La Generalitat i l’Estat s’han compromès a realitzar projectes que, en molts casos, han quedat en l’oblit; n’hi ha d’altres que van amb molt de retard

Falten dos mesos per a les eleccions municipals i menys d’un mes per a les generals. Fins l’estiu no deixarem de sentir noves promeses de les formacions polítiques per al desenvolupament de les ciutats. En el cas de Badalona, hem volgut analitzar com seria la ciutat si disposés de tot allò que fa anys es va prometre. La majoria de projectes que s’han endarrerit o simplement han caigut en l’oblit depenien de grans inversions econòmiques. Els canvis de govern i la forta crisi econòmica de fa 10 anys han contribuït en què Badalona encara no tingui un canal d’aigua, el lateral de la C31, el perllongament del metro i el tramvia esperat o un Corte Inglés a tocar de l’autopista. Però anem a pams. Molts d’aquests projectes s’havien de finançar amb diners de la Generalitat, ja que és l’administració supramunicipal que més competències té sobre la ciutat. El govern català es va comprometre l’any 2009 a fer, al costat de l’ajuntament, les anomenades Àrees Residencials Estratègiques. En el cas de Badalona, s’havien de fer pisos al solar de l’Estrella i a Sant Crist, després de reallotjar les famílies afectades per unes suposades obres del lateral de la C31 que no acabaven d’arribar mai. Dels pisos per reallotjar els afectats encara no en sabem res, més que el solar on es construiran. Això sí, les obres de la primera fase del lateral de la C31 van començar el 2017, després de molts anys d’espera i es preveu que s’inauguri aquesta primavera. Anys és el que fa que esperen també els veïns de Montigalà, Lloreda, Sant Crist i Bufalà per veure el perllongament de la L1 del metro des de Fondo fins a Pompeu Fabra. S’esperaven per al 2010, el mateix any en què va arribar l’L2 al centre. El Pla Director d’Infraestructures 2011-2020 també ho incloïa així com el perllongament del tramvia des de Sant Adrià fins a l’estació de Badalona. És cert que la crisi econòmica ha frenat les inversions públiques però els veïns temen que es tractés d’un projecte massa ambiciós. L’octubre de 2017, l’aleshores conseller de Territori, Josep Rull, venia a Badalona a anunciar una nova data per a les cinc estacions de metro i dues de tramvia: el 2025. Caldrà esperar, doncs, per veure si es compleix un projecte d’aquesta envergadura. Del que no se n’ha tornat a parlar és del projecte que faria arribar el metro a Casagemes, Canyadó i, fins i tot, a Can Ruti. Del que sí se’n parla -almenys un cop l’any quan s’organitza el Saló del Còmic- és del Museu del Còmic i la Il·lustració que l’any 2010 la Generalitat va decidir ubicar a la CACI de Badalona. L’ajuntament va invertir 3 milions d’euros per rehabilitar l’antiga fàbrica però el govern català no hi va instal·lar mai cap equipament cultural. Durant els anys de la crisi, la Generalitat i l’ajuntament mantenien la voluntat d’acollir aquest museu, un referent del sector per a Catalunya. Ara, però, després de reduir-li la categoria a Centre d’Arts i Il·lustració, sembla que alguns grups polítics de Badalona   comencen a pensar en altres usos per a la CACI. L’última proposta del regidor d’educació, Jordi Subirana, era instal·lar-hi l’escola Badalona Port, actualment en barracons. La Generalitat ho ha descartat però és que Badalona pateix un problema greu pel que fa als equipaments educatius. A més del Badalona Port, el Ventós Mir, el Montigalà i ara també l’Institut La Riera estan en barracons i esperen un edifici. Els mòduls prefabricats estaven pensats per a una situació temporal però en el cas del Badalona Port i el Montigalà, ja s’hi cursa tota l’etapa d’infantil i primària. L’Institut La Riera sembla ser

que serà el que tindrà més sort ja que es preveu que el proper curs estigui rehabilitat part de l’antiga escola Lola Anglada. De moment, però, només s’ha cedit el terreny a la Generalitat. Altres terrenys que el govern català farà servir per instal·lar-hi equipaments són al Gorg. Allà, al 2017, el conseller de Salut Antoni Comín va anunciar que el 2021 hi haurà un nou centre d’atenció primària per donar resposta al nou veïnat, en una zona en creixement. No n’hem tornat a saber res des de l’anunci. I en l’àmbit sanitari podem anar més enrere perquè els veïns de Sant Crist no només esperen el lateral i l’ARE, també s’hi va projectar un CAP. L’any 2012, l’aleshores alcalde Xavier Garcia Albiol va dir que era un projecte que s’havia de replantejar a causa de la crisi econòmica. Allà, a l’Avinguda dels Vents, el mateix Albiol va anunciar que s’hi construirien 136 pisos -un projecte que els socialista Jordi Serra ja havia anunciat el 2008-. El solar, però, continua sent un aparcament sense asfaltar.

L’Estat es compromet amb 3 mercats

Tot i que les competències de l’Estat espanyol amb Badalona no són gaire extenses, aquesta administració també té un deute amb la ciutat. El Mercat Maignon espera una reforma des que al 2010 els paradistes es traslladessin a la carpa provisional on encara es troben. L’any 2012, el president de Mercasa -l’empresa pública encarregada de la reforma d’aquests equipaments comercials- visitava els 6 mercats de Badalona i anunciava que redactaria el projecte de la reforma de tres dels equipaments de la ciutat sense dir quins serien, a banda del Maignon. No només no ha arribat la reforma, sinó que l’antic mercat és ara la seu dels Castellers després que s’hagin quedat sense local. De la rehabilitació de la resta de mercats, tampoc se n’ha sabut més. Una altra de les competències que té l’Estat és la de l’adequació del Passeig Marítim. El tram del Front Marítim es va inaugurar el 2012 però feia 10 anys que els pisos s’havien construït a primera línia de mar i els seus veïns rebien el compromís que s’hi faria un gran passeig. Els pressupostos estatals no acabaven d’assegurar mai aquesta partida fins la data esmentada. Ara, la ciutat espera la descontaminació dels terrenys de La Mora però des de fa molt temps també els que estan a tocar de Montgat, on hi havia l’antiga Lejía Conejo. Allà s’hi espera el perllongament del Passeig Marítim. I en l’àmbit cultural, el poblat ibèric del Turó d’en Boscà espera una partida de 400.000 euros des del 2010 per continuar l’excavació i la museïtzació d’aquest jaciment. Hi havia compromís però els diners no han arribat mai.

Badalona tampoc no compleix amb les grans obres

La mala planificació, la crisi i els canvis de govern eternitzen projectes pensats fa 20 anys

Que tots els somnis que tenia Badalona fa 20 anys no es complissin no és culpa només de la falta de compromís de les administracions supramunicipals. L’hemeroteca està farcida de projectes municipals que mai no van veure la llum o que encara esperen la seva realització. Un dels casos més paradigmàtics és el de les escoles bressol de titularitat municipal, una assignatura pendent que encara ha estat motiu de debat polític aquest mandat. Al 2002, el govern de Maite Arqué prometia 810 places d’escoles bressol públiques abans de 2010. Al 2019, hi ha 480 places en cinc llars d’infants municipals. “El curs 2008/2009 tindrem l’Escola Bressol de Montigalà” deia al diari El Punt l’aleshores regidor d’Educació, Josep Duran, però 10 anys més tard, Dolors Sabater no va poder iniciar les obres i l’actual alcalde Àlex Pastor anunciava al juliol que s’adjudicava el contracte per fer de moment el projecte executiu de l’escola Bressol al Carrer de les Ciències.

Les grans obres han fet aigua

Si en alguna cosa Badalona no ha donat la talla en els darrers 20 anys ha estat en  la seva capacitat per desenvolupar els grans projectes urbanístics. L’exemple més flagrant és el port i el canal al barri del Gorg. La primera data per acabar el canal va ser el 2006. Un any després d’acabar-se el termini, Maite Arqué donava una nova data per veure la làmina d’aigua: 2009. Esclata la crisi i el nou alcalde, Jordi Serra, proposa replantejar el projecte i fer una Rambla en comptes d’un canal. Al 2011, Garcia Albiol arriba a l’alcaldia i marca el 2017 com a nova data en el calendari. Després de tornar a dubtar del projecte, el govern de Dolors Sabater adjudica el nou hotel del port que permetrà acabar el canal al 2020.

Projectes en via morta

El llistat de somnis és interminable. Al 2002, Maite Arqué anunciava 8 hotels a la ciutat, dels que només han vist la llum dos: El Rafael Hoteles i el que es construirà al port. A les Guixeres hi havia previstos dos, un d’ells amb escola d’hosteleria i un centre de lleure. El del Màgic és l’únic que podria desencallar-se en breu si tira endavant una altra promesa feta al 2008, el Museu del Bàsquet. En matèria cultural, és on Badalona ha aixecat més frustració. Al 2002, Badalona projectava construir la Ciutat de la Música a l’Escorxador per acollir el conservatori, estudis de música moderna, tradicional i flamenc i un auditori de 1.000 localitats. Havia de ser realitat al 2010 però ja ha quedat descartat. Els plans del govern local també preveien construir una biblioteca a Bufalà i una altra a La Salut fins arribar a les 8 previstes al 2015. El nou pla s’amplia al 2025 però no hi ha cap projecte factible sobre la taula. El jovent de l’any 2002 també va escoltar que es duria a terme un centre juvenil a la fàbrica Focus de Bufalà, però al 2014 Albiol prometia fer-hi la piscina olímpica Mireia Belmonte que ja hauria d’estar inaugurada. Fins i tot la vella fàbrica Piher s’ha cremat 15 anys més tard que s’anunciés l’obertura d’un musicàrium amb locals d’assaig per a músics. El projecte de d’Alfredo Arribas tenia un pressupost de 1,4 milions d’euros.