Normalitzar és el que no és normal. Ser una màquina de produir talent format a casa no és habitual en els clubs d’elit. El cas més recent, la dualitat de dinàmiques que comparteixen els júniors Adrià Domínguez, Ian Platteeuw i Pau Majoral (EBA) amb el primer equip verd-i-negre. Jugadors arribats a l’Olímpic des de petits que, a partir del treball i la constància, poc a poc comencen a recollir els fruits de tot el camí recorregut. També, s’hi suma Íker Garmendia i Karim López com els altres joves verd-i-negres amb gran projecció.
Adrià Domínguez (Granollers-2006-1’86cm): és el timó del júnior amb perfil clàssic de base verd-i-negre: caràcter, intensitat i talent. En el seu últim any de formació, Domínguez, és el far per on passen totes les accions ofensives de l’equip, exercint com a líder a pista. Molt versàtil cap a cistella, amb gran domini de bot amdues mans i capacitat defensiva bastant alta. Però, la seva gran evolució en els darrers anys, és la millora des del tir exterior després de bot, amb bons percentatges. Mèrits més que merescuts per tenir dinàmica primer equip i, per descomptat, ser seleccionat per Espanya per disputar l’Europe U18.
Ian Platteeuw: (Barcelona-2007-2’09cm) és el “baby Ante Tomic”. Pívot amb una intel·ligència diferencial respecte els altres que els caracteritza per ser un passador excels al pal baix i alt. Habilidós en les finalitzacions i molt bon tir de mitja distància. Un punt fort de Platteeuw és la continuació després de la realització de bloc directe amb el generador. Prou llarg respecte envergadura que el permet intimidar en les penetracions dels rivals. Un aspecte que anirà millorar a mesura que avanci categories serà la duersa física alhora de competir, vital per ser encara més impactant a pista. Personalment, un dels projectes més valuosos del primer equip i amb gran capacitat per aconseguir reptes importants.
Íker Garmendia: (Castelldefels-2006-2’02cm) és, segurament, el jugador el qual la Penya hi diposita més confiança. Per això va renovar fins 2028. Un jugador especialista en el tir exterior, amb alt volum de rebot i capacitat defensiva que li permet, gràcies al seu físic, rotar diferents posicions en defensa. Tres característiques que van molt cotitzades en el bàsquet actual. Garmendia també te una habilitat que el fa ser millor i és minimitzar els errors quan toca una presa de decisió. Busca la solució més senzilla i no es complica. Un pèl més de valentia en l’atac posicional seria, pot ser, l’aspecte a millorar.
