Dos aficionats incondicionals de la Unificació Llefià segueixen l’equip allà on jugui
Des de fa sis temporades, el primer equip de la Unificació Llefià té un suport molt fidel. Estem acostumats a veure els familiars dels jugadors que es desplacen allà on jugui el seu fill, el seu nét o la seva parella. Però això no sempre succeeix i és un suport habitual en categories regionals. Ara bé, que un aficionat segueixi l’equip del seu barri al camp on hagi de disputar un partit, ja no és tan comú de veure. D’aquesta espècie, n’hi ha pocs. Però la Unificació Llefià gaudeix d’aquest privilegi.
En Damián Roman, soci número 47 del club, és la personificació de la paraula fidelitat i màxima representació de l’aficionat més pur i sentimental. Des de la temporada 2012 – 2013, aquest veí del barri de Llefià ha vist quasi tots els partits – inclosos amistosos a casa i fora – de la Unificació Llefià, juntament amb el seu nebot Miguel Martínez. “Diria que m’he perdut uns tres o quatre partits en tot aquest temps”, relata Damián al Diari de Badalona.
Veure tots els partits del conjunt de Jordi Souto li ha permès establir amistat amb els jugadors, qui coneix i li tenen una estima per aquest suport jornada rere jornada. “La simpatia per part de la plantilla és molt especial i el club m’ha agraït aquest alè que vull transmetre els jugadors amb una samarreta signada per tots els jugadors. Això és molt bonic”.
“Els jugadors de la Llefià són més de barri que no pas els que hi podem trobar a Primera Divisió. Tenen un altre nivell. Per a mi això és una afició i quan vaig jubilar-me ho vaig poder compaginar millor”, afegeix Damián.
El seu nebot Miguel, de 17 anys, encara viu els partits amb més intensitat des de la banda. Els gaudeix, els pateix i vibra amb l’equip. “Tots els partits són molt competitius i els visc amb molta intensitat. Els meus amics no entenen que em pugui agradar, el veuen de molt poca categoria”.
Sigui del nivell que sigui, per aquesta parella d’aficionats la Unificació Llefià és l’equip del seu barri i amb qui gaudeixen cada cap de setmana. Perquè no hi ha res més autèntic i vibrant a defensar els colors del barri que t’ha vist créixer o forma part de la teva vida.
