31/10/2012 – Els primers minuts de coincidència a la plaça de la Vila van estar marcats per algunes increpacions, però la situació es va anar refredant, en general, poc a poc.
La plaça de la Vila va viure ahir un plenari extraoficial i sense precedents; el debat no va tenir torns de paraula, expressions polítiques ni votacions, però sí xiulets, altaveus i moltes, moltes pancartes. Les dues concentracions convocades a la mateixa hora i en la mateixa ubicació es van trobar davant la Casa de la Vila, van fer-se escoltar, i molt, tot i que amb certa confusió i, això sí, sense cap incident destacable.
La postura dels manifestants deixava clara la divisió en dues bandes: els recolzadors del govern municipal i els seus detractors. Els primers, materialitzats en una plataforma que dóna suport a l’alcalde Garcia Albiol i les seves polítiques contra la delinqüència i la immigració, van ser més puntuals i ja es trobaven a les portes de l’Ajuntament mitja hora abans de la sessió ordinària del Ple. Amb pancartes i samarretes blaus, prop d’una trentena de persones cridaven en suport de l’alcalde. La polèmica entorn a aquesta associació de recent ‘naixement’, l’origen de la qual podria partir del propi Albiol i del PP, segons diverses fonts, es va accentuar ahir encara més quan el batlle ‘popular’, a través de Twitter, va parlar de la seva concentració en plural: “Nosaltres només manifestem el nostre dret a expressarnos…”
Poc a poc, el segon bàndol va anar arribant: FAMPAs, Assemblea d’Aturats, Assemblea Badalona, Estafa Banca, entitats socials i juvenils i veïns del Mas-Ram contra la instal•lació del Mercadona –perdó si em deixo a algú-. Tot un ventall de col•lectius, cadascun amb els seus motius per protestar contra les respectives mesures del govern municipal en els seus àmbits, que van acabar superant en número, tant de persones com de pancartes, a la concentració pro-albiolista.
Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana van supervisar en tot moment la manifestació conjunta per evitar aldarulls i van haver de dissoldre, en algun cas puntual, conflictes verbals entre persones d’ambdós bàndols perquè no s’agreugés la situació.
