03/02/2014 – L’exposició, realitzada amb l’aportació d’obres de la família i d’amics, presenta una part de l’extensa obra gràfica del dibuixant que es va plasmar en revistes, llibres, cartells, participacions i nadales, entre d’altres.
El Museu de Badalona ha inaugurat aquest dijous la mostra Joan Vidal, ninotaire. Fer l’humor durant la Transició. L’exposició, realitzada amb l’aportació d’obres de la família i d’amics, presenta una part de l’extensa obra gràfica del dibuixant que es va plasmar en revistes, llibres, cartells, participacions i nadales, entre d’altres. Es podrà veure fins al 23 de febrer i comptarà amb dues activitats complementàries: una xerrada, el dia 12, i una visita guiada, el 23. Joan Vidal Moré (Badalona 1937-1983) va elaborar amb els seus dibuixos publicats a El Eco Badalonés i, sobretot, a Revista de Badalona un retrat viu de l’època de la Transició, uns anys que va reflectir amb la seva aguda ironia.
Estudiant de dibuix a l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Llotja, es considerava un autodidacta que ja amb 19 anys havia publicat els primers dibuixos al butlletí del Centre Excursionista de Badalona, i un any més tard, el 1957, a la revista Cordada. També va fer diverses exposicions i va col·laborar en revistes com La Codorniz, Música y Canciones i El Once. La seva carrera es va consolidar en arribar a la secció de “Ninots” del Diario de Barcelona, i en començar a dissenyar cartells i escenografies per a la Secció de Teatre del Círcol Catòlic. Especialment destacable va ser el seu cartell d’Els Pastorets, que encara s’utilitza avui dia. Comença aquí una etapa molt polifacètica: realització d’estands per a fires, escenografies, dissenys publicitaris en formats diversos (postals, enganxines, fulls volants etc.), cartells, recordatoris de naixement, invitacions de casament, nadales, auques… A més, el 1973 inicia una llarga col·laboració amb El Eco Badalonés i amb Revista de Badalona, on publicarà més de 500 acudits entre el 1973 i 1983. Un recull de part d’aquests dibuixos es pot veure en el llibre, publicat el 1978, D’allò que en diuen fer… l’humor.
En aquesta època, Vidal ja té un estil personal plenament definit, que fa que els seus dibuixos i acudits es puguin identificar pràcticament només amb un cop d’ull: traç continu, ràpid, contundent i segur, i personatges amb trets facials molt simplificats, mans i peus grossos, i atributs molt clars que permeten identificar la seva situació professional, social, econòmica i fins i tot política o ideològica. Destaca en l’art de la caricatura de tipus més que no pas en el de la caricatura de persones, que també practica amb encert però amb molta menys freqüència.
L’obra de maduresa estilística de Joan Vidal es transforma en un retrat viu de l’època de la Transició, amb els tipus i les indumentàries pròpies d’aquells anys, com ho són també els problemes que posa de relleu amb la seva ironia aguda, incòmoda per al poder, de vegades falsament innocent i plenament actual. Joan Vidal va morir l’any 1983 amb només 45 anys.
