No trobar-te bé i demanar hora amb el metge de família del teu ambulatori és, a la ciutat de Badalona, un calvari. Això sí, depèn del barri on vius i de qui gestiona el teu centre d’atenció primària. Si demanes hora al CAP del Doctor Robert, potser tens sort i el teu metge et pot atendre d’aquí a dos dies. A Pomar-Morera, n’hauràs d’esperar 8 però si vius a Lloreda ho farà en 30 dies. Ara bé, si la petició la fas al Gran Sol de Llefià, hauràs d’esperar entre 35 i 40 dies per ser atès. Davant d’aquesta situació, decideixes anar a urgències, ja sigui de l’Hospital Municipal o de Can Ruti. Allà, no hauràs d’esperar tants dies, però sí unes quantes hores. És un peix que es mossega la cua: com menys metges hi ha a l’atenció primària, més augmenten les llistes d’espera i, per tant, més saturades estan les urgències. Així ho denuncien els sindicats sanitaris de Badalona, juntament amb la FAVB. Des de Metges de Catalunya, el secretari de la secció primària de l’ICS, Òscar Pablos, assegura que a la ciutat només 3 de cada 10 persones poden ser ateses pel metge de família abans de dos dies i només 1 de cada 4 ho farà abans que en passin deu. Metges de Catalunya ho atribueix a un canvi al qual el sistema sanitari no s’ha adaptat. “La població està més envellida i, per tant, és més demandant; quan van al CAP, tenen un problema d’accessibilitat”, explica Pablos. Detalla que en els últims 8 anys, Catalunya ha perdut 850 professionals que treballen en l’atenció primària, entre metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs. Les dades són compartides pel comitè d’empresa d’atenció primària de BSA que assegura que la majoria de centres tenen 15 dies d’espera per visitar-se però, alguns d’ells, fins a 30. Fa gairebé un any que van calcular que farien falta 8 metges més per cobrir les necessitats de Badalona. “Actualment tota ampliació de la cartera de serveis es cobreix amb el mateix personal, fet que genera un augment de les llistes d’espera”, apunten des de Metges de Catalunya. A més de la manca de personal, els treballadors sanitaris recorden les retallades salarials que pateixen des del 2010. En el cas de BSA, des del sindicat calculen que han perdut un 30% del poder adquisitiu. “Això ha comportat que hi hagi un èxode cap a altres àmbits o fins i tot a l’estranger i que hi hagi pluriocupació dels metges”, lamenten des del comitè d’empresa. A més, es dona el cas que la majoria de metges no poden treballar, per contracte, el 100% de la jornada. A molts només els falten 64 hores anuals però, d’aquesta manera, no poden, per exemple, doblar torns.
MANIFESTACIÓ CONTRA LES LLISTES D’ESPERA A LES PORTES DEL CAP GRAN SOL DE LLEFIÀ
El passat 18 d’octubre, veïns i treballadors del CAP del Gran Sol es van manifestar a les portes d’aquest centre d’atenció primària de Llefià per protestar contra les llargues llistes d’espera. El veïnat denuncia que, per ser atès pel metge de família, han d’esperar més d’un mes i per a l’especialista, pot allargar-se fins als 6 mesos. Es tracta d’un ambulatori de recent creació, inaugurat l’any 2014 precisament per reduir la pressió assistencial de l’entorn, dels CAP Salut i Llefià. Compta amb onze metges però els treballadors recorden que n’hi ha tres de baixa i no s’han substituït. “Que es posin més metges i es doni un servei més adequat al barri”, denunciava el president de l’Associació de Veïns de Sant Joan de Llefià – Gran Sol, Jordi Mesas. Acompanyat per membres de la FAVB, veïns de Llefià i d’altres barris de la ciutat, protestaven contra la gestió d’aquest ambulatori. Allà, també van rebre el suport de líders polítics, entre ells l’alcalde de Badalona, el socialista Àlex Pastor, però també els exalcaldes Xavier Garcia Albiol (PP) i Dolors Sabater (Guanyem Badalona en Comú). Els veïns asseguren que seguiran protestant fins que la situació millori.
Les administracions neguen les llistes d’espera
A Badalona, hi ha centres d’atenció primària que depenen de l’Institut Català de La Salut (ICS), que també gestiona l’Hospital Germans Trias i Pujol, i d’altres que depenen de Badalona Serveis Assistencials (BSA), que gestiona l’Hospital Municipal. En tots dos casos, les dades pel que fa a llistes d’espera són molt diferents a les que donen els sindicats o els pacients que demanen hora. Segons l’ICS, es triguen 15 dies de mitjana en tenir hora de visita amb el metge de família i, fins i tot, segons aquest organisme, pot baixar a 10 dies. En el cas dels especialistes, sempre segons l’ICS, les visites preferents que tenen caràcter urgent es fan abans dels 32 dies, que està dins dels terminis que marca el Servei Català de la Salut. Les visites ordinàries, no tant urgents, no s’allarguen més enllà dels 3 mesos. Pel que fa als ambulatoris gestionats per BSA, les dades no són gaire diferents. Fonts d’aquest centre asseguren que la mitjana d’espera per a un metge de família és de 15 dies, mentre que, per a als especialistes, les visites urgents es fan abans de 30 dies i les ordinàries entre 1 i 3 mesos depenent de l’especialitat. De fet, mentre que els sindicats denuncien el tancament de quiròfans, la gerent de Badalona Serveis Assistencials, Pilar Saura, explica que fins i tot s’han reduït les esperes en intervencions quirúrgiques com pròtesis de genoll o cataractes. Manté que, en 3 anys, han passat d’un any a 6 mesos. “Tenim un dels millors indicadors de Catalunya” diu Saura. Davant la demanda d’una població cada vegada més envellida (segons l’Institut Nacional d’Estadística, al 2033 una de cada quatre persones tindrà més de 65 anys), Saura diu que la demanda és “quasi infinita” i que amb el doble de personal es tindrien problemes similars.
El problema són les substitucions
Pilar Saura explica que fa un any s’ha posat en marxa el programa de “demanda immediata” que garanteix que qualsevol persona amb un problema de salut agut pugui ser atès el mateix dia en un CAP per un metge o per una infermera. A diferència del que diuen els sindicats, Saura assegura que això evita que moltes persones acabin a urgències. BSA nega llistes d’espera superiors als 30 dies. Sí que es reconeixen que les esperes poden variar en funció de les baixes d’alguns treballadors. El problema, segons Saura, és que “no existeixen professionals a l’atur amb suficient preparació per cobrir les baixes” i per tant les substitucions no són fàcils. Des de l’Institut Català de la Salut, no neguen les llargues esperes en centre com el Gran Sol a Llefià. I el motiu és similar. Joaquim Verdaguer, director del Servei d’Atenció Primària del Barcelonès Nord i Maresme, reconeix que hi ha un equip mèdic que ja s’està envellint i que es produeixen baixes laborals. “El mercat laboral de metges és inexistent i escàs i, malgrat que tenim capacitat pressupostària per contractar, no els trobem” afegeix Verdaguer. En el cas concret del Gran Sol, hi ha fins a 2 o 3 metges per sota del que s’hauria de tenir. L’ICS també atribueix les llistes d’espera a un canvi de model que consisteix en dedicar més temps per visita per millorar l’atenció al ciutadà. Des de BSA també asseguren que, tot i la crisi financera que va patir l’entitat, “ara es donen més serveis al ciutadà”.
EL SECTOR PREPARA UNA VAGA A TOT CATALUNYA PER DENUNCIAR LA FALTA DE SOLUCIONS
Malgrat que els indicadors oficials no certifiquen el col·lapse a la primària, la desesperació dels metges es fa notar a tot Catalunya. Metges de Catalunya ha convocat una vaga de 5 dies, entre el 26 i el 30 de novembre. Estan cridats a la vaga 5.700 facultatius entre metges de família, pediatres, ginecòlegs i odontòlegs. La vaga començarà després del 25 de novembre quan s’obren les convocatòries per a 1.342 places de metge de família a què volen optar treballadors interins. Des dels sindicats de BSA no descarten sumar-s’hi. A Catalunya, els sindicats parlen d’excés de pacients sumat a una pèrdua salarial.
