24/07/2015 – El drama dels desnonaments ha portat a moltes persones a haver d’ocupar un pis per poder viure sota un sostre; existeixen grups, però, que s’aprofiten d’aquesta situació i cobren per ocupar o elaboren lloguers falsos.
Desenes de persones es van concentrar dijous passat al número 8 del carrer Anna Tugas, al barri de Montigalà, per intentar paralitzar el desnonament de la Nabila, una dona amb dos fills petits que va ser estafa durant més d’un any amb un lloguer fals. Va pagar les quotes de tot un any de cop, uns 4.800 euros, i algunes mensualitats del segon any, fins que es va adonar que alguna cosa no rutllava i va rebre una ordre de desnonament. Milers d’euros i dos anys després, es veu abocada a ser expulsada del pis que ha estat pagant de forma correcta però a les persones inadequades. El de Nabila és un dels molts casos que la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca rep cada setmana a la seva seu del barri de Nova Lloreda: persones que són enganyades per grups dedicats a ocupar de forma il·legal pisos buits i a llogar-los sense que els nou inquilins coneguin la realitat de la situació. No totes les entrades a habitatges inutilitzats responen a aquest paradigma, però. Hi ha d’altres contextos en els que els veïns que hi entren a viure sí són totalment coneixedors de la violació que es podria estar cometent, però la seva conjuntura personal no els hi deixa gaire elecció més enllà d’una ‘patada’ o el carrer.
Ocupació per demanda o lloguer fals
Les ocupacions de pisos que es duen a terme, i que cada dia proliferen més a la ciutat, es poden dividir en dos tipus diferents, explica la portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Montse García. D’una banda, trobem aquells que demanen una quantitat fixa, entre 700 i 1.000 euros, per tirar avall la porta d’un habitatge buit, generalment els que porten tancats molt de temps i que acostumen a ser d’entitats bancàries, entregar les claus i, en alguns casos, oferir també subministraments de llum i aigua, que poden punxar, per exemple, de la comunitat. Totes les ocupacions que responen a aquesta tipologia compten amb el ‘beneplàcit’ dels inquilins que entren a viure, que, normalment, no tenen cap altra alternativa per poder disposar d’un sostre.
D’altra banda, existeixen aquells grups que intenten falsificar el lloguer i enganyar els nous inquilins amb documents que semblen correctes i processos totalment habituals, com ara la visita a l’habitatge, el pagament d’una fiança o la signatura davant d’un suposat notari. Estan millor organitzats i fins i tot entreguen les claus del portal de l’edifici, el que fa pensar, segons la PAH, que en moltes ocasions es tractaria d’algun dels veïns de la pròpia comunitat, que té controlat els immobles buits del seu bloc. Cobren entre 300 i 400 euros al mes, i, en certs casos, també ofereixen subministraments, cosa que fa sospitar: “Hi ha gent que ho intueix, però la seva situació és crítica i per 300 euros tenen sostre, llum i aigua; ho accepten. A més, com estan pagant, creuen que no cometen cap infracció, però això canvia quan arriben els problemes amb els desnonaments”, exposa Montse García.
Les falsificacions elaborades són més difícils de destapar: contractes amb segells notarials, documents oficials, aparença d’agents immobiliaris. Actuacions i informació tant propera a la realitat que fins i tot arriben a ser considerades sota legalitat per l’administració local o les empreses energètiques, que obren el subministrament de llum, gas i aigua i accepten l’empadronament al nou pis. Si un lloguer falsificat passa aquests dos filtres, la trampa només es descobreix quan l’entitat bancària o la propietat de l’habitatge se n’adonen i demanen la desocupació.
Molts grups i poc organitzats
La majoria de casos d’ocupació de pisos per treure’n profit són protagonitzats per individus en solitari o petits grups d’individus sense gaire organització, a excepció d’alguns que sí elaboren molt més les falsificacions i treballen el frau en profunditat. “No estem parlant d’algunes màfies que controlin aquest ‘mercat’, sinó de moltes persones sense gaire organització que aprofiten la conjuntura de ciutats amb molts immobles buits i no gaire control per part dels bancs per treure uns calers. No cal ser un expert per tirar avall una porta i punxar la llum”, esclareix la PAH.
Des de Serveis Social coincideixen en fugir del terme “màfia”. Admeten tenir constància i “indicis de lloguers falsos”, però afirmen que és una pràctica que es produeix des de fa temps, que no hi ha hagut cap augment significatiu i que és complicat de perseguir sense denúncies. “Vénen persones amb casos i nosaltres els hi comuniquem a les policies i posem en coneixement dels afectats que es tracta d’un lloguer fals perquè, per exemple, no podem donar ajudes si els documents no són legals”, relata la regidora de Serveis Socials, Agnès Rotger.
Un frau sense denúncies
Ni a Guàrdia Urbana ni a Mossos d’Esquadra els hi consta cap denúncia per falsificació de lloguer a Badalona, encara que sí admeten que poden existir alguns casos. Investigar i perseguir sense denúncies dels afectats és d’allò més complicat. Evidentment, les persones que saben de la il·legalitat de viure en un pis ocupat no pensen en denunciar; el problema són aquelles famílies que es veuen enganyades i sí ho farien però es troben en una situació molt delicada i poden ser coaccionades pels grups que els hi cobren el lloguer. “Hem acompanyat veïns a posar denúncies i als pocs dies les retiren perquè els han amenaçat. D’altres ni s’atreveixen a iniciar el procés”, assegura la portaveu de la PAH. (De fet, hem tingut problemes per trobar més testimonis de lloguers falsos a l’hora d’elaborar aquest reportatge).
Sant Roc, una zona especialment afectada
Si hi ha una zona especialment dèbil pel que fa a l’àmbit social i econòmic és Sant Roc, un barri que no és pas aliè a la casuística de l’ocupació de pisos. La PAH apunta que és la zona on més estan florint les ocupacions de pisos, entre altres coses, perquè és, probablement, la que ha patit més desnonaments els darrers anys. A Sant Roc, la PAH treballa en coordinació amb la Plataforma Sant Roc Som Badalona, que promou diferents iniciatives de caire social al barri. Darrerament, l’entitat rep més i més casos de persones que han ocupat habitatges, però insisteixen en què la majoria són entrades a pisos que els propis inquilins realitzen perquè no tenen recursos, saben que estan buits i, d’aquesta forma, i juntament amb la plataforma, poden negociar amb l’Ajuntament i la propietat, que acostumen a ser els bancs, un lloguer social. A banda, també existeixen els casos de lloguers falsos i grups que cobren per entrar a un immoble, però la pròpia plataforma assegura que el fenomen “no s’ha disparat ni és cap alarma social”. “No caiguem en la trampa de pensar que això és més del què realment és”.
