Carlos Albarrán, Rubèn Enri, Robert Simón i Kilian Durán són quatre badalonins que defensen la samarreta de l’equip de la seva ciutat. Enri ho fa aquesta temporada per primer cop, però els altres tres hi han tornat després de sortir del club i passar per altres equips. La setmana de les Festes de Maig els hem volgut ajuntar en una fotografia per al record. Pocs equips, en qualsevol categoria del futbol estatal, poden presumir de tenir quatre futbolistes autòctons.
Carlos Albarrán
És de Lloreda i va començar a jugar, quan tenia sis anys, en l'escola del Badaloní. Amb la fusió, va passar a formar part de les categories inferiors del CF Badalona. Hi va jugar en edat benjamí, abans d'anar-se'n, amb 9 anys, al RCD Espanyol. Per a ell, defensar la samarreta del Badalona "és una il·lusió" que ha tingut des que era un nen. "De petit anava al camp de l'Avinguda de Navarra a veure el primer equip. Des de llavors, sempre que he pogut hi he tornat", diu. Sobre la seva participació en les festes de maig, Albarrán assegura que, sempre que pot, assisteix a la cremada del dimoni.
Rubèn Enri
És del barri de Pep Ventura i aquesta és la primera temporada que vesteix la samarreta del Badalona, no ha jugat mai en les categories inferiors del club escapulat. Sí que ho ha fet en el Cornellà, el Damm i l'Espanyol. "Tots els nens volen jugar alguna vegada en l'equip de la seva ciutat. Per això, em sento afortunat", sosté. Enri recorda de manera especial el play-off contra el Mirandès, que va veure quan era molt jove. Com a bon badaloní no falta mai a la cremada del dimoni. "Hi vaig amb els amics", comenta.
Robert Simón
És del barri de Llefià i es va incorporar a la pedrera del CF Badalona quan era molt petit, amb només quatre anys. Va passar per totes les categories fins a arribar al primer equip, la temporada 2013/14. Després de tres anys jugant fora de casa, en el Saragossa B, el Llagostera, l'Olot i el Sant Andreu, aquest curs ha tornat a vestir d'escapulat. "És un privilegi jugar en el Badalona", diu. "Els anys que he estat a fora, sempre que he pogut he vingut a veure el meu equip", afegeix. Li encanta l'ambient de les festes de maig, "sobretot la nit de la cremada del dimoni".
Kilian Duran
És del barri de La Colina i va jugar quatre temporades en les categories inferiors del Badalona, en edat benjamí i aleví. Després va jugar al CF Damm i a l'Atlètico de Madrid, des d'on ha tornat a casa seva. "Poder defensar l'equip de la meva ciutat em fa sentir molt orgullós. Sempre he estat un aficionat més, des de ben petit he seguit el primer equip". De les festes de maig, Kilian Durán assegura que sempre que ha pogut les ha gaudit, com un badaloní més.
