05/10/2012 – El Badalona disputa demà un partit transcendental contra L'Hospitalet. En el retorn al Camp del Centenari, l'equip té l'obligació d'intentar guanyar per no apropar-se massa a l'abisme
El Badalona comença a córrer el perill d'acomodar-se en la discreció. A poc que faci -i cal suposar que ho farà, perquè si alguna carència té l'equip aquesta no és la falta de compromís- el conjunt que entrena Albert Càmara no hauria de patir. Té una plantilla per damunt de la mitjana de la categoria. Potser una mica pitjor que la dels cinc o sis equips punters i amb més recursos, però tampoc massa allunyada d'elles. Això suposa que si el futbol es tractés d'una ciència exacta, el lloc de l'equip seria la part mitjana de la classificació; i més aviat cap a la part alta que la baixa. Però el futbol no és pas la matemàtica: dos més dos poden arribar a restar. En futbol la capacitat de preveure què passarà és escassa, tot i que sempre hi ha un marge de lògica que dicta què és el més probable. Aquesta premissa serveix poc pel partit de demà. El Badalona – L'Hospitalet parteix d'una doble lògica que alhora és discrepant amb l'altra. Per una banda, el Badalona té la urgència de guanyar sí o sí. No ho ha fet des de la primera jornada de lliga. A casa només ha jugat dos partits i n'ha tret quatre punts. Per tant, el més factible és que o guanyi o que, en el pitjor dels casos, empati. Però en canvi, el rival és L'Hospitalet, un dels dos únics equips que encara no ha perdut en el que va de curs (l'altre és l'Huracán, el líder). L'equip que entrena Miguel Álvarez porta una trajectòria en la lliga ascendent, havent guanyat els dos últims partits a dos equips en aparença complicats com són el Nàstic de Tarragona i l'Espanyol B.
Així doncs, el partit de demà és tota una incògnita. És cert que L'Hospitalet arriba millor, però en canvi no ha guanyat encara fora de casa. També és veritat que el Badalona està immers en una mala ratxa de joc i resultats, però a casa ha sabut dominar els dos partits que ha jugat. L'objectiu del Badalona és que aquesta mala ratxa no es converteixi en crisi. La crisi és quelcom més rotund i contundent, més irreversible. L'equip badaloní encara té un cert marge d'errada i, per tant, no es troba encara en una situació massa apurada. Però sí perillosa. El Badalona ocupa en l'actualitat -amb un partit menys- plaça de promoció de descens. Tres jornades enrere l'equip estava situat també en promoció, però d'ascens. Aquest gir radical de la situació és el que preocupa. S'han unit un seguit de circumstàncies que han col·locat el conjunt de Càmara en dissetena posició. Amb un horitzó més natural, en què l'equip començarà a alternar partits a casa amb partits fora, arriba el moment de revertir la situació.
L'equip sap de la necessitat de millorar en tots els aspectes. Albert Càmara està volent implantar un estil de joc que els jugadors sembla que han assimilat només a mitges. El model continua sent el partit de l'Alcoià. Fins ara en el que va de temporada l'equip no ha tornat a jugar tan bé com llavors. Però per això cal en primer lloc que l'equip sigui capaç de liderar el partit, de controlar la pilota i de fer mal per les bandes. Aquestes han de ser les senyes d'identitat del Badalona. Alguns noms essencials per la realització del propòsit són Joaquin, Javi Moreno i Robert. El primer ha de ser el comandant de la pilota. Si l'ex de la Grama és el jugador que més vegades toca la pilota en tot el partit, el Badalona tindrà molt de guanyat. Javi Moreno és el que ha donar l'equilibri a la línia de tres del mig del camp. El seu dinamisme és essencial per ser qui més pressioni, qui més recuperi, qui més molesti als rivals i també qui ajudi a Joaquin en la trama de les jugades ofensives. I finalment Robert. L'extrem ha estat desaparegut en les seves últimes aparicions. Quan l'equip eixampla el camp, el rival pateix, i especialment el lateral que ha de defensar a Robert. La seva velocitat és cabdal per generar desajustos en el sistema defensiu del contrari.
Però si el Badalona vol vèncer demà haurà de tenir una mica més d'olfacte cara a gol. La incapacitat per marcar sembla ja un mal endèmic en el Badalona. Temporada rere temporada es repeteix el mateix problema. Enguany, més del mateix. En sis partits, l'equip només ha marcat quatre gols. L'equip porta més de 200 minuts consecutius sense veure porteria. El problema no és tant les errades dels atacants com la falta d'ocasions clares de gol. Novament, l'exemple a seguir torna a ser el del primer partit de lliga. Llavors el Badalona va crear ocasions i també va saber rematar-les. El partit entre badalonins i L'Hospi es jugarà demà dissabte en un horari molt inhabitual, a les vuit de la tarda.
