Entrevistem a Víctor Ortega, administrador de la concessionària de la residència de Sant Cebrià.
– Quina és la situació actual de la residència?
Des de mitjans d’abril s’ha anat estabilitzant. Fa un mes aproximadament que la residència és verda gràcies al treball de tothom, és a dir, no té cap resident afectat per la COVID-19. Pràcticament s’ha recuperat la plantilla habitual i els residents, des de la setmana passada, ja reben visites dels seus familiars. S’avança cap a una “nova normalitat”.
– Com ha viscut, i viu, l’etapa de la COVID-19?
En deu anys que portem donant servei a Tiana ens hem enfrontat a brots de gastroenteritis, o a la grip de l’any 2018 que va destacar per la seva virulència, però mai res tan dur com el que hem viscut amb la COVID-19. Cinta Pascual, presidenta d’ACRA, ho va explicar molt bé en el Congrés dels Diputats. No hem d’oblidar que una residència es un equipament social amb el objectiu de convertir-se en la llar del resident, no és un hospital i que la nostra experiència en pandèmies era nul·la.
– Per què ha sigut l’etapa més dura per a Sant Cebrià?
Confinar a les seves habitacions i per tant de temps conjugat amb un alt grau de dependència i les limitacions cognitives dels nostres residents és radicalment oposat a les cures que ells necessiten. És impossible oblidar-se d’aquells que es van enfrontar al final de vida allunyats dels seus éssers estimats i la impotència de les famílies davant com enfrontar-se a aquesta pèrdua. Va ser dur per als residents, dur per als familiars i dur per a tots aquells que estàvem a primera fila, com els treballadors.
– Com valora l’actuació de les autoritats en aquesta crisi?
La intervenció sanitària per part del Cat-Salut tant de bo hagués arribat unes setmanes abans i els resultats haurien estat diferents. El segrest de la concessió per part del Ajuntament de Tiana no té justificació objectiva, un nou error jurídic i polític.
No obstant no seria honest si no digués que ni l’Ajuntament ni des de la mateixa residència, pels motius que ja tots sabem, no teníem la capacitat d’obtenir un resultat molt diferent.
Però si creiem que amb una simbiosi Residencia – Ajuntament més fluida i amb millor coordinació estaríem més a prop de la meta comuna d’ambdues institucions: proporcionar un tracte excel·lent tant als residents com a les famílies. És quelcom en el que Sant Cebrià haurà de treballar.
– Mirant amb certa perspectiva, hi ha quelcom positiu d’aquesta etapa?
Malgrat tot, si hi ha coses positives. Em sento orgullós del comportament dels treballadors de Sant Cebrià, tant dels de la plantilla com de tots els suplents que van venir a ajudar-nos en uns moments tan difícils.
Estic molt agraït a totes les famílies que ens van manifestar per telèfon o per escrit que desitjaven que els seus familiars continuessin en el centre, ja que anaven a estar millor atesos que a les seves llars en una situació com aquesta.
També vull fer menció a Metges Sense Fronteres, que en moments en els quals ens sentíem totalment abandonats van acudir al centre en diverses ocasions per a assessorar-nos en tema de pandèmies.
– El seu model de gestió és vigent?
Sí, és vigent. El nostre model sempre ha sigut dinàmic i adaptable, però des del primer dia es fonamenta en uns pilars mol sòlids com son: l’atenció personalitzada de les persones (avui coneguda com a ACP), en la participació dels usuaris i famílies (Consell de participació, Comissió de menús, etc.), la innovació en tots el àmbits i amb la persecució de l’excel·lència (Ratis superiors als exigits, certificats de qualitat com és l’ISO 9001 o les mateixes inspeccions de la Generalitat). Aquest és el nostre ADN i el que ens ha diferenciat d’altres centres.
– Com veu vostè a Sant Cebrià en els pròxims anys?
Estem en una etapa d’incertesa on queden moltes preguntes per contestar, però el que sí que és cert és que la Residència Sant Cebrià desplegarà tots els esforços per a seguir proporcionant un tracte de qualitat a totes les famílies i residents que dipositin confiança en nosaltres.
