20/01/2014 – L'individu es feia passar per empresari o polítici i intentava fer creure a les seves víctimes que havia de pagar amb diner no declarat que necessitava passar un procés químic.
Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat 8 de gener un home de 34 anys, veí de Barcelona, com a presumpte autor d’un delicte d’estafa amb bitllets tintats.
A principis d’any, l’estafador va concertar una entrevista amb el propietari d’un local per negociar la venda de l’immoble i li va explicar que per tal de poder pagar-li li faria entrega d’una certa quantitat en diner no declarat procedent d’un país africà. L’individu explicava que era fill d’un polític d’un país africà i que havia hagut de treure els diners de manera urgent. Així mateix, deia que per tal que a l’aeroport no li detectessin els diners els havia tintat amb una substància de color negra i ara era necessari descodificar-los amb substàncies químiques.
El detingut es va presentar amb un maletí ple de feixos de paper negre amb forma de bitllets i li va fer una demostració que va consistir en demanar un bitllet de curs legal a la persona a la qual volia estafar, el va posar entre dos papers dels feixos que ell portava, els va ruixar amb uns productes químics i van aparèixer tres bitllets de curs legal.
En aquest moment de l’explicació l’estafador li va demanar entre 4000 o 5000 euros en bitllets de curs legal per tal de poder descodificar tots els feixos que tenia al maletí. El propietari, però, va sospitar del presumpte comprador i no va continuar amb l’operació.
Investigacions posteriors van permetre la detenció de l’estafador, que va quedar llibre amb càrrecs. Ja acumulava dos antecedents per delictes similars i es sospita que poden existir més víctimes que, per diversos motius, no hagin presentat la corresponent denúncia.
Quin és el modus operandi?
Aquesta estafa és coneguda com a “bitllets tintats” o “wash and wash” i té com a finalitat fer creure a la víctima del frau que uns papers tintats d’un determinat color acaben convertint-se en paper moneda de curs legal després d’haver-los aplicat uns líquids. La víctima acostuma a ser un petit empresari i el primer contacte es produeix normalment en el seu negoci o local. L’estafador, normalment, acostuma a tenir bona presència i modals refinats i es fa passar per un home de negocis o un polític.
