07/09/2017 – La plantilla del Badalona 2017/18 s'ha construït sota la direcció tècnica del valencià Toni Hernández, un home de gran experiència en la segona B. Hem volgut conversar amb ell per saber qui és i què pensa del present i del futur del club escapulat.
La plantilla del Badalona 2017/18 s'ha construït sota la direcció tècnica del valencià Toni Hernández, un home de gran experiència en la segona B. Hem volgut conversar amb ell per saber qui és i què pensa del present i del futur del club escapulat.
– Diu en el seu perfil de Twitter que un dia els Lakers li van canviar la vida. Pot explicar per què?
– Fa set anys els Lakers van venir a Barcelona a jugar un amistós. Jo vaig viatjar amb el meu cunyat des de València, i amb altres amics. Aquella mateixa nit vam decidir fundar l'Huracán. I vaig deixar la meva professió de periodista esportiu.
– Perquè la gent de Badalona sàpiga qui és, quins episodis del seu currículum destacaria?
– He fet ràdio i televisió a València, des de 1996 fins a 2011. Feia bogeries: quatre hores de ràdio diàries, dues de televisió, també diàries, i els partits del València. Vaig poder explicar la millor època de la història d'aquell equip, i d'aquí vaig treure moltes experiències i grans amics… i enemics). Des del 2011 al 2015 vaig ser president de l'Huracán. Vam jugar tres playoffs en quatre anys, i dos finals d'ascens. I vam tenir al nostre juvenil A sempre a Divisió d'Honor. L'any passat vaig ser director esportiu del CE Sabadell i aquest any ho sóc al CF Badalona.
– Què li va fer arribar al Badalona?
– El president i jo som amics des de fa anys. Va ser un dels primers que em va trucar quan vaig sortir de Sabadell, com havia fet quan vaig sortir de l'Huracán. Sempre vam tenir damunt la taula l'opció d'estar un dia en el mateix vaixell. Ara s'ha pogut donar.
– Com veia al Badalona des de fora? Quina impressió es té d'aquest club a l'altre costat?
– Es veu com un gran club, que ha passat uns anys molt durs però que se n'ha sortit de forma brillant. El president, quan encara era vicepresident, em va explicar tot el que calia lluitar. I ell ho ha fet. Per altra banda, aquest club, per mi, té un sentit especial: a l'avinguda de Navarra vaig poder guanyar una Lliga, contra nosaltres el Badalona va assolir la salvació al 2014 i al 2015, guanyant 2-1 al meu amic Manolo González ens vam ficar per tercer cop en play-off… Tinc la impressió que el Badalona és un gegant adormit que, entre tots, farem despertar.
– Per on ha de passar el futur del club? Creu que el model actual és sostenible o que no hi haurà més remei que convertir-se en societat anònima?
– No sóc qui per valorar-ho, però per descomptat, i tal com està muntat avui dia el futbol, cal ser Societat Anònima Esportiva. Això costa molts diners cada any, i els recursos no donen. Aquí i a tot arreu. Per poder atraure diners s'ha de ser atractiu i el president ha convertit a aquest club en un exemple, un referent i un lloc perfecte per fer coses importants.
– Com ha anat la feina a la pretemporada? Han aconseguit portar a tots els jugadors que s'havien proposat?
– El treball ha anat bé, sempre de la mà de Manolo González. En tot hem parlat, debatut i consensuat. Es dóna una circumstància curiosa, diversos jugadors que han acabat al Badalona estaven en la cistella del Sabadell. L'entrenador els ha vist i, en gran part, hem pogut mantenir aquesta idea. Amb la bona base que quedava aquí de l'any passat, amb jugadors espectaculars i persones sensacionals. Sempre vols portar més i millor, però no podem queixar-nos.
– Ha treballat en clubs com el Sabadell o l'Huracán, amb pressupostos més elevats. A Badalona hi ha menys diners. Com se li ha donat treballar amb menys recursos?
– No cregui, a l'Huracán tenia només una mica més de pressupost, molt poc més. I a Sabadell primava que el club seguís existint. El curs passat no anàvem gens forts, perquè calia tapar forats de centenars de milers d'euros . Hem treballat amb imaginació i amb entusiasme, i amb l'aixopluc del nom del CF Badalona i de l'Estadi, que són dues armes brutals.
– El llistó de la temporada passada és alt. És un repte per a vostè tornar a construir un equip com aquell?
– El repte és guanyar cada partit, créixer com a club cada dia. Si he après alguna cosa en aquests anys, és que els peus a terra fan que caminis amb pas ferm.
