13/11/2015 – La peatonalització del carrer Francesc Layret és un dels debats amb més controvèrsia de la mobilitat local; una de les solucions a mig camí seria permetre només el pas de veïns, transport públic i mercaderies.
Puges les escales de l’estació de metro i t’encamines cap a la plaça de la Vila; entres al carrer Francesc Layret i, depenent de l’hora, et toca sortejar vianants –si vas amb pressa-, baixar a la calçada si coincideixes amb un carro de la compra o un cotxet de nadó en alguns trams o fer filigranes entre les motos aparcades a la vorera del Teatre Principal / Superes l’empedrat del carrer de la Creu i, un cop a l’encreuament amb Martí Pujol, decideixes que la millor forma de travessar el centre amb el cotxe és a través de Layret, en línia recta: esquives l’autobús o autobusos que s’aturen a la primera de les parades, multipliques l’atenció per comprovar que ningú creua el carrer de forma sobtada, deixes enrere el tram de carril únic que acostuma a derivar en embussos durant les hores punta i, un cop passes la plaça de la Vila, t’enfrontes amb alguns cotxes en doble fila i camions en càrrega i descàrrega.
El carrer Francesc Layret s’ha tornat cada cop menys còmode d’uns anys ençà, tant per als vianants com per als conductors. L’augment de l’afluència de persones des de l’arribada de la L2 a Pompeu Fabra i l’ús dels vehicles per a pràcticament qualsevol moviment del dia a dia han deixat al descobert les mancances d’una de les vies més importants de la xarxa de carrers de la ciutat i que esdevé la principal carta de presentació del centre i de la seva zona comercial per a aquells que arriben en bus, metro i cotxe. Per això la possibilitat de peatonalitzar o semipeatonalitzar Layret s’ha anat col·locant a la centralitat del debat sobre les millores de mobilitat urbana i sembla comptar cada cop amb menys detractors.
El passat mandat, de fet, es va experimentar en diferents ocasions, com ara a Sant Jordi o dies puntuals del Nadal, amb resultats visiblement positius, almenys a nivell d’afluència de públic, i que no van provocar grans aldarulls quant a trànsit. El Pla de Mobilitat Urbana (PMU), encara sense aprovar, compta també amb un estudi tècnic sobre les possibilitats en aquest sentit i treu ferro a algunes de les pors de la ciutadania que ho podria veure com una bogeria. “Si molta gent passa per allà cada dia”, poden pensar moltes persones. Si bé no es tracta d’una afirmació incorrecta, la importància de F. Layret per al trànsit rodat és relativa, segons els estudis. “Hi ha una percepció equivocada de la realitat de Layret. No seria pas dramàtic la seva peatonalització perquè no afectaria a tants cotxes com pot semblar”, apunta Jordi Ballesteros, “entusiasta” d’aquest controvertit debat i regidor del Centre que va impulsar la pacificació d’alguns carrers com el del Carme.
Trànsit de persones molt superior al de cotxes
Per què afirmar que la seva rellevància és relativa? D’una banda, pel número de cotxes: uns 400 per hora, una xifra que queda reduïda si restem transport públic, veïns o vehicles que accedeixen al centre per qüestions comercials, i que sembla molt voluminosa només degut a l’estretor del vial; el trànsit de Via Augusta, per exemple, és més de tres vegades superior. D’altra banda, la seva eficiència és limitada: s’estreny de dos a un carril, el que provoca aglomeracions, i compta amb un trànsit d’autobusos constant que redueix la velocitat de pas a menys de 10 km/h, de vegades fins i tot per sota del pas d’un vianant caminant. “Les característiques del carrer no són propícies per al pas de vehicles”, insisteix Ballesteros.
Des de la perspectiva d’un veí a peu, Francesc Layret és una de les vies de la ciutat per on més persones passen a diari, més de 1.000 per hora de mitjana, que es troben amb voreres de menys d’un metre d’amplada, en alguns trams. “Molts cops has de baixar a la calçada per poder-hi cabre; les voreres de Layret es troben al límit de la llei d’accessibilitat. S’ha de permetre que la gent pugui passar amb més comoditat”, coincideixen dos experts locals en l’àmbit de la mobilitat, Roger Melcior, de la Taula de la Mobilitat de Badalona, i Josep Maria Olivé, un dels tècnics redactors del PMU i partícip en l’estudi sobre la pacificació del carrer.
Prohibir els vehicles de pas, primer esgraó
Els tres experts consultats coincideixen en que la peatonalització és l’objectiu final, però el camí es pot recórrer més o menys ràpid i per unes o altres vies. La més progressiva i assumible seria barrar l’entrada, entre Martí Pujol i Sant Pau, al trànsit de pas, és a dir, a aquells vehicles que utilitzin Layret per creuar cap a Casagemes o direcció Montgat. En definitiva, deixar accedir a l’illa del centre només als veïns, el transport públic i els camions de càrrega i descàrrega durant unes franges horàries. Roger Melcior assegura que la fórmula seria desviar el trànsit de pas cap al lateral de l’autopista, i així podria tornar a baixar per Lluís Companys. “El lateral pot assumir perfectament el flux que se’n derivaria”, sosté. Olivé, per la seva part, considera que “és la solució intermitja amb la que tothom surt guanyant”.
El primer tram del lateral, un pas endavant
La projecció del primer tram cantó muntanya del lateral de la C-31 que resta per obrir és un pas clau en la transformació de mobilitat del centre, asseguren les fonts consultades. Segons els estudis de mobilitat, el trànsit de la zona del centre, a carrers com Via Augusta, descendirà entre un 20 i un 30% un cop s’obri el lateral. Fins ara, diuen Josep Maria Olivé i Jordi Ballesteros, la manca de lateral era una excusa per no tirar endavant a la que ja no es podrà recórrer. “Badalona ha de deixar la covardia i fixar un objectiu clar en aquest sentit. Cal una declaració rotunda de l’Ajuntament. És una qüestió que pot generar complicitats i ser un pacte de ciutat”, manifesta l’exregidor.
Fonts d’Espai Públic i Medi Ambient de l’Ajuntament indiquen que el “govern està enfase d’escoltar activament, rebre propostes i generar debat”. Consideren que el de Layret és un projecte “complex amb òrgans supramunicipals implicals” i en el que “veïnat, comerciants i entitats tenen molt a dir”. “La pacificació no redueix el trànsit; acaba perjudicant zones properes a on es trasllada la congestió”, subratllen.
Veïns i comerciants, postures diverses
L’Associació de Veïns del Centre té clar que la pacificació “és possible”, respectant transport públic i veïnat, que “es farà i serà bo”. També assumeixen que no és una mesura immediata, que s’hauran de fer altres actuacions prèvies, com enllestir els laterals i buscar un sistema per respectar l’aparcament de la zona perifèrica i garantir l’accessibilitat a les vies comercials.
En l’àmbit comercial, les opinions són dispars. Igor Ventura, de Centre Comerç, creu que s’ha d’anar cap a la peatonalització i buscar la forma perquè no comporti grans maldecaps viaris. Pot ser només caps de setmana i dates puntuals, però Ventura té clar que Layret ha d’acabar sent una rambla oberta al passeig de la ciutadania. Des de Badacentre, en canvi, que agrupa negocis de carrer del Mar i Canonge Baranera, no són tan inicialment favorables i mostren dubtes. Consideren que suposaria tallar un eix vertebrador que afectaria als accessos al centre o als aparcaments. En qualsevol cas, afirmen que des de l’Ajuntament no s’ha fet cap proposta en aquest sentit, que el 2016 sembla que només es tallarà Layret per Sant Jordi i que, per tant, no hi ha hagut un ampli debat entre els associats.
Santa Coloma i la seva avinguda Generalitat, l’exemple a seguir
Melcior, Olivé i Ballesteros assenyalen altres ciutats i la peatonalització dels seus centres com a models a seguir: Sabadell, Granollers o, la més propera i recent, Santa Coloma. La localitat veïna ha restringit el trànsit rodat a bona part de l’avinguda Generalitat, a l’entorn del Mercat Sagarra i prop de la plaça de la Vila. Després de mesos d’obres i des de la primavera, el carrer, un dels més importants i transitats de la ciutat, ja només és accessible per a transport públic, veïns i camions de càrrega i descàrrega durant algunes hores.
“La valoració és molt positiva. S’ha generat una gran àrea comercial, peatonal i ciclable de més de 20.000 metres quadrats, a més de millorar en mobilitat, accessibilitat i seguretat”, afirma l’alcaldessa Núria Parlon. La mesura, d’altra banda, permet dur a terme esdeveniments per dinamitzar el comerç, com fires periòdiques, nits de botigues obertes o festes comercials. Des del principi es van contemplar les reclamacions comercials i, tot i el patiment durant les obres, el canvi ha valgut la pena, segons l’Agrupació de Comerç i la Indústria de Santa Coloma. “L’opinió general és positiva. Moltes ciutats tenen el seu nucli antic i comercial peatonal, afavoreix el passeig. Hem guanyat molta presència ciutadana i dinamització comercial”.
