El reportatge d’aquesta setmana del Diari de Badalona està dedicat als 10 anys de l’obertura del Pont del Petroli. Un indret que s’ha convertit, en pocs anys, en la icona de la ciutat. Tot un símbol que no estaria dempeus si un ciutadà, el pastisser de la Morera, Josep Valls, hagués batallat durant anys i anys. Segur que molts badalonins recorden encara la imatge d’un Valls, amb una pancarta feta a mà, passejant-se sol per la plaça de la Vila. Durant molt de temps va reclamar, pràcticament sol, que el Pont no s’havia de tirar a terra. Davant la mirada de polítics incrèduls, i també de part de la ciutadania, Valls no va defallir, i amb l’ajuda d’un grup de submarinistes i també badalonins a títol personal, el Pont va salvar-se. La seva lluita va tenir recompensa, i uns anys després, el juny del 2009, i després de molta espera, s’obria el pantalà com a passeig i convertit, en poc temps, amb la imatge més coneguda de Badalona. La transformació de la zona, d’indústries i contaminació a un passeig que ha fet mirar el mar a tota una ciutat. El 2012, l’Ajuntament va homenatjar a Josep Valls, una placa ho recorda, però mai li estarem prou agraïts els badalonins de la seva gesta per salvar el Pont.
Una gran persona afable i perseverant.
Badalona i principalment els que ens agrada passejar per el
Pont, tant per terra com per mar, li estarem eternament agraïts.