14/10/2016 – Tomasz Gielo té només 23 anys, però en fa sis que viu fora de casa a causa del bàsquet i els estudis.
Va néixer el 1993 a Szczecin, una de les ciutats que uneix la frontera polonesa amb el sector oriental d’Alemanya. Des de ben petit, Tomasz Gielo es va acostumar a visitar els encants de Berlín. De fet, va ser allà on l’aler pivot presenciaria el seu primer partit de la NBA.
Ens reunim amb ell a la central de l’Olímpic. Després de l’entrenament s’ha quedat tot sol a tirar, símptoma de les ganes que té d’adaptar-se ràpidament a l’exigència de la Lliga Endesa. El seu caràcter obert i amable facilita conèixer la trajectòria d’un jugador amb facilitat per absorbir, tant en el bàsquet com en els estudis.
“Sóc d’una ciutat que està molt a prop de la frontera amb Alemanya. Només a uns 20 minuts. Té mig milió d’habitants aproximadament. Hi ha una part històrica que és molt bonica i des de fa uns tres anys tenim un equip que juga a la millor lliga de bàsquet del país”, destacava Tomasz Gielo.
El quatre del Divina Seguros Joventut fa referència al King Szczecin, conjunt que ha trobat en l’ex verd-i-negre Russell Robinson un dels seus líders. “Vaig jugar a bàsquet a Szczecin fins al meu primer any de batxillerat. En el meu segon curs ja vaig marxar de casa per formar part d’una acadèmia. Allà compartia vestidor amb la majoria dels meus companys de la selecció júnior. Teníem una gran química”, recordava l’aler pivot polonès.
Amb només 17 anys, Gielo deixaria casa seva per marxar a més de 400 quilòmetres. En Tomasz ingressaria a l’acadèmia SMS Pzkosz, situada a Wladyslawowo, municipi costaner pròxim a Gdansk. Segons ell mateix reconeix, “aquest pas previ el va ajudar molt per encarar l’aventura posterior als Estats Units”.
Un referent clar
La causa que va iniciar la relació d’estima entre el jugador de la Penya i el bàsquet va ser la influència d’un familiar: el seu germà Michał. Cinc anys més gran que en Tomasz, el gran dels Gielo començaria a entrenar en edat mini i el quatre del Divina es convertiria en la seva ombra.
“El seguia a tot arreu, inclús als entrenaments. Com que era massa petit, només podia quedar-me en un racó del pavelló a botar la pilota. Així és com em vaig enamorar d’aquest joc”, exposava.
L’inici del somni
La primera vegada que Tomasz Gielo va començar a pensar en la possibilitat de dedicar-se professionalment al bàsquet va ser l’estiu del 2010. En un Mundial U17 disputat a Hamburg, la selecció de Polònia es convertiria en la gran sorpresa del campionat.
Aquell equip s’imposaria a l’Espanya de Diego Ocampo, Dani Díez, Jaime Fernández i Álex Suárez en la fase de grups i acabaria classificant-se per jugar la final contra els Estats Units. Polònia cauria de forma clara (111-80), però Gielo es reivindicaria amb 21 punts contra una selecció que comptava amb els NBA Quinn Cook i Andre Drummond.
“Quan era més jove sempre havia tingut el somni de jugar allà, però mai m’ho havia pres seriosament. Als 17 anys, vam quedar subcampions del Mundial U17, caient contra Estats Units. Vaig ser el màxim anotador d’aquell partit i, després d’allò, algunes universitats es van interessar en mi”, ens exposava.
Finalment, després d’haver d’escollir entre entrar dins del món professional amb 18 anys o apostar per una formació més llarga, en Tomasz decidiria fer les maletes per viure el somni americà.
“Marxar a un país on ningú parlava la meva llengua va ser complicat. Jo, que sempre treia bones notes a l’escola, pensava que seria fàcil adaptar-me a l’anglès dels Estats Units, però un cop allà tot canvia. Les classes a la universitat eren molt específiques, tot i que al final t’hi acostumes. Crec que els meus cinc anys allà han estat els millors de la meva vida”, assegurava l’aler pivot.
“No diria que estava espantat, però sí que em feia respecte. El primer mes va ser el més dur, perquè tot era nou. La vida a Polònia i als Estats Units és bastant diferents, sobretot quan jo vaig marxar. A Virginia, per exemple, només hi havia carreteres. Les voreres no existeixen. Jo preguntava per on havia de passar i tothom em contestava: ‘Aquí no caminem; aquí conduïm cotxes’”, afegia a continuació.
Gielo començaria a estudiar International Business a Liberty i després el destí l’acabaria portant a Ole Miss per fer un master i jugar un darrer any a la NCAA. “Els americans són uns atletes extraordinaris. Tothom és ràpid; tothom esmaixa; tothom pot anotar… La veritat és que la meva adaptació va ser un repte. En aquests anys he guanyat 15 quilos perquè necessitava posar-se al seu nivell físic. Ara sento que sóc un jugador totalment diferent”, reconeixia en Tomasz.
Quan començava la seva quarta temporada a Liberty, Gielo es trencaria el peu i hauria de passar un any en blanc. Un cop recuperat, i ja graduat, el jugador polonès decidiria aprofitar la normativa de la NCAA i estar un any més a la universitat. Gielo deixaria Liberty i fitxaria per Ole Miss, on coincidiria amb l’espanyol Sebas Sáiz.
“Allà vaig adonar-me que podia competir contra rivals de més entitat. Després de recuperar-me de la lesió, em va anar bé saber que era capaç de jugar a més alt nivell. La conferència d’Ole Miss era de més nivell”, advertia el nostre protagonista.
Durant el seu darrer any als Estats Units, Tomasz Gielo compartiria apartament amb Sáiz. L’internacional per Espanya li parlar de la Penya, de la Lliga Endesa i, curiosament, de Diego Ocampo, seleccionador nacional en categories inferiors.
“El coach Ocampo coneixia en Sebas Sáiz de quan ell jugava a l’Estudiantes. A més, en Diego era el seleccionador d’Espanya dels jugadors de la meva generació. Ens havíem enfrontat en algunes ocasions. Ha estat curiós trobar-nos ara”, reconeixia Gielo.
L’aler pivot tenia al cap que l’ACB “podia ser una bona opció per començar la carrera professional”. En conseqüència, quan va rebre la trucada del Divina Seguros, no s’ho va pensar gens. “A més, el fet que en Diego fos l’entrenador em va animar encara més”, declarava.
Tomasz Gielo és un rookie, però espera traçar un procés de millora que el permeti convertir-se en un jugador dominant en dos o tres anys. “Vull treballar al màxim per ajudar a guanyar partits i per construir el jugador que vull ser en el futur”, sentenciava per tancar l’entrevista. Sort Tomasz.
