15/03/2013 – Des que van començar a plantejar-se una moció de censura, PSC, CiU i ICV-EUiA han esgrimit i exposat múltiples raons per les quals creuen que cal efectuar un canvi de govern; hem fet un recull per portar-les al carrer.
La possibilitat d’una moció de censura per destronar l’actual alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, va arribar al Ple fa mesos en boca del líder de CiU, Ferran Falcó. La idea va sorprendre, però semblava que es tractava d’un distanciament polític dels nacionalistes respecte del PP, més que no pas una aposta seriosa. Van passar els mesos i, del no res, el govern local es va anar cobrint de problemes: casos d’irregularitats polítiques, càrrecs que actuaven, presumptament, fora de la legalitat, transfuguisme d’un regidor, enfrontaments amb sectors de la ciutat…
La crispació i la imatge negativa de Badalona es va anar conventint, poc a poc, en una ombra massa gran i difícil de controlar per a Albiol. A principis d’any, la possibilitat d’un canvi de govern va tornar a saltar al terreny de joc polític i, des de llavors, els tres grups de l’oposició no s’han cansat de repetir les causes que han provocat una conjuntura social “d’emergència” i “ingovernabilitat” al municipi, de la mà del Partit Popular. Hem intentat fer un recull de les principals per apropar-les al carrer.
1. La gratuïtat dels llibres de text
La polèmica més recent i una de les que més s’ha parlat, per afectar una important quantitat de ciutadans, és la de les ajudes als llibres de text. La gratuïtat dels quaderns escolars es va convertir en una de les promeses bandera durant la campanya electoral de 2011. Llavors, la resta de partits ja subratllaven que es tractava d’una mesura populista i molt difícil de complir, degut sobretot a la ingent partida pressupostària que s’hagués necessitat (s’ha arribat a parlar de 7-8 milions d’euros). El compromís es va anar diluint quant el PP va aconseguir l’Alcaldia. Un curs més tard del que estava previst, Garcia Albiol anunciava que no hi hauria gratuïtat, sinó ajudes que oscil·laven entre els 40 i els 105 euros.
La proposta, però, no ha convençut ni a grups de l’oposició, ni a centres escolars ni a AMPAs. En conjunt, les crítiques ataquen a la desigualtat que implica el sistema plantejat pel PP, en el sentit que pretenia donar els diners a totes les famílies amb nens escolaritzats, sense tenir en compte el seu nivell econòmic; posen de manifest que el pla arriba tard, a meitat de curs, fet que podia complicar molt el procés; i qüestionen les formes, degut a que els diners anirien a parar directament a les famílies, implicant un complex procediment administratiu. El Ple va rebutjar el programa ‘popular’ i proposa fer un nou sistema d’ajudes més senzill i pràgmatic, seguint l’actual model de socialització de llibres que ja practiquen moltes escoles de la ciutat. La comunitat educativa prefereix aquest mètode, que permetria assolir el mateix nivell d’ajuda amb menys diners (400.000 euros). Contràriament, el programa del PP pretenia repartir de cop 1,8 milions d’euros, una partida que la Diputació ha fet arribar a l’Ajuntament pels quatre anys de mandat.
2. Relacionar immigració i incivisme
El principal cavall de batalla del Partit Popular el 2011, i probablement l’argument que més vots va aconseguir desbloquejar, va ser la creuada contra la inseguretat i l’incivisme, professada molt intensament a les zones de Llefià, La Salut i Sant Roc, sobretot. Aquest punt del programa ‘popular’ va assolir el seu grau de màxima expressió en els fullets que l’actual batlle badaloní va repartir amb la líder regional Alicia Sánchez Camacho. La campanya a peu de carrer vinculava conceptes com “inseguretat”, “incivisme” i “delinqüència” a la immigració i, més concretament, al col·lectiu de gitanos romanesos de la ciutat. La cantinela de “Fuera rumanos”, com l’han batejat alguns membres de l’oposició, va despertar dures crítiques de molts sectors de la societat política i civil de la ciutat, que alertaven de la crispació als carrers i del trencament de la cohesió veïnal que aquesta ‘guerra’ podia produir. La fòrmula d’Albiol va treure un gran rèdit electoral, però també li ha causat l’obertura de causes judicials que encara es dirimeixen i que demanen la seva inhabilitació i pena de presó per racisme. Una dada curiosa, més que no pas concloent, és que la població de persones d’origen romanès el 2010, segons l’IDESCAT, era de 1.018 persones, mentre que el 2012 va tancar amb un total de 1.508, prop d’un 50% més.
3. Pes judicial sobre l’equip de govern
Arran del repartiment dels pamflets que vinculaven immigració i delinqüència, Garcia Albiol va rebre diverses denúncies per incitació a l’odi i al racisme. La causa va ser arxivada, però l’Audiència de Barcelona la va reobrir fa uns mesos i l’alcalde del PP s’haurà d’asseure a la banqueta dels acusats. La Fiscalia de Barcelona i SOS Racisme demanen una pena d’un any de presó, una multa de 8.100 euros i la seva inhabilitació especial. El procés judicial li ha valgut a Albiol una moció aprovada al Ple municipal que demana la seva dimissió fins que la Justícia dicti sentència.
El cap de l’executiu, però, no és l’únic afectat per querelles. Altres membres del seu equip, com ara els regidors Miguel Jurado, Salvador Lerma i Ramon Riera, estan cridats als jutjats per violació de domicili, suborn i tràfic d’influències, en una disputa que la Hermandad Rociera La Esperanza va iniciar fa uns mesos. L’entitat acusa l’Ajuntament d’haver irromput i haver regirat el seu local sense cap autorització ni ordre oficial, entre d’altres qüestions. La presència de diversos membres de l’executiu municipal als jutjats i els casos d’irregularitats polítiques han anat minvant i degradant poc a poc, segons l’oposició, la imatge de l’equip d’Albiol i de Badalona.
4. Casos d’irregularitats polítiques
D’uns mesos ençà, l’Ajuntament s’ha vist esquitxat per diversos casos plens d’irregularitats i presumptes il·legalitats que s’han d’acabar d’esclarir en els jutjats. El primer va esclatar a l’octubre. Un comerciant del barri de Sant Roc denunciava el regidor i el coordinador del barri, David Gómez i Antonio Cortés, per presumpta extorsió. El botiguer explicava que li havien demanat diners a canvi de no tancar un dels seus establiments al carrer Xile. L’edil Gómez, apartat de les seves competències, va abandonar el grup municipal del PP i actualment és regidor sense adscripció. A partir d’aquí, es va obrir la capsa dels trons i es van desencadenar les acusacions creuades entre l’ex ‘popular’ i el que va ser el seu govern. Llavors van aparèixer dues empreses que exigeixen a l’Ajuntament el pagament d’una vintena d’obres irregulars arreu de la ciutat per valor de quasi 800.000 euros de les que el consistori no tenia coneixement. Albiol va fer recaure tota la culpa sobre el regidor trànsfuga i va portar el cas a l’Oficina Antifrau; Gómez, per la seva banda, assegurava que altres membres del govern ho sabien.
El passat gener, però, una tercera empresa apareixia en escena per demanar el cobrament de 37 obres més, per valor de 213.000 euros. El més destacat aquest cop, però, és que una de les factures corresponien a una reforma del pis particular de la coordinadora del PP del barri de La Salut, Julia Sánchez. El govern local es torna a desmarcar i culpa a David Gómez; l’exregidor ‘popular’ assenyalava altres membres de l’executiu i assegurava que les obres a casa de la coordinadora les havien demanat altres dos regidors. En resum, factures en el calaix de la Corporació Municipal per valor d’1 milió d’euros, a les quals només la Justícia podrà donar vericitat o anular.
5. Crisis internes en l’executiu ‘popular’
Els diferents casos d’irregularitats i presumptes il·legalitats, el ‘cas Gómez, el ‘cas Julia’, han deixat aquests últims mesos un degoteig de càrrecs que han perdut el seu seient al govern del PP i que han minvat les forces de l’equip d’Albiol, cada cop més minso i minoritari. El coordinador del barri de Sant Roc, Antonio Cortés, aposta personal d’Albiol i principal implicat en l’extorsió al comerciant del carrer Xile, va ser cessat de forma immediata. La coordinadora de La Salut, Julia Sánchez, després del segon cas d’obres irregulars i de la reforma del seu habitatge, va ser cessada, tot i assegurar que ella mai s’ha aprofitat personalment de diners públics. A aquests dos càrrecs, s’ha de sumar la destitució del coordinador de Participació Ciutadana, Juan Ruiz, a finals de 2011, després de tenir un accident mentre conduïa embriac i de donar positiu en el control d’alcoholèmia.
L’intent de destitució més sonat, però, va ser el del regidor David Gómez després de la presumpta extorsió al comerciant de Sant Roc. Albiol el va voler apartar de les seves funcions i ell, en comptes de dimitir, va abandonar el Partit Popular per passar a ser edil sense adscripció i deixar el seu expartit amb un seient menys al Ple. Des de llavors, en diverses ocasions, com per exemple en una entrevista concedida a aquest mateix diari, Gómez ha criticat la gestió d’un executiu que ell va viure des de dins, ha tret draps bruts i ha fet declaracions lapidàries. En una d’aquestes afirmacions, va assegurar que el regidor Miguel Jurado fou l’encarregat d’impulsar la presumpta col·lecta de diners de la Guàrdia Urbana i de crear una plataforma de recolzament a l’alcalde Albiol.
6. Tensions dins la Guàrdia Urbana
Sens dubte, un dels elements més qüestionats durant aquests quasi dos anys de mandat. L’aposta de Garcia Albiol per la seguretat ha convertit la Guàrdia Urbana en un dels pilars del govern, però també en un mal de cap en certes ocasions. La més destacada va sorgir a principis del passat estiu, quan veia la llum una suposada col·lecta il·legal que algun agent havia dut a terme entre empresaris de la ciutat. Ràpidament es va assenyalar el regidor de Seguretat, Miguel Jurado, tot i que ell va assegurar que es tractava d’una pràctica habitual d’una associació del cos policial per recaptar fons per la festa de la Guàrdia Urbana. La pròpia associació ho va desmentir i l’oposició va exigir l’obertura d’una comissió d’investigació. El PP va determinar enviar la informació a l’Oficina Antifrau, que actualment analitza la situació, tot i que PSC, CiU i ICV-EUiA, consideraven que encara faltava informació i la investigació estava incompleta.
Més enllà de l’assumpte de les col·lectes, també anomenat ‘cas Jurado’, tant els grups de l’oposició com el Sindicat de Funcionaris de Policia (SFP), majoritari dins el cos, han denunciat en diverses ocasions una gestió “partidista, autoritària i paternalista” de la Guàrdia Urbana per part de l’executiu del PP, amb preses de decisions amb “criteri no professional” que han provocat un “trencament intern”. De fet, el mes d’octubre, el propi SFP va presentar denúncies contra el govern municipal per vulneració de drets laborals i sindicals.
7. Falta de diàleg i acords
L’argument que més esgrima l’oposició a l’hora de defensar la moció de censura és “l’estat d’ingovernabilitat” en el qual es troba immersa Badalona. PSC, CiU i ICV-EUiA reproven la falta de diàleg i de capacitat de consensuar i comunicar les decisions importants que mostra el Partit Popular. L’any passat, Ferran Falcó (CiU) va donar suport als pressupostos ‘populars’ després d’acordar una sèrie de mesures d’obligatori compliment. Segons el convergent, Albiol ha trencat bona part d’aquests pactes i, en conseqüència, la federació nacionalista va retirar el seu recolzament fa ja setmanes. A meitat del mes de març, els comptes d’enguany encara no són una realitat i tot indica que no podran tirar endavant, fet que suposaria un important estat de bloqueig. CiU, a més, explica que l’exercici de 2012 ha finalitzat amb un dèficit de 12 milions d’euros per a les arques municipals, cosa que demostra, diuen, una mala gestió.
8. Poc tracte amb el teixit associatiu
Tant PSC com ICV-EUiA coincideixen en assenyalar que una altre de les errades d’aquest govern ha estat “menysprear la Badalona organitzada”, “trencar amb el teixit associatiu i combatre’l”, amb la conseqüent fractura que això provoca. El cert és que part del moviment associatiu s’ha mostrat contrari a les polítiques del PP. L’agost passat va tenir lloc un dels exemples més il·lustratius d’aquesta situació. Des de l’Ajuntament es va anunciar que les festes d’estiu locals es limitarien a un castell de focs artificials. Moltes entitats culturals i de tradició catalana es van endur les mans al cap i van acabar organitzant, sense ajuda institucional, dos dies de festa major que va demostrar la voluntat i capacitat de la societat civil.
El trencament més emfatitzat, però, és amb el moviment veïnal. Des de la Federació de Veïns de Badalona les protestes no cessen des de fa ja alguns mesos. Acusen el govern d’ignorar les associacions de veïns i de no comptar amb elles en la consecució de acordar millores pels barris. El president de la FAV, Manolo López, explicava fa unes setmanes, en una entrevista a aquest diari, que cap entitat veïnal ha rebut les subvencions corresponents a 2012, i l’ofec econòmic al que estan sotmeses és molt greu. López explica que, des que va entrar al govern local, Albiol no s’ha reunit mai amb representants de la federació d’AVV. A principis de febrer, la confederació que aglutina totes les associacions veïnals de Catalunya va celebrar a Badalona el seu consell general, com a mostra de suport a la federació badalonina.
9. Mesures que es giren en contra
Una de les crítiques que el president de CiU, Ferran Falcó, expressava la passada setmana, durant la roda de premsa en la qual informà que s’encetarien les negociacions per a la moció de censura, va ser que Albiol ha anunciat als quatre vents grans mesures o obres que més tard han quedat reduïdes a la mínima expressió i inversions. El fiasco més pronuntiat, si més no d’aquest darrer any, ha estat el dels pisos de lloguer social. A principis de 2012, l’Alcalde arribava a un acord amb CatalunyaCaixa per poder gestionar uns 35 habitatges que l’entitat bancària no aconseguia vendre. L’objectiu era llogar-los a les famílies més necessitades per uns 200 euros. En molt poc temps, es van acumular més de 1.000 sol·licituds i l’Ajuntament va haver de tancar l’aixeta.
Mesos més tard, però, es va conèixer que bona part de les vivendes adjudicades estaven ocupades il·legalment i que, per tant, les famílies encara no havien pogut entrar a viure, tot i pagar la fiança amb antel·lació. Encara avui hi ha pisos ocupats. Un acord semblant es va prelligar amb Unnim; es van produir les preadjudicacions però, després que BBVA absorbís Unnim, la situació va quedar enlaire i unes quantes famílies més es van quedar penjades. Aquests darrers dies, l’alcalde Garcia Albiol ha anunciat un nou acord amb CatalunyaCaixa per rebre més vivendes buïdes i llogar-les a gent necessitada. Els pisos només es donaran, diu, si la moció de censura no prospera.
10. Retallades molt acusades
Des que és al govern, l’equip del Partit Popular ha pres diverses mesures de reducció de despeses que han regirat molts sectors de la ciutat. La més criticada ha estat la reducció de les subvencions per a les beques menjador. El número de nens i nenes amb aquesta ajuda s’ha reduït a la meitat enguany. La comunitat educativa ja va avisar al setembre que això provocaria un ascens de l’absentisme escolar, que s’ha anat materialitzant els darrers mesos a les zones més pobres de la ciutat, degut a que l’àpat escolar és (o era) per a molts infants l’únic menjar complet del dia. També s’han produït retallades en la teleassistència, que va començar a ser de pagament el setembre, el tancament del Casal de Pares i Mares i la supressió de les subvencions a casals de joves, degut a que l’Ajuntament vol externalitzar el servei. El moviment juvenil, però, assegura que l’única intenció és atacar el teixit associatiu.
