Comença el judici “de les antenes”, cas de suposada prevaricació urbanística i ambiental que podria passar factura al futur polític d’Albiol

El dilluns 9 de desembre hi haurà a la secció 5a de l’Audiència de Barcelona la primera sessió del judici conegut com “el cas de les antenes” que demana a l’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, dos anys i deu mesos de presó, inhabilitació per a càrrec públic durant deu anys i una multa d’uns 9.000 euros per un presumpte delicte continuat de prevaricació ambiental i urbanística.

“Això és Badalona”.- El judici irromp en l’equador del mandat de la majoria absolutíssima d’Albiol, obtinguda després d’haver-se vist obligat a abandonar l’alcaldia després d’una moció de censura arrel del cas dels papers de Pandora. Evidentment, si hi ha versions per a qualsevol nimietat quotidiana, n’hi ha hagut respecte de com poden evolucionar els fets. La majoria opina que no hi ha gaire cas. Però el fet que va superar el judici oral i que la majoria dels encausats s’hi van mantenir, fa alçar les celles als opinadors. Les màximes més repetides són que “d’un judici no se sap com se surt”. I, sobretot, que “això és Badalona”. En qualsevol cas hi ha nervis a la casa gran. S’apunta que la retirada sobtada de la pancarta de la plaça de la Vila amb la imatge d’Albiol respon a evitar directes de mitjans de comunicació des d’aquest enclavament quan es facin les cròniques. Cal recordar que el contracte publicitari acabava a finals de desembre i que es podia renovar.

S’han mantingut sis encausats.- No és l’únic, ni molt menys, l’acusat. Li acompanyen sis persones més amb responsabilitats vinculades amb seguretat i urbanisme durant dues etapes: durant el mandat d’Albiol del 2011-2015 i durant el mandat posterior, amb Dolors Sabater com alcaldessa, del 2015-2018. D’entre els que s’han mantingut en la causa després del judici oral – en què van decaure algunes acusacions- es mantenen encausats per la primera part de l’afer -quan s’instal.len les antenes- l’exgerent d’Engestur, Tomás Vizcaíno; l’exgerent d’Urbanisme, Xavier Salvà i l’exregidor de seguretat, Miguel Jurado-. També es va mantenir en la causa
a dues persones que formen part del mandat posterior, del 2015 al 2018, tot i que
abans que el procediment s’orientés cap a judici hi van decaure l’exalcaldessa Dolors Sabater i l’exgerent d’Engestur Crhistian Carneado. És el cas d’Oriol Lladó, tinent d’alcalde i regidor de Badalona Habitable, i Josep Duran, cap del servei jurídic i cap del servei jurídic i administratiu del 2015- 2018. Bàsicament, per la falta d’agilitat en la retirada de les antenes o en la seva formalització legal.

Un judici llarg amb més de 40 testimonis.- Serà un judici llarg. Hi ha fixades seccions els dies 9, 10, 11, 12, 16, 17 i 18 de desembre i hi passaran més de 40 testimonis, molts dels quals tècnics de l’Ajuntament de Badalona. El paquet d’acusacions que se sostenen i que porten a judici a aquestes sis persones són suposats delictes continuats de prevaricació urbanística i ambiental i l’omissió del deure de persecució de delictes, per haver tolerat suposadament les instal·lacions sense cap llicència al llarg dels anys 2012 fins al 2018 – exercici en què que es van desmantellar-, de dues antenes de telecomunicacions –una de Vodafone, situada eljuliol de 2012 i una segona de Telefónica, que es va col·locar entre el setembre i l’octubre del 2012-, infraestructures que no es van legalitzar mai durant els sis anys que es van mantenir en peu ni van reportar cap ingrés a la hisenda municipal.

Una gestió àgil des d’Engestur.- El resum dels fets que sustenten l’acusació de la fiscalia exposen, a grans trets, que els operadors de telefonia mòbil, primer Vodafone i després Telefónica, van contactar amb l’Ajuntament i van ser derivats a Engestur per instal·lar les antenes de telecomunicacions per donar cobertura a unazona de la ciutat què quedava al descobert. Els tràmits van avançar de manera molt àgil sense presumptament cap emissió de llicència ni de contractes ni de cap relació comercial per cobrar per aquests serveis. Però, tampoc no es podia haver fet perquè l’espai dins del recinte del Turó del Caritg on s’hi van posar, en recinte de la Comissaria de la Guàrdia Urbana, és espai per a equipaments d’us cultural. I com a espai privatiu només es podia explotar a travésd’un concurs públic (licitació).

Coneixedors de les irregularitats.- Les persones encausades coneixien presumiblement que estaven incomplint tots aquests procediments donades les seves responsabilitats. L’alcalde, Xavier Garcia Albiol, en tant que també president de l’empresa Engestur i màxim responsable d’Urbanisme, donat que en aquell mandat no havia delegat les competències d’aquest àmbit. En el cas deTomàs Vizcaíno, gerent d’Engestur en el moment dels fets, se’l situa com la persona que va fer totes les gestions amb els responsables de les empreses de telecomunicacions, coneixedor, o com a mínim,persona que havia de conèixer que no s’estava procedit correctament. Similars són els fets vinculats amb Xavier Salvà, ja que tot i que Engestur assumia part de les competències en telecomunicacions, corresponia a l’Ajuntament l’expedició i el control de les llicències. I, presumptament, no ho va fer com a gerent de d’Urbanisme. Encausat per aquesta part inicial dels fets també s’ha de situar a Miguel Jurado, que en aquell moment era regidor de Seguretat i de Participació. Les instal·lacions on va succeir tot entraven dins del seu àmbit de gestió.

Albiol llença pilotes fora.-L’any 2023 es van fer els actes de lectura de descàrrecs per part de les defenses, ivan decaure del cas algunes de les persones inicialment investigades, com hem comentat. Albiol va ressaltar en aquell moment que la tramitació de llicències per instal·lar antenes era una qüestió “inabastable” per a ell tenint en compte el gruix de responsabilitats que assumia com a alcalde, i va afirmar, llençant pilotes fora, que aquests temes depenien d’Urbanisme i de l’empresa pública Engestur. Va assegurar que mai va autoritzar cap treballador a instal·lar les antenes. Però es va mantenir la seva acusació i la de les altres cinc persones.

Arran d’una denúncia del sindicat SFP.-Els fets que formen el cos de la causa es remunten a l’any 2012. I es van destapar apartir de la denúncia feta des del sindicat policial SFP (Sindicat de Funcionaris dePolicia) – que va publicar aquest diarique van demandar les suposades irregularitats per allotjar en les instal·lacions de la Policia Local antenes de dues empreses de telefonia, de les empreses Telefònica i Vodafone, sense la intermediació de cap contracte ni l’obtenció de cap llicència. Especialment també van comunicar la seva preocupació per les afectacions de la salut. De manera que a més d’exposar la no relació contractual i per tant el no ingrés de
diners corresponents per la prestació del servei, el SFP va denunciar la suposada alta radicació que emetia, molt per sobre, van indicar, que l’emesa per instal·lacions similars.

L’episodi va anar decaient .- Des del 2016 ja no es va deixar accedir els tècnics en el recinte de la Policia Local pera realitzar el manteniment de les antenes per no trobar cap documentació vinculant com a propietaris de les mateixes, per tant eren instal·lacions il·legals. No va ser finsel 2018 que es van desmuntar, quan Àlex Pastor era alcalde. També es demana que les dues companyies telefòniques paguinper les taxes no pagades i per l’electricitat consumida.

ELS SIS ENCAUSATS I ELS SEUS LLETRATS

XAVIER GARCIA ALBIOL.- Alcalde, President d’Engestur i amb competències en urbanisme durant el moment dels fets (2011-2015). El seu lletrat és Cristóbal Martell Pérez-Alcalde, un penalista reputat que ha estat, entre altre, l’advocat de Dani Alves . Se li demanen dos anys i deu mesos de presó i també inhabilitació especial  durant 10 anys. És a dir, prohibició de poder desenvolupar funcions electes ni de formar part de cap candidatura durant aquest període. També una de 20 mesos a raó d’una quota diària de 15€ amb responsabilitat personal subsidiària. És a dir, que si no pagués la quantitat de 9.000 euros no podria exercir cap càrrec ni feina en cap administració local. També se li demana una indemnització conjunta isolidària de 17.448 euros a l’Ajuntament pel que va deixar d’ingressar de Vodafone i Movistar, a les què, però, els demana que facin aquesta aportació.

TOMÁS VIZCAÍNO.- Gerent i Conseller Delegat d’Engestur en el moment dels fets (2011- 2015). El seu lletrat és Juan Segarra Monferrer, que ha estat advocat, entre altres, de l’exconseller Santi Vila.  Era conseller delegat i també gerent de la societat Ens de Gestió Urbanística (Engestur) societat municipal que tenia delegada les competències vinculades amb telefonia mòbil. Se li demanen també dos anys i deu mesos de presó i inhabilitació especial per a l’exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna. També una multa de 20 mesos a raó d’una quota diària de 15€ amb responsabilitat personal subsidiària, que té les mateixes conseqüències que les exposades en el cas de Xavier Garcia Albiol.

XAVIER SALVÀ.- Gerent d’urbanisme en el moment dels fets (2011-2015). El seu lletrat és José Ramon Sorní, advocat, entre altres,  de Jordi Puig, exsoci de Jordi Pujol Ferrusola i del Barçagate.  Era gerent de l’Àrea d’Urbanisme durant el mandat en què es van posar les antenes i sobre les seves responsabilitats hi havia l’atorgament de llicències. Se li demanen també dos anys i deu mesos de presó i inhabilitació especial per a l’exercici del dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna. També una multa de 20 mesos a raó d’una quota diària de 15€ amb responsabilitat personal subsidiària, que té les mateixes conseqüències
que les exposades en el cas de Xavier Garcia Albiol

MIGUEL JURADO.- Regidor de Seguretat Ciutadana i participació durant els fets (2011-2015). El seu lletrat és Josep Riba Ciurana, advocat, entre altres, de l’exconseller Carles Mundó.  És a l’únic dels acusats per als que no es demana pena de presó. Se li demana inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic electe representatiu en l’administracio local, automica, estatal o europea per un any durant un any per omissió del deure. Actualment Jurado és el president del grup municipal del PP a Santa Coloma. En aquell moment ell era regidor de Seguretat, responsable polític de les dependències on hi es va desenvolupar el cas.

ORIOL LLADÓ.- Primer Tinent d’Alcalde i Regidor de Badalona Habitable (2015-2018). El seu letrat és Andreu Van Den Eynde Adrover, advocat, entre d’altres, d’Oriol Junqueras i Raül Romeva en el Procés i del cas d’espionatge Pegasus.  Va ser nomenat primer tinent d’alcalde i regidor de Badalona Habitable, que inclou  competències d’Urbanisme, en el govern de Dolors Sabater que va succeir el d’Albiol, moment en què es col·loquen les antenes. Se li demana un any i sis mesos de presó i inhabilitació especial per a l’exercici del sufragi passiu durant el temps de la condemna, també 18 mesos de multa a raó d’una quota diària de 15€ amb responsabilitat personal subsidiària, que vol dir que en cas de no pagar tindria les mateixes conseqüències que les detallades en la fitxa de Xavier Garcia Albiol.

JOSEP DURAN.-  Cap del Servei Jurídic i Administratiu de l’Ajuntament de Badalona durant el mandat de Dolors Sabater (2015-2018). La seva lletrada és Maria Moreno vega, del despatx d’Olga Tubau, advocada de Rubiales, del Major Trapero i va formar part de l’acusació que va fer empresonar l’exministre Barrionuevo pels GAL. A Duran també se li demana presó, concretament un any i sis mesos depresó, i la corresponent inhabilitació especial per al sufragi passiu durant el tems de la condemna, com la corresponent multa durant 18 mesos a 15 euros per cada jornada. Amb la conseqüent responsabilitat personal subsidiària, que vol dir que en cas de no pagar tindria les mateixes conseqüències que les detallades en la fitxa de Xavier Garcia Albiol.

L’ESPAI DE LES ANTENES ESTÀ QUALIFICAT D’EQUIPAMENT I NOMÉS HAGUÉS ACCEPTAT USOS CULTURALS, PRÈVIA LICITACIÓ.- La ubicació de les antenes de la controvèrsia es van instal·lar en uns mòduls tipus contenidors en els terrenys municipals dins del recinte de la Comissaria Central de la Guàrdia Urbana al Turó d’en Caritg. No només es van posar sense cap mena de llicència ni amb cap documentació vinculant, sinó queaquesta possibilitat era incompatible amb els usos atorgats a l’espai pel PGM. Té qualificació 7b, com a equipament de nova creació amb ús cultural. De manera que fiscalia
insisteix que no es va demanar ni llicència ambiental ni els informe preceptiu requerits perquè no s’haurien pogut tramitar. Els espais són d’ús privatiu i qualsevol explotació comercial, que només podia ser cultural, ha de superar una licitació. Però el juliol de 2012 s’hi va posar l’antena Vodafone i després la de Teléfonica, entre setembre i octubre de 2012.