28/11/2016 – Visitem l’Àrea de Rehabilitació Funcional de l’Institut Guttmann per conèixer com es treballa perquè els pacients comencin a fer esport adaptat.
Des de 1965, any de la seva fundació, l’Institut Guttmann s’ha convertit en un espai d’esperança i renaixement; en l’inici d’una nova vida per a moltes persones. Cada any, milers de pacients amb lesions medul·lars o cerebrals són atesos al centre i la majoria troben en l’esport una via per a combatre la seva discapacitat.
L’Institut Guttmann va néixer amb un club esportiu integrat, estructura que ara s’ha actualitzat seguint un nou esquema. A l’hospital s’hi continua fent esport de tota mena, tot i que més encarat cap a la iniciació. L’antic club ha passat ara a ‘dividir’ la seva essència en múltiples entitats externes que col·laboren amb l’Institut donant cabuda als seus pacients.
El doctor Josep Medina, cap de l’Àrea de Rehabilitació Funcional a Guttmann, ens obre les portes de l’hospital per mostrar-nos com s’ajuda els pacients a passar d’una situació d’extrema dificultat a poder mirar cap al futur amb més optimisme.
“En l’època de la fundació del centre, el club esportiu era una eina molt útil perquè permetia als pacients sortir de l’hospital. Cal tenir en compte que als anys seixanta la mitjana d’ingrés no era de mesos, sinó de dos o tres anys”, relata el doctor Medina.
Mentre dura la conversa, pacients amb capacitats, lesions i edats diverses comencen a omplir una de les sales de l’Àrea de Rehabilitació Funcional. N’hi ha molts i tots ells arriben disposats a treballar.
Oferta multidisciplinar
A l’Institut Guttmann, qualsevol persona afectada per una discapacitat té a la seva disposició una llarga llista d’activitats esportives a realitzar. El bàsquet, primer esport que es va practicar dins de l’hospital, demostraria l’enorme valor que pot tenir l’exercici en la rehabilitació física i emocional dels pacients.
“Primer es va començar amb el bàsquet i després es va ampliar la bateria d’esports. L’atletisme, la natació, el tennis, l’handbol… Són pràctiques que s’han anat incorporant. Amb el pas del temps, els esportistes es van ‘professionalitzar’ i l’hospital va entendre que també calia potenciar algunes activitats més socials, d’oci i desvinculades de la vida hospitalària”, exposa Josep Madina.
És en aquest punt quan el centre opta per mantenir i seguir impulsant la iniciació esportiva de múltiples disciplines alhora que arriba a acords amb clubs externs per anar-hi derivant els pacients. Entitats com el FC Barcelona, el Club Atlètic Nou Barris, el Barcelona Tennis Olímpic i el Club Esportiu Sant Rafael tenen les seves portes ben obertes per acollir els pacients que surten de l’Institut Guttmann amb ganes de continuar fent esport.
Jordi Finestres és un dels tres mestres d’educació física que cada dia treballa a la pista poliesportiva que hi ha dins de l’hospital. Al costat dels seus companys, ell coordina diferents activitats per “potenciar la força i la resistència”, les quals sempre estan adaptades “als matisos diferencials que pot generar el dèficit cognitiu que presenten certs pacients”.
Segons Finestres, “a cada persona se li prepara un programa individualitzat i pot estar fent activitats dins de les nostres instal·lacions durant pràcticament tot el dia”. En Jordi és una de les persones que prepara els pacients perquè puguin gaudir de la iniciació esportiva de qualsevol esport. Com s’ha comentat, a l’Institut Guttmann s’hi practiquen disciplines convencionals com el bàsquet o el tennis, però també es fan batejos de submarinisme i sessions de tir amb arc.
A més, cada quatre setmanes aproximadament, el centre organitza “sortides estacionals” perquè les persones que estan seguint un procés de rehabilitació puguin “esquiar, anar amb caiac, gaudir de la muntanya o fer vela”.
Sense temps per perdre
Tal com comenta el doctor Medina, tot pacient que ingressa a l’Institut Guttmann pot començar a fer rehabilitació “24 hores després d’arribar”. “En un inici no es fan exercicis d’alta intensitat, però busquem activar el seu organisme perquè pugui fer el màxim de coses possibles”, valora.
A banda de ser llicenciat en Fisioteràpia, Medina és Doctor en Psicologia, ciència clau dins de l’Àrea de Rehabilitació de l’Institut. “Psicològicament no només s’ha de tenir cura del pacient; també de la família. Una lesió d’aquest tipus implica grans canvis. Dins de l’hospital s’estableix una zona de protecció del pacient, però quan surt al carrer es torna a topar amb la realitat. Nosaltres busquem evitar aquest xoc traumàtic”, comenta.
Tornant a la rehabilitació física, a Guttmann es treballa “en dos grans blocs d’exercicis”. D’una banda, “la potenciació muscular”; de l’altra “les activitats de la vida diària”.
“La potenciació muscular se centra sobretot en zones no afectades. Després, sempre s’intenten trobar grups musculars en zones afectades que també puguin donar rendiment. Això pot passar en casos de lesions incompletes o en certes lesions cerebrals”, afegeix el doctor Josep Medina.
Cal destacar que, en funció de si la lesió a tractar és medul·lar o cerebral, la introducció dels pacients en el món de l’esport pot canviar. En les afectacions medul·lars, les proves de diagnòstic com les ressonàncies permeten detectar amb molta exactitud “quins grups musculars hi ha afectats”. El cervell, per contra, compta “amb una capacitat plàstica que deixa més espai per a les sorpreses”. En aquests casos, al llarg del procés de rehabilitació és possible “trobar coses que no esperaves i que aportin al pacient un rendiment superior en la seva independència”.
Una família unida
Tant pels treballadors del centre com pels seus usuaris, l’ambient de cooperació que es respira dins de l’Institut Guttmann suposa un impuls d’energia per a tothom.“Creem un gran vincle d’amistat amb els pacients. Com diu el lema de l’hospital, aquí s’ajuda a començar noves vides. Viure aquest moment al costat d’una persona és dur, però t’uneix molt. Anem a tot arreu amb els pacients”, reconeix Jordi Finestres, mestre d’educació física de l’hospital.
“Pels mestres d’educació física, el moment més crític és veure que aquella persona no tornarà a caminar. El més bonic és acompanyar el pacient fins a sobrepassar això i aconseguir que lluiti per tornar a tenir objectius. Per mi, tots ells són com Messi o Ronaldo”, explica a continuació.
Per Josep Medina, veure que un pacient que ha passat per l’hospital ha arribat a competir a nivell paralímpic “suposa un honor”. El més important, però, “és saber que la feina que fem ha millorat la vida de molts esportistes anònims”.
* Les imatges de pacients publicades són extretes de les xarxes socials de l’Institut Guttmann.
