19/06/2013 – Comencen a patir greus problemes que poden provocar efectes irreversibles en la seva salut; la protesta i el campament a les portes de l'empresa de Coll i Pujol, però, continuarà.
La vida està per davant dels diners, encara que de vegades no ho sembli; i això ho tenen clar els quatre extreballadors de l’empresa Comroc que, fins ahir, portaven una trentena de dies sense ingerir cap aliment a les portes de la seva antiga fàbrica per reclamar quasi un any d’impagaments. La vaga de fam, almenys la primera, ha arribat a la seva fi. Després que dilluns un dels quatre homes ingressés a l’Hospital Municipal de Badalona, aconsellats per un equip mèdic, els vaguistes van anunciar ahir que començaran a ingerir aliments de nou per evitar riscos greus per a la seva salut. Tot i així, el campament a les portes de Comroc no s’aixecarà; continuaran amb la protesta fins trobar una resposta que els deixi viure. De fet, no descarten tornar a començar una nova vaga de fam, un cop recuperats, si tot plegat no se soluciona.
El recolzament popular també continua. La campanya de recaptació de diners per poder costejar les taxes judicials ja ha aconseguit prop de 4.000 euros, molt per sobre de la xifra marcada. El Col·lectiu Ronda, despaxt d’advocats que s’encarregarà de la defensa dels quatre treballadors, considera que la companyia ha entrat en concurs de creditors per esquivar la sentència i obrir una nova societat, sense deutes, més endavant. Per això, creuen, trobaran alguna via perquè es faci justícia.
El comitè mèdic que ha estat realitzant el seguiment als quatre homes explicava ahir que els vaguistes començaven a mostrar símptomes greus i que el seu metabolisme estava canviat, fets que podien desembocar en efectes irreversibles. Ara, esclareixen, hauran de començar a menjar poc a poc i de forma progressiva perquè l’estòmac s’adapti.
El comitè de suport, integrat per diverses plataformes, entitats i col·lectius a nivell local i de fora de Badalona, va enaltir la lluita dels tres germans romanesos i el seu compatriota i la va posar com exemple a seguir en un estat que, si es vol considerar democràtic, “no pot donar cabuda a aquests casos”.
