La temporada 2019 – 2020, Alberto Pérez (Barcelona, 1984) va tornar a lluir la samarreta del CF Lloreda, el club on més partits ha disputat com a jugador amateur. Ni més ni menys que 11 temporades. 12 si sumem la del curs 2021-2022.
Fa un any, Alberto va tornar al club badaloní després de dos cursos a la UDA Gramenet, on va assolir l’ascens a Segona Catalana. Fa dos, tornava a Lloreda amb el mateix objectiu: ascendir el primer equip a la segona categoria el futbol català. Trajana, Udaf Inter i Unificació Llefià han estat els altres clubs que l’han vist créixer a la gespa.
“Aquest any era una temporada especial a nivell personal i amb molta il·lusió. Vaig tornar la temporada anterior al club amb l’objectiu de tornar a Segona Catalana i ho vam aconseguir. Ja tinc una edat i això encara et condiciona més”, assegura Alberto al Diari de Badalona.
Amb 35 anys, la Covid li va aturar els peus i aquest estiu ja bufarà 37 espelmes. “Independentment d’aquesta temporada, jo vull continuar jugant un any més. Tot i això, reflexiones perquè tinc dos fills i t’ho penses. Una temporada més a Lloreda la vull finalitzar. El meu físic és bo però sóc conscient de la meva corpulència i estatura, això t’obligar a mantenir el físic. La meva motivació és positiva i físicament estic millor que mai (riu)”.
El primer equip vermell és el conjunt més perjudicat del Lloreda. Habitualment, entrenem més enllà de les 21:00 hores i ara només ho poden fer durant 45 minuts, aproximadament. Durant les darreres setmanes no entrenen a causa de les darreres restriccions, ja que no tots els jugadors són de Badalona. Pràcticament la meitat de l’equip no pot anar al camp.
“Si l’equip hagués continuat a Tercera, potser m’hauria plantejat la retirada però la il·lusió per continuar jugant a futbol és la mateixa. Segurament hauria continuat, ja que ‘ambient del vestidor és molt bo”, afegeix.
Després de bufar 36 espelmes, la seva motivació “és alta” perquè “fa pràcticament un any que no es juga” i vol tornar a jugar: “Som un conjunt jove i en les dues primeres jornades vam competir contra Molinos i Premià”.
