El 18 de febrer començaran els treballs de la primera fase que milloraran l’accessibilitat amb l’Avinguda Marquès de Sant Mori i s’hi faran zones verdes
És un dels emblemes del barri de Llefià de Badalona i un espai singular per haver estat l’escenari de diverses lluites veïnals als anys 80. Després de 45 anys de la seva creació, la Plaça Trafalgar viurà una remodelació integral per adaptar-la a les necessitats del veïnat. I és que els veïns de Llefià formen part del projecte de remodelació de la plaça ja que han pogut aportar, durant mesos, algunes de les seves propostes de millora per a la zona. Les obres començaran el proper 18 de febrer i, de moment, es farà una primera fase de remodelació. En aquesta primera fase, se solucionarà el problema principal de la plaça: la seva accessibilitat. S’eliminaran les escales actuals i es construirà una passera que solucioni el desnivell existent -a tocar del Centre Cívic Torre Mena- eliminant les barreres arquitectòniques. “Aconseguirem un accés més lleuger, una passera que farà que la connectivitat entre els carrers del voltant sigui més fluïda”, assegura Jordi López, president de l’Associació de Veïns de Sant Antoni de Llefià. A banda d’eliminar les escales, aquesta primera fase també inclou la remodelació de les pistes de petanca i la creació de més zones verdes. Segons fonts municipals, la reforma preveu la “creació d’un espai lliure pensat perquè la ciutadania pugui descansar i passejar, però també amb zones per a realitzar altres activitats”. L’Ajuntament de Badalona i tècnics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) van presentar als veïns de Llefià el projecte d’execució que s’ha estat elaborant durant el 2018. En aquest acte els van anunciar la data d’inici de la primera fase de les obres que estarà enllestida d’aquí a 8 mesos, cap al mes d’octubre d’aquest 2019. Aquesta primera fase tindrà un cost d’1,2 milions d’euros i l’empresa encarregada dels treballs serà Benjumea S.A. “Les obres que es faran en la primera fase oferiran un bon conjunt per a la plaça”, assegura Rubén Guijarro, regidor d’urbanisme.
La segona fase, sense finançament
El desnivell amb l’Avinguda Marquès de Sant Mori quedarà resolt través de la grada que es construirà en la primera fase, amb una part enjardinada i una altra adequada per a asseure’s. D’aquesta manera, apunten des de l’Ajuntament de Badalona “convertirà aquest espai en un eventual escenari”. Això forma part de la segona fase de la remodelació que actualment està en redacció per part de l’AMB. Es treballarà en l’altra meitat de la Plaça Trafalgar, més propera a la torre. És allà on es crearà aquest escenari on s’hi podran organitzar actes de tot tipus. “Volem que s’aprofundeixi en la centralitat cultural de la plaça”, diu el president de l’entitat veïnal. “Necessitem instal·lacions adequades per al circuit d’activitats culturals que es fan a Llefià”, afegeix Jordi López. Es calcula que aquesta segona fase tindrà un cost d’uns 350.000 euros, tot i que al trobar-se en fase de redacció, el projecte encara no disposa de finançament.
Demanen una comissió de seguiment
Els veïns de Llefià es mostren molt satisfets amb el resultat del disseny de la que serà la nova Plaça Trafalgar però temen que les obres es retardin. De fet, des que es va iniciar la redacció del projecte -amb el govern de Dolors Sabater- la remodelació ja ha patit retards. Ara fa tot just un any, el govern de Guanyem, ERC i ICV-EUiA anunciava que les obres començarien a l’abril de 2018, per tant ara estarien a punt de finalitzar. I és que el projecte de reforma de la Plaça Trafalgar es va fer públic a finals del 2017 quan el govern municipal va presentar un avantprojecte al veïnat perquè ells jutgessin si aquell disseny s’adaptava a les seves necessitats. Aleshores, va començar el procés participatiu durant el qual els veïns de Llefià han pogut dir la seva. En aquell moment, l’entitat veïnal ja reclamava la millora de la connectivitat ja que asseguraven que la plaça està “desconnectada de l’eix comercial de Pérez Galdós i de l’eix cultural representat per Torre Mena”. La reforma de Trafalgar no es va incloure en el pressupost participatiu perquè el govern volia garantir-ne una dotació econòmica. Tot i l’anunci d’inici de les obres per a l’abril de l’any passat, l’execució del projecte per part de l’AMB ha alentit el procés. “Portem des del mes de juliol amb reunions sobre l’inici i l’estat de les obres”, lamenta Jordi López, “ara ens han presentat tota la informació però ens preocupa que les obres no comencin”. Per això, durant la presentació del projecte que es va fer al Centre Cívic Torre Mena fa una setmana, els veïns de Llefià van demanar a l’Ajuntament i a l’AMB que es creï una comissió de seguiment de les obres perquè el veïnat pugui vetllar per la continuïtat del projecte. Volen garantir al veïnat de Llefià que finalment veuran la plaça que ells han dissenyat.
Una lluita que va començar amb la “batalla de Trafalgar”
El 1986, la Guàrdia Urbana carregava contra els veïns que s’oposaven al projecte de la plaça
El diàleg amb les entitats veïnals per a la remodelació de la Plaça Trafalgar d’aquest mandat poc té a veure amb la coneguda com “batalla de Trafalgar” que va esclatar al febrer de fa 33 anys. Segurament, l’actual projecte ajudarà a tancar, en part, una ferida que es va convertir en una de les taques negres de la incipient democràcia badalonina. El 1986, les entitats veïnals es van oposar al projecte municipal de plaça i volien el soterrament de l’avinguda Marquès de Sant Mori. Es negaven que un vial d’alta velocitat dividís el barri en dues parts. L’objectiu del govern socialista de Joan Blanch era crear un eix transversal que servís de nexe d’unió entre barris en una Badalona en plena maquinària preolímpica. Blanch havia aconseguit que tota la inversió corrés a càrrec de la Corporació Metropolitana. Les associacions veïnals i l’oposició política del PSUC es van mobilitzar contra el projecte amb l’objectiu d’aturar les obres. A finals de febrer, gran part dels veïns es plantaven al bell mig de la plaça i llençaven a terra algunes de les tanques metàl·liques que els separaven de les màquines excavadores. Segons ha explicat el responsable de la Guàrdia Urbana del moment, Juan Felipe Ruiz, la policia local va rebre l’ordre de protegir les obres. A la pràctica, les imatges demostren una càrrega policial inaudita en democràcia que, segons fotografies dels testimonis, va acabar amb nassos trencats i morats a causa dels cops de porra i dels gasos lacrimògens de la Guàrdia Urbana. Ruiz sempre he negat la càrrega però alguns agents relaten que es van negar a obeir les ordres en considerar que l’agressivitat de l’actuació no responia als objectius d’una policia que volia rentar la imatge de repressiva. El mateix regidor del districte l’any 1986, Ferran Bello, reconeix que no va compartir la solució emprada pel govern de Blanch per posar fi al problema. Al dia següent de la primera actuació dels urbans, es va presentar fins i tot la Policia Nacional. Va ser segurament una de les mobilitzacions veïnals més importants dels anys vuitanta i de les primeres que van protagonitzar les dones, que també es van plantar a la plaça amb crits de “fora, fora!” als operaris que volien remodelar l’espai. Tot i que el vial ràpid no es va fer mai, el projecte a Trafalgar va tirar endavant sense incorporar les propostes dels veïns, que preferien una gran zona verda oberta que connectés amb Torre Mena. Fins a una quarantena d’agents de la Urbana van signar un manifest denunciant l’actuació.
