28/10/2016 – L’Ademar Sarau s’ha convertit en un cas singular: aglutina diferents antics jugadors de LEB i és l’únic equip masculí de Badalona que es manté invicte (5/0).
En una ciutat que batega amb el bàsquet, ser capaç de destacar per damunt de la resta i assolir la condició ‘d’especial’ suposa un repte difícil d’aconseguir. Des de la Copa Catalunya fins a Tercera Catalana, l’únic conjunt badaloní que ho ha guanyat absolutament tot és, segurament, el bloc més desconegut.
Parlem de l’Ademar Sarau, sènior vinculat a Maristes que està brillant al grup VI de Tercera seguint una filosofia ben curiosa: la de no entrenar. L’equip actual és l’evolució de l’antic Urban, nom que canviaria després que la discoteca Sarau passés a ser el principal patrocinador del projecte.
En les cinc jornades disputades fins ara, el sènior ‘alternatiu’ de l’Ademar no ha pogut obtenir millors resultats: cinc victòries consecutives. Els vermells són tercers en la classificació (5/0), amb encara un partit menys que els seus rivals.
A grans trets, la definició que més s’ajusta al Sarau és la de grup d’amics. Els onze jugadors que integren la plantilla són ‘gats vells’ del bàsquet badaloní i català. Alguns d’ells, inclús van ser professionals en el seu moment, jugant durant moltes temporades en categories LEB.
En Raul Riesco, capità i màxim exponent d’aquest projecte integrat dins de l’Ademar, explica com va començar tot. “Amb gent que coneixia del bàsquet de Badalona vam decidir formar l’equip. La cosa es va anar animant, perquè vam començar a rebre jugadors. Al cap d’un temps també vaig contactar amb gent com en Paco Pardos, que ja havia deixat el bàsquet professional”, relatava.
Segons Riesco, el Sarau és l’equip del grup “més experimentat”, ja que la mitjana d’edat de la plantilla “és de més de 35 anys”. “Per una qüestió d’horaris i de fills, es va decidir no entrenar. Si guanyem, perfecte, però si perdem tampoc passa res. Ho utilitzem com una vàlvula d’escap i per veure’ns entre tots”, advertia el jugador de l’Ademar.
Des dels inicis del projecte a la lliga de lleure, aquest bloc format per veterans amb mil batalles en l’expedient no pararia d’acumular victòries. L’actual Sarau té en el seu historial diversos títols de lleure i dos ascensos que l’han dut fins a la Tercera Catalana actual.
“Ens hem anat animant els uns als altres i al final hem acabat tots aquí. Estic convençut que, si arribem al final de la temporada amb opcions de pujar, l’ambició de molts dels jugadors de l’equip ens farà donar-ho tot. Veig els companys amb ganes de Segona”, declarava Raul Riesco.
Aquesta temporada, l’arribada de noms com Roger Vallverdú (ex del Sant Josep) i Paco López (Montgat i Andorra) ha augmentat el nivell de prestacions del col·lectiu, tot i que els principals referents del projecte continuen sent dos clàssics de les categories FEB: Paco Pardos i Xavi Ventura.
“Marquen les diferències. Tenen mitjanes de més de 20 punts. Al final, són jugadors que han estat a la LEB. La classe i el talent mai es perden”, apuntava Riesco.
Tornar a gaudir de la competició
Després de patir dues lesions de genoll extremadament complicades que forçarien la seva retirada, Paco Pardos (1975) gairebé ja no comptava amb la possibilitat de tornar a gaudir del bàsquet. L’escorta, amb passat al Cornellà, a l’Inca, al Condis Gramenet i a l’Akasvayu Vic, entre d’altres, ha trobat a l’Ademar un espai per recuperar la il·lusió competitiva.
“El nostre secret és no entrenar. Agafem els partits amb moltes més ganes”, reconeixia Pardos entre rialles. “L’última lesió que vaig tenir va ser molt greu. Em vaig trencar els dos creuats, els dos meniscs i el lligament lateral. Em van operar quatre vegades i per culpa d’això ja no puc jugar a nivell seriós. A Tercera és diferent”, ens relatava a continuació.
A través d’en Raul Riesco, “amic de tota la vida”, Pardos s’uniria al projecte del Sarau. “Ens vam ajuntar gent que deixava el bàsquet però que, en el fons, no volíem fer-ho del tot”, afirmava l’exterior de l’Ademar.
Segons Paco Pardos, la clau del rendiment que està exhibint el Sarau és molt evident. “Conservem el gen competitiu i les ganes de jugar de forma seriosa. Aquest punt de no voler perdre ens fa perillosos. No tenim ni pivot, tothom acaba fent de tot i realment no utilitzem ni sistemes. Només tirem d’experiència i de qualitat individual”, exposava l’ex del Condis.
Pardos, igual que la resta de companys de la plantilla, saben que l’experiència i el talent que tenen els poden obrir opcions en la lluita per l’ascens a Segona. Aquesta possibilitat encara motiva més el grup. “El nostre objectiu és arribar a les últimes jornades amb opcions de pujar. Ens fa molta gràcia comprovar fins a on podem arribar. Cada any ens fem més grans, però continuem gaudint”, deixava clar Pardos.
Un altre dels grans actius d’aquest Ademar Sarau és en Xavi Ventura (1981), el jugador més jove de la plantilla malgrat tenir 34 anys. Aquest base, format a la Penya i a qui Manel Comas donaria l’alternativa el curs 2001-2002 fent-lo jugar en sis encontres ACB, continua gaudint de l’esport de la cistella a la Tercera Catalana.
Malgrat tenir ofertes per fitxar aquest estiu per algun club d’EBA, Ventura va apostar pels amics, després de completar una carrera llarga que el duria a Ferrol, Badajoz, Alcúdia, Montcada, Sabadell, Hospitalet, Sant Nicolau, Huesca, Mollet i d’altres destins de LEB i EBA.
