07/09/2016 – El tècnic del Divina Seguros Joventut passa revista a les primeres setmanes de treball de l’equip.
Diego Ocampo reconeix haver viscut una entrada plàcida i positiva a la seva nova ‘llar’: el Divina Seguros Joventut. El tècnic gallec ja va viure a Catalunya en la seva etapa al CB Tarragona, experiència que de ben segur li servirà per adaptar-se a la ciutat ràpidament. Ocampo relata al Diari de Badalona quines sensacions ha tingut en aquest inici de curs.
Quin balanç fa de les primeres setmanes de treball dins del Divina Seguros Joventut? Què l’ha captivat del club?
Bé, el feeling que he experimentat ha estat molt bo, tot i que s’ha de relativilitzar. Qualsevol persona, quan torna de vacances i s’incorpora a un lloc nou, ho fa amb ganes. En el món de l’esport, sempre passa el mateix. Seria estrany que els entrenaments fossin de mala qualitat en aquestes setmanes inicials. Ara hem de focalitzar tots els nostres esforços en mantenir aquesta il·lusió del primer dia fins al novè mes de competició. Aquesta serà la clau. Tots estem il·lusionats, però necessitem construir un equip que sigui fidel a una la línia de valors determinada: treball diari i competir sempre al màxim. Pel que fa al club, la veritat és que m’hi trobo còmode. Amb en Jordi Martí i en Jordi Villacampa hi ha una bona comunicació.
Què s’ha tingut en compte a l’hora de fitxar?
Primer de tot, volíem jugadors amb experiència a Europa. S’ha d’entendre que el club té un marc limitat de contractació i que no pot sobrepassar el límit que marca el pla de viabilitat. Hem signat jugadors que ens agradaven i que ens podíem permetre, fet que ens ha obligat a seguir una estratègia. El primer punt important ha estat que tinguin recorregut a Europa i el segon té a veure amb la personalitat del professional que ha vingut. Hem buscat persones compromeses i amb facilitat per adaptar-se a la lliga i al club.
Parlim de Sarunas Vasiliauskas i Luka Lapornik, els dos exteriors que ha contractat el Divina Seguros Joventut.
Vasiliauskas és un jugador amb experiència internacional i que sap què és jugar un Mundial amb Lituània. Ens aporta capacitat de tir de tres i compta amb un bon coneixement del joc. Espero que es pugui adaptar ràpidament al ritme de la lliga, perquè amb ell això pot ser determinant. Pel que fa a Luka, Lapornik és un jugador que va de menys a més. Va explotar en l’última temporada després de superar una lesió. Fa una mica de tot. Ha de ser com la cola: vull que enganxi l’equip en defensa, en el rebot i en els contraatacs.
Què espera de Tomasz Gielo i Luka Bogdanovic?
En Tomasz és un rookie que queda compensat amb l’experiència d’en Luka. Gielo és internacional amb Polònia des dels 16 anys i ha estat subcampió del món U17. És un quatre amb molta energia i que a Missisipí ha millorat molt el seu joc perimetral. Tira de tres i juga amb molta activitat en el perímetre. En Bogdanovic, deixant de banda totes les característiques tècniques que ja es coneixen, m’agradaria trobar un jugador que actuï d’ancoratge per Vasiliauskas, Lapornik i Gielo. Els ha d’ajudar a entendre i conèixer el club i la lliga, així com la ciutat de Badalona. Ajudar no és només dir coses positives, sinó també ser exigent amb ells.
Garrett Stutz pot ser la sorpresa de la temporada?
No sé si ho serà o no, però m’ha demostrat que ha arribat amb ganes. En la seva primera doble sessió va acabar totalment deshidratat i, en comptes d’abandonar l’entrenament, va aguantar fins al final. Això ens indica que està compromès amb l’equip i que compleix una de les línies estratègiques que volem aconseguir. Stutz té molt bona mà per finalitzar a dos, tres o quatre metres i una gran capacitat de rebot als dos cantons de la pista. Caldrà veure com s’adapta a la velocitat que ha de tenir un pivot a l’ACB.
Com es treballa per conèixer la personalitat d’un jugador abans de fitxar-lo?
En aquest àmbit, he de reconèixer que a vegades et pots equivocar. Tot és qüestió d’encaixos i, en ocasions, hi pot haver algú que no encaixi en un lloc. Nosaltres sempre intentem parlar molt amb l’entorn del jugador i amb persones que el coneixen directament. També s’han de mantenir converses amb el mateix jugador abans de contractar-lo per veure com reacciona. És molt important, a banda de veure vídeos, poder veure’ls en directe. A Gielo, per exemple, el portem seguint des dels 16 anys.
Sergi Vidal ha de ser el líder d’aquesta Penya?
En Sergi també ha d’actuar com un ancoratge i ha de rebre el suport de Miralles, Ventura i Sàbat. Liderats per ell, aquest grup de jugadors ha d’unir a tot el bloc. Vidal té un enorme coneixement del joc i de la lliga. Crec que està en un moment idoni per gaudir del bàsquet. Gaudir no vol dir anotar, sinó també seguir defensant com ha fet sempre. El millor d’en Sergi és que, allà on ha jugat, sempre ha executat el que l’equip necessitava, no el que necessitava ell individualment. En aquest sentit, és un exemple a seguir. En l’últim partit amistós va voler jugar malgrat tenir problemes físics en una mà. ‘Encara tinc les cames’, em va dir. Si un jugador com Vidal s’ofereix a jugar lesionat, la resta ha de rebre aquest missatge de comportament exemplar i sumar-se a la causa.
Pel que fa a Alberto Abalde… Espera que aquest sigui el seu any de consagració?
Tot forma part d’un procés. És important que l’Alberto segueixi progressant i que es tregui del damunt les típiques frases de ‘aquest és el meu any’ o ‘aquest és el meu partit’. L’evolució d’una persona no sempre és positiva i constant. S’ha de tenir paciència amb ell, perquè estem parlant d’un noi que encara té 20 anys. Per sort és molt metòdic, receptiu i treballador. No hem de tenir pressa amb ell, malgrat que aquesta temporada tindrà responsabilitats. Ha d’actuar com un noi de 20 anys.
Per acabar amb la plantilla, Nogués fa el salt al primer equip. Com el veu?
Ja el coneixia de les seleccions inferiors. Nogués és una persona que sap molt bé qui és. Coneix les coses que fa bé, què ha de millorar i quin és el camí per aconseguir-ho. Aquesta és la seva primera temporada ACB i afronta un repte molt important. Tenim molt recorregut per fer, però valoro molt la feina que fa fora de la pista. Un jugador jove ha d’estudiar, perquè això t’ajuda a madurar i a tenir una capacitat de concentració molt més alta. En José és un exemple d’això.
Quina importància tindrà el triple dins del joc de la Penya?
Bé. Aquest és un tema que no depèn massa de mi ni de la importància que li donava en Salva, per exemple. Crec que la clau s’ha de trobar en la importància que està assolint el triple dins de la competició. Si estudies l’ACB, pots comprovar que un dels paràmetres analítics que més determina el rendiment d’un equip és el triple. Ara, però, encara no podem definir del tot què farem nosaltres. Miralles encara s’està recuperant, Stutz acaba d’arribar i Gielo arriba el dia 20 de setembre. Fins que no hi siguem tots i ens coneguem, per l’entrenador és difícil marcar el camí.
Es poden extreure conclusions dels partits de pretemporada jugats fins ara?
Diria que no masses. Simplement han estat una avaluació de les coses que estem entrenant i volem construir. Volem un equip que jugui com a equip. Busquem que no hi hagi cap jugador més important que el vestidor sencer i això s’ha de veure en atac, en defensa i a la banqueta. A l’ACB només es pot rendir d’aquesta manera i ara encara és aviat per extreure conclusions.
La situació de Miralles, el preeuropeu de Gielo i l’espera per poder fitxar Stutz obliguen a treballar a contrarellotge? És un handicap?
És un handicap gran. Miralles està fent un esforç grandiós per integrar-se al grup, però hem de ser freds per no cometre un error. Gielo vindrà en forma, però també necessitarà un temps per acostumar-se al seu nou entorn. Per tot això, ara la resta de jugadors s’han d’obligar a treballar molt bé. Tots, tant els nous com els que segueixen de l’any passat, s’han d’obrir emocionalment. Aquí recau la clau del treball en equip. No només hem de defensar i posar bloquejos, sinó ajudar en qualsevol cosa que un company pugui necessitar. Si complim aquestes premisses, accelerarem el procés de conjunció del grup.
Com veu la zona mitja-baixa de la Lliga Endesa? Què ha de fer la Penya per no patir?
La veig molt igualada. Sembla que, per a alguns clubs, la crisi econòmica ha començat a acabar-se, perquè s’han fet plantilles de molt nivell. Nosaltres hem de saber exactament qui som. Som el Joventut, una entitat amb una història enorme, però també amb una realitat actual concreta. M’agradaria que fóssim un equip que aprengui a gaudir del patiment que implica jugar i entrenar al màxim. Som afortunats de poder treballar en un esport com el bàsquet i no podem jugar i passar desapercebuts per la nostra afició. Hem d’aportar coses al públic, sobretot a nivell emocional. El públic de la Penya estima el bàsquet i nosaltres hem d’aconseguir que aquest sentiment es mantingui.
