tot has de tenir present que el so forma part de la part subconscient d’una pel·lícula. Tu no el veus. És una part tan invisible que és millor centrar-se en no cometre errades, que en voler destacar. L’espectador identifica abans un error que un bon so. Bàsicament, la referència perquè tot funcioni és partir d’uns bons diàlegs. Han de ser còmodes per l’espectador. Jo sempre començo totes les pel·lícules treballant els diàlegs. La resta va tot en consonància.
Influeixen els dispositius mòbils en la teva feina?
Molt. Pensa que jo treballo en una sala de cinema que té dos sistemes per escoltar el so: un de màxima qualitat, el del cinema, i un altre més petit. Quan passes el so d’un sistema de cinema a uns altaveus de menys qualitat, tot es comença a perdre. Per tant, la proliferació dels dispositius mòbils ens obliga a fer moltes proves. Quan finalitzem la mescla del so, sempre l’enviem al telèfon, a la tablet, a l’ordinador i a una televisió per provar-ho tot.
Està valorat el so dins del cinema?
Ara més que abans. Actualment, hi ha molta més gent familiaritzada amb tota la part tecnològica del món audiovisual. La proliferació de YouTube i Twitch i dels streamings ha fet que la gent s’acostumi a tenir càmeres i micròfons de qualitat a casa. Jo he de dir que soc una persona que m’agrada ser invisible. M’ha tocat sortir a la llum pels premis guanyats, però la meva finalitat és passar desapercebut. Acabar un projecte i començar-ne un de nou. És cert que el sector del so ens quedem una mica massa invisibles. Ho hem de lluitar més.
Com t’influeix el gènere de la pel·lícula?
Per fer la meva feina, influeix molt. És molt important saber llegir quina tipologia de pel·lícula s’està fent per saber trobar el clímax sonor i que l’espectador gaudeixi i experimenti les sensacions correctes. El so és clau per conquistar la part emocional de l’espectador. Per això sempre dic que els tècnics de so hem de ser psicòlegs: tant dels directors com de la gent que ens veurà a través de la pantalla.
