11/12/2015 – Sabater creu que Badalona hauria de fer el mateix amb la C-31; Parlon, en canvi, voldria que Santa Coloma tingués platja.
Enmig de la simpatia i complicitat que regna entre les alcaldesses, intentem introduir una pregunta amb un punt de picardia perquè ambdues es mullin: “Què envegeu de la ciutat veïna?”. Es fa el silenci, i abans de riure i contagiar els presents, la colomenca Núria Parlon respon: “La platja!”. La separació entre Badalona i Santa Coloma és tan difosa i la convivència dels ciutadans entre els dos termes municipals és tan habitual que es perd de vista la realitat que apunta l’alcaldessa socialista. “Tenim el Besòs, però no la platja”, matisa després de la resposta inicial, posant en valor els quilòmetres de parc verd que transcorren en paral·lel al riu que separa el Barcelonès Nord de la capital catalana.
Dubtem entre la serietat i la broma en les paraules de l’alcaldessa. Insistim una mica més per aconseguir una altra resposta concreta del que enveja de la germana gran de la comarca, però Parlon insisteix en què realment la costa és la joia de la corona badalonina: “Pregunteu a qualsevol colomenc i us dirà la platja”. Dolors Sabater surt al pas i li dóna un cop de mà a la seva col·lega: “Molts veïns de Santa Coloma vénen a la platja de casa meva”. Sabater viu al Manresà, el barri que toca a Montgat i que disposa d’un ampli tram de platja amb aparcament i al que arriben diversos autobusos procedents de Santa Coloma, dos motius que, creu la badalonina, atrauen a Santa Coloma a aquesta part.
La ferida de l’autopista
“Si hi ha alguna cosa que envejo de Santa Coloma, és que hagi estat capaç de soterrar la B-20”, intervé Dolors Sabater. Sense preguntar-li, la política de Badalona posa sobre la taula un tema que encara fereix la ciutat que ara governa i que Santa Coloma, afalaga, va ser capaç de posar remei. “Badalona té la ferida històrica de l’autopista, imposada en ple franquisme sense mesurar les conseqüències. No hem estat capaços de fer res, ni tan sols tenim els laterals acabats. En canvi, Santa Coloma va poder soterrar la B-20 i a més guanyar un valuós espai verd”, diu de forma altruista i espontània Sabater.
Vista la serietat de la resposta del costat de Badalona, tornem a la càrrega amb Parlon i suggerim algun equipament del qual aprendre, com ara el museu romànic de Baetulo. “No entrem en piques!”, torna a fer broma. Més enllà d’allò que pugui complementar una ciutat de l’altra, les dues coincideixen en què hi ha que millorar l’autoestima ciutadana cap als seus municipis. “A vegades, interioritzem les coses dolentes i no sabem veure les bones. Ens absorbeix la conurbació de Barcelona i necessitem reforçar els nostres signes d’identitat i estimar-nos”. Fins i tot volent crear una sana rivalitat entre els atributs de cadascuna de les ciutats que lideren, sembla impossible trencar l’entesa que Parlon i Sabater han establert en vistes a un desenvolupament de futur beneficiós per ambdues parts.
