01/02/2017 – El club no ha rebut cap contacte per part de l’Ajuntament de Badalona per formalitzar el conveni que li ha de garantir l’estabilitat i l’entrada a l’estadi.
En la sessió plenària celebrada aquesta setmana a Badalona, tots els grups polítics de la ciutat van aprovar per unanimitat el reglament d’ús del nou Estadi Municipal. Les taxes (67.10 euros l’hora en partits i 17.45 euros l’hora en entrenaments), però, van comptar amb l’abstenció del PSC i el vot en contra del Partit Popular.
Quan semblava que tota la polèmica sorgida entre el Consistori i el CF Badalona per la qüestió de l’estadi havia quedat solucionada, ara esclata un nou capítol; en aquest cas protagonitzat pel CE Seagull. Segons denuncia la seva junta, el club no ha parat de llegir a la premsa que el primer equip canviarà de camp de joc, però a les oficines de l’entitat no ha arribat cap requeriment de l’administració per formalitzar el conveni pertinent.
“A dia d’avui no tenim cap notificació per part de l’Ajuntament. No sabem res. Per tant, sense un conveni signat amb l’Ajuntament, el Seagull no mourà un peu de Montigalà. Vaig parlar amb la regidora fa dues setmanes i li vaig demanar que m’avisés per parlar del conveni. El club ja no ha tingut més notícies”, lamenta Pilar Ruiz, presidenta del Seagull.
Aquest mitjà es va reunir amb la directiva del club al Municipal de Montigalà per recollir les seves reivindicacions. Segons Ruiz, “tots els temes més importants que el nostre ja estan solucionats” i, per tant, “ja toca que se li dediqui atenció al futbol femení”.
Ricardo Carneado, fundador del Seagull, comparteix l’opinió de la presidenta. “Ens manca tota la informació. S’ha parlat que el Seagull tindrà un percentatge d’horaris de camp, però això no sabem què significa exactament. Tothom ens diu que jugarem a l’estadi, però la realitat és que, oficialment, no tenim res”, apunta en primera instància.
“Ens sentim maltractats com a club. La pitjor forma de maltracte, és el no tracte. Entenem que existeix un menyspreu total cap a l’esport femení, pel simple fet de ser femení. El Seagull ha estat callat, sense entrar en cap guerra. Però arriba un moment que et canses”, afegeix Carneado a continuació.
Sense pressa
Amb la temporada ja molt avançada, l’entitat no té pressa per fer el canvi de camp, ja que aquest procés es vol completar “amb garanties per escrit”. “No crec que sigui lògic que el Seagull hagi de pagar la mateixa taxa d’ús de la instal·lació que el club que pot gaudir de tots els beneficis de l’estadi. Ens ha arribat que el vestidor principal és d’ús exclusiu del Badalona, igual que la majoria dels despatxos”, exposa Carneado.
Pilar Ruiz, per la seva part, recull que al club ni tan sols se l’ha convidat a fer una visita oficial a la nova instal·lació. “Ni tan sols ens han ensenyat l’estadi acabat. Hem demanat una visita oficial amb les jugadores, però en els horaris que nosaltres podem mai hi ha conserge disponible. Això és discriminació”, recalca.
Sobre el marge d’horaris que, a priori, disposaria el primer equip per entrenar al nou camp (es va parlar de dos dies per setmana), la presidenta es mostra rotunda. “El nostre primer equip entrena tres dies a la setmana. No dos. No volem disposar de les sobres. Volem tres dies d’entrenament. En cas contrari, preferim quedar-nos a Montigalà. Durant tot l’any passat, l’excusa per no redactar un conveni amb nosaltres era que no hi havia advocats disponibles”, declarava a aquest diari.
Arrossegant problemàtica
Des del Seagull es deixa clar que la deixadesa amb l’esport femení no és una qüestió exclusiva d’ara. Ni actualment ni amb l’anterior govern d’Albiol es va fer res per redactar un conveni per a l’entitat, fet que està suposant un perjudici econòmic per la institució.
“Tenim a set universitats dels Estats Units esperant per venir a jugar a Badalona. Sense un conveni, no podem organitzar aquests partits. Això podria ser un no parar i al club li aniria molt bé a nivell econòmic. Per tant, nosaltres hem de demanar la nostra subvenció per tot allò que no podem fer. No podem organitzar esdeveniments ni explotar publicitat al camp”, lamenta Ricardo Carneado.
“Només un partit d’aquests ens suposa 300 euros, el preu que val un autocar per anar a jugar a Lleida”, afegeix Pilar Ruiz. La directiva té la sensació que només s’estableixen contactes per part de l’administració a l’hora de reclamar deutes, situació que els amoïna.
A nivell esportiu, a la primera plantilla del Seagull només li resten quatre partits com a local per acabar la lliga. El bloc de Ferrón va primer i, si tot continua igual, té moltes opcions de tornar a jugar el play-off d’ascens a la màxima categoria nacional.
“En cas d’aconseguir classificar-nos pel play-off i de no haver pogut jugar dos o tres partits previs a l’estadi, el club no voldrà disputar-lo al nou camp. A mi, personalment, anar a l’estadi m’importa menys que aconseguir un bon conveni pel Seagull. Vull que ens respectin com a dones. El club no trepitjarà l’estadi fins que hi hagi un document firmat”, sentència Ruiz amb rotunditat.
