07/09/2018 – L'entrenador verd-i-negre analitza la configuració de la plantilla del Divina Joventut i els primers dies de pretemporada. Renovat per dues temporades, Carles Duran enceta un nou projecte amb il·lusions renovades i amb ganes de mantenir l’embranzida d’aquell final de temporada màgic.
07/09/2018 – L’arribada de Carles Duran, Nico Laprovittola i Demitrius Conger va ser clau en el despertar de la Penya al final del curs passat. Tres noms propis, tot i que n’hi va haver d’altres, d’una remuntada històrica que va salvar l’equip d’un descens que hauria suposat un autèntic daltabaix. Renovat per dues temporades, i de nou amb Laprovittola de líder a la pista, el tècnic vilassarenc enceta un nou projecte amb il·lusions renovades i amb ganes de mantenir l’embranzida d’aquell final de temporada màgic.
Primeres setmanes de pretemporada i dues victòries en els dos primers partits de preparació. Quina valoració en fa?
Positiva. És evident que encara és molt aviat i hem de tenir paciència, perquè fins i tot alguns jugadors encara ni s’han incorporat, però el dia a dia està sent molt profitós, l’equip transmet molta il·lusió i estem molt contents amb el grup humà que hem format.
En els amistosos a Sant Julià, tot i els canvis a la plantilla, s’han vist les constants vitals que l’equip va exhibir en el tram final del curs passat.
És normal que intentem aprofitar la inèrcia del final de la temporada passada i penso que seria un error no fer-ho. També ha estat molt positiu poder mantenir un nucli de jugadors importants, tot i que ens hauria agradat poder mantenir algú més. La gent nova que s’ha incorporat, a més, és gent jove, gent amb gana, i sobretot gent que té ganes de formar part d’aquest nucli. Estic molt content, perquè els líders en el vestidor, que jo crec que ara mateix estan sent l’Albert, el Xabi i el Nico, inclús amb la incorporació del Marko, que tot i que encara no és jugador nostre sembla que porti anys aquí, estan fent que el grup vagi per un bon camí.
El perfil dels fitxatges és clar: jugadors joves amb ganes de fer-se un lloc i en alguns casos de reinvidicar-se després d’anys complicats, com Quincy Miller o Todorovic.
Són joves amb molt talent i amb molta energia, i sobretot encaixen perfectament en el perfil de grup i d’equip que tenim. Nosaltres som un club formador però alhora volem ser molt competitius i crec que hem aconseguit una molt bona barreja amb els fitxatges que hem portat i el nucli fort de jugadors de la casa. Evidentment el nostre pressupost és el que és i l’equip, no podem oblidar-ho, s’ha fet amb els diners que ja estaven previstos el febrer, però com deia estem molt contents.
Dakota Mathias, Shawn Dawson i Conor Morgan ja han brillat en els primers amistosos.
És positiu que en la pretemporada la gent guanyi confiança. Entre tots estem intentant que s’integrin i s’involucrin el més aviat possible.
El gran “fitxatge”, però, és, sens dubte, la renovació de Laprovittola.
Va ser una peça vital i ho seguirà sent. I no només pel que fa a la pista, on és el líder, que és importantíssim, sinó també per la seva forma de ser dins del vestidor i el seu treball en el dia a dia. Al principi semblava impossible, perquè és un jugador d’un nivell superior al que ara mateix té el Joventut, però ell té ganes de créixer amb nosaltres, nosaltres tenim ganes de créixer amb ell i esperem que aquesta vinculació no només sigui per un any i sigui molt exitosa per a ell i per a la Penya.
Aquesta setmana ha arribat Quincy Miller. Un jugador de molts quirats però amb el risc del seu estat físic.
Té un talent extraordinari i ho ha demostrat a l’Eurolliga. Ha tingut dos anys molt durs, però només té 25 anys! Crec que el podem ajudar a recuperar la seva millor versió i alhora ell ens pot ajudar molt a ser un equip més competitiu. Dit això, tots hem de tenir paciència. Sabíem el risc que corríem amb ell, però l’assumim, i si som capaços de recuperar el millor Quincy ens ho podem passar molt bé.
Marko Todorovic és l’aposta interior, tot i que el seu fitxatge encara no s’ha concretat oficialment.
Esperem que en una setmana estigui tot solucionat. En el seu cas també sabíem que no arribava bé físicament, després de cinc mesos sense jugar i amb problemes a l’esquena, però jo confio molt amb ell. El conec de fa molts anys, l’he tingut amb mi al Prat, i crec que ens pot donar moltes coses. Si finalment passa a ser jugador nostre estic segur que serà un dels líders de l’equip.
Birgander no ha pogut començar el curs per lesió. Com està?
És una de les pitjors coses de la pretemporada. Ha tingut una lesió aquest estiu, no s’ha recuperat bé o no han fet que es recuperi bé, i estic una mica molest amb aquesta situació, perquè per a mi era molt important que fes una bona pretemporada. Va acabar sent un jugador important i volíem que comencés sent també aquest jugador clau. Les circumstàncies, però, són les que són i esperem que la setmana que ve comenci a incorporar-se als entrenaments i pugui estar a punt per al primer partit de lliga a Lugo.
Aquest, sobre el paper, també ha de ser un any de consolidació per a joves com Xabi López-Arostegui o Neno Dimitrijevic, que el curs passat no va acabar de trobar la seva millor versió.
Si, però hem de ser conscients que el segon any a l’ACB també és molt difícil. Jo recordo, per exemple, el cas d’en Rudy. El seu primer any a la Penya va jugar la final de la copa i va ser MVP, però el segon no va ser tan fàcil, perquè es generen més expectatives i tothom ja et coneix més. En Xabi i en Neno han de seguir el seu camí i no generar-los més pressió de la que tenen. Cada cas, a més, és diferent. És cert que l’any passat a en Neno li va costar, però també era el seu primer any com a jugador ACB i tot té el seu procés. Té l’avantatge d’estar al costat d’en Nico, per aprendre i seguir millorant, i esperem que faci un pas endavant i ens doni minuts de qualitat, perquè en Nico no pot jugar els 40 minuts.
Quin paper tindran els jugadors vinculats del Prat que estan fent la pretemporada amb el primer equip: Zagars, Parra, Bieshaar i Pep Busquets?
Cadascú té un paper diferent i el més important és que els els quatre trobin el seu espai i juguin molts minuts al Prat. Han de seguir creixent, seguir formant-se i no hem de tenir cap pressa. Jo ara mateix el que veig més proper al primer equip és l’Arturs, però repeteixo, hem de tenir paciència. Els quatre ens estan ajudant molt en la pretemporada, tot i que en Pep no ha debutat perquè ha estat parat uns dies, i en Joel i en Terrence estan demostrant que en qualsevol moment ens poden aportar coses positives.
Sergi Vidal no ha jugat en aquests primers amistosos. Quina és la seva situació dins l’equip?
Quan va acabar la temporada passada vaig parlar amb ell i li vaig plantejar la meva idea de l’equip. Ell no ho va veure clar i ho entenc, perquè vol jugar més minuts, i va dir que marxaria. Ha passat l’estiu i no ha marxat. Té un any més de contracte i per tant el seu paper serà una mica el que jo tenia al cap: que ajudi a la gent jove, que ajudi als jugadors nous, que ens aporti la seva experiència i que estigui preparat, que ho estarà perquè és un jugador excel•lent. La temporada és molt llarga, poden passar moltes coses i segur que en Sergi ajudarà molt al grup.
L’objectiu segueix sent la permanència?
Si, però alhora tenim molta ambició i molta il·lusió. En els darrers anys hem patit molt i en el dia a dia hem de ser humils, amb l’objectiu de guanyar, quan abans millor, el màxim de partits possibles per no patir. I a partir d’aquí, repeteixo: tenim molta il·lusió i molta ambició.
La situació econòmica es veu amb més optimisme, arran de l’entrada de Grifols.
Han sortit moltes notícies però hem d’esperar que tot s’acabi de concretar. Jo l’únic que desitjo és que, si tot s’acaba confirmant, doni estabilitat al club i li doni la fortalesa perquè poc a poc pugui anar creixent dins d’una normalitat, sense tornar-nos bojos.
