Autor: Màrius Lamor
En els darrers anys diversos temporals han passat factura al litoral badaloní. El més recent, batejat com Isaak, ha tornat a posar de manifest la vulnerabilitat de les platges de la ciutat davant aquest tipus de fenòmens.
El 6 de febrer un fort temporal marítim va colpejar amb violència la costa de la ciutat i va causar greus desperfectes a les platges, sobretot pel que fa a la pèrdua de sorra. D’aquesta manera, van tornar a quedar al descobert les estructures d’antigues edificacions que romanien enterrades, tal com va passar l’abril de 2022. Aquestes estructures de formigó i acer, en molts casos oxidades, han aparegut en major mesura a les platges de la Barca Maria, del Cristall i del Pont d’en Botifarreta, i suposen un perill en trobar-se en zones destinades al bany. Les restes corresponen a instal·lacions ensorrades als anys vuitanta, les quals no van ser correctament enretirades quan tocava.
A la platja de la Barca Maria, més del mateix. Aquesta ha estat una de les més afectades i ha quedat pràcticament sense sorra. Les plataformes de les dutxes es troben precintades i la seva estructura ha quedat a la vista. També han aparegut construccions cilíndriques com les del Pont d’en Botifarreta, amb la petita diferència que aquestes es troben gairebé dins l’aigua. Aquesta platja va tenir l’accés restringit durant les hores més fortes del temporal a causa del risc que suposava per la ciutadania.
Davant aquesta situació, l’alcalde de la ciutat, Rubén Guijarro, va reclamar al ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic “l’inici de les mesures urgents i necessàries per a la regeneració de les platges”. En l’escrit també va recalcar que, per culpa de la nul·la inversió dels responsables en aquest àmbit, la desaparició de les platges és un fet cada vegada més evident.
Caldrà veure si la Demarcació de Costes de Catalunya del ministeri en qüestió actua conforme a la seva competència per enretirar aquestes restes de runa que el temporal ha deixat. Això, però, no sembla ser una garantia absoluta per eliminar-les completament, ja que el juliol passat es va dur a terme una retirada de les runes que havien quedat després del temporal de primavera i, mesos després, en tornem a tenir.
Una problemàtica freqüent
Aquests forts temporals no son cap novetat i cada vegada els patim més sovint. El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya ja va publicar el 2021 un estudi on alertava dels perills davant la situació de les costes catalanes en els darrers anys. En aquest informe s’afirma que des del 2017 s’ha estat observant una regressió significativa de les platges catalanes, i que la pèrdua anual a Badalona és de gairebé 10 metres d’amplada.
Els temporals són un agreujant, ja que dificulten la regeneració natural de les platges, però en cap cas són el factor principal. La problemàtica va més enllà i està estrictament relacionada amb la situació climàtica. Un dels factors és l’augment del nivell del mar, que puja uns 4 mil·límetres a l’any. Per altra banda, la sequera als rius provoca que no hi hagi un cabal suficient per al transport dels sediments que formen les platges i ajuden a la regeneració d’aquestes.
Tots aquests factors han portat al fet que les platges de la ciutat mostrin un estat molt millorable en un moment en què Badalona és un focus d’atenció important amb l’inici de la Copa del Rei de bàsquet.
