La XVIII edició de Cryptshow Festival tindrà lloc a Badalona els dies 29 de juny i 5, 6 i 7 de juliol. La part literària que se celebrarà dissabte 29 de juny, amb presentacions de llibres i recitals poètics, i la dedicada al cinema i la música, amb la Secció Oficial de Curtmetratges a Competició, les Nits Asiàtiques i el concert de clausura, tindrà lloc els dies 5, 6 i 7 de juliol.
En la seva divuitena edició, Cryptshow Festival està dedicada a l’Antopocentrisme i l’il·lustrador del cartell Toni Benages i Gallard ens convida a fer una invocació satànica liderada per un ésser tan insignificant, però alhora tan present, com és una mosca. Com si de l’Home de Vitruvi es tractés.
Si el conte Micromegues, de l’escriptor, dramaturg i filòsof francès Voltaire, publicat l’any 1.752, és considerat el primer conte de ciència-ficció —no sense discussió—, la visió antropocèntrica de l’existència ja defineix l’origen del gènere. Sigui com sigui, totes les llavors prèvies al conte de Voltaire (la Utopia de Tomás Moro, el Somnium de Kepler o el 2.440 de Mercier), si bé no giren entorn una visió antropocèntrica del món, sense cap mena de dubte estan marcades per aquesta.
A Micromegues, un gegant condemnat al desterrament —tan gran que l’ull humà no el pot veure— emprèn un viatge estel·lar en companyia d’un habitant de Saturn. En arribar a La Terra, descobreixen un grup d’exploradors que els posaran al corrent de la ridiculesa i la supèrbia humanes.
235 anys després, John McTiernan dirigia la pel·lícula Predator, protagonitzada per Arnold Schwarzenegger i Carl Weathers. Aquí, una força militar d’elit s’enfronta a una forma de vida alienígena en les selves de Centreamèrica. El film es converteix en paradigma no només d’una visió antropocèntrica de l’Univers, sinó, fins i tot fal·locèntrica, en el context —per a més dades— de l’auge d’una dreta post-Vietnam.
En ambdós casos, si bé canviem l’escenari, hi trobem l’eròtica de la vida extraterrestre.
I és que, si mirem al cel, no podem oblidar d’on venim: De religions, com la catòlica o la grega, que han construït els seus deus a imatge de l’home —i la temptació, a imatge de la dona—. Déu Pare i Zeus no seran els únics éssers superiors fets a la imatge i semblança de l’home: Pensem en Superman, per exemple. I, al contrari, veiem com es deforma la imatge humana en casos com el del geperut de Notre-Dame o el del mateix diable.
Però el culte al cos —no confondre l’antropocentrisme amb l’antropomorfisme, tot i que sens dubte l’antropomorfisme acostuma a ser antropocèntric— és només l’aresta visible d’una construcció més complexa: la societat humana. Una societat que serà desafiada per animals, com a La rebel·lió dels animals, màquines, com a Terminator, plantes, com a El dia dels trífids, o algoritmes, com a El tallador de gespa.
I, tot i això, com deslliurar-se de la mirada de l’observador? La definició d’estar per casa del Principi d’Incertesa diu que l’observació modifica l’objecte observat. Des del punt de vista del creador, doncs, com deslliurar-se d’una visió antropocèntrica tan arrelada, sigui per reproduir-la o per posar-la en qüestió? La paradoxa definitiva la trobem a El Planeta dels Simis, on els primats prenen el poder per repetir els errors dels humans. Va ser Voltaire, curiosament, qui, 209 anys abans, descrivia al seu Càndid una societat atrevidament diferent, on dones i micos eren amants:
