L’arribada de Carles Duran i de Nico Laprovittola va suposar un abans i un després per a la Penya. Van aterrar en un moment crític i van donar un nou impuls a un equip que estava al llindar del precipici. En un màgic final de lliga els verd-i-negres van assolir una salvació que semblava impensable i aquella embranzida ha continuat en un nou curs on el Divina Joventut no només s’ha tret de sobre les angúnies, sinó que torna a transitar entre els millors. La classificació per a la Copa és el premi a aquesta metamorfosi que ha viscut l’equip en pocs mesos, on la planificació esportiva, amb Jordi Martí al capdavant, també ha estat determinant per poder configurar una plantilla competitiva malgrat comptar amb un pressupost ajustat. De tot plegat n’hem parlat amb el tècnic verd-i-negre, que des de la humilitat aposta per un discurs ambiciós, amb l’objectiu que el Divina Joventut segueixi creixent.
D’estar a punt de baixar a jugar la Copa en menys d’un any…
– És molt més fàcil treballar i estàs molt més a gust quan tens il·lusions i tens ambicions i és el que he intentat transmetre des que estic aquí i espero no deixar de fer-ho mai. Tot el que ens està passant és fruit de fer bé les coses i de tenir una idea clara de quin ha de ser el camí i entre tots hem aconseguit recuperar la il·lusió, el somriure, que malauradament per moltes coses s’havia perdut. Tot i això, no ens hem d’aturar. Semblava que estàvem al pou i ara sembla que estiguem al cel, però no hi som. Hem de seguir treballant, perquè encara tenim un marge de millora molt important. Sempre hem de tenir ambició en el nostre dia a dia.
– L’any passat l’equip va acabar com un tro, salvant la categoria amb un gran esprint final, i el repte era mantenir encesa aquella flama, aquella inèrcia positiva, i l’equip ho ha fet.
– Si. Els que es van voler quedar, o vam aconseguir que es quedessin, segueixen igual o millor que l’any passat. I els que han vingut, d’una manera o d’una altra, perquè cada cas és diferent, també ens estan ajudant moltíssim. En Marko, per exemple, ha vingut a ajudar-nos a créixer. I en Conor ha vingut a créixer amb nosaltres. Cadascú és diferent però tots tenen clar el seu paper i quin és el nostre camí.
– S’ha encertat amb tots els fitxatges, cosa gens fàcil quan el pressupost és el que és, i això també està sent determinant en la bona temporada de l’equip, no?
– Si, i aquí en Jordi Martí és una peça clau d’aquest èxit. Ha estat tot molt ben planificat i sobretot crec que ha escollit molt bé els perfils. És cert que en alguns casos hi havia la incògnita de com sortirien, com el cas del Dakota, el Conor o el Shawn Dawson, perquè eren jugadors més desconeguts a la lliga i alguns d’ells “rookies”, però vam fer tot el possible per integrar-los ràpidament i estem molt contents.
– Hi ha hagut lesions i sotracs inesperats, com les derrotes amb el Fuenlabrada o a Saragossa, però l’equip sempre se n’ha sortit.
-Estem demostrant que l’equip està per sobre de tothom, i alhora que tots som importants. Per mi està sent clau el treball del dia a dia de tots. I també vull destacar el dia a dia dels més joves. Els jugadors vinculats, per exemple, van fer una pretemporada excel·lent i això ens va ajudar a entrar en una dinàmica molt competitiva des del primer moment.
-Una llàstima que Simon Birgander no pugui ser a Madrid ajudant l’equip…
-Si. Ell també ha estat molt important per poder arribar on som i per desgràcia no hi podrà ser. El que sí que vull és que es recuperi bé, que estigui molts anys amb nosaltres i que ens ajudi a estar en moltes més copes.
-Tornar a la Copa ja és tot un èxit, però ja heu dit que la Penya no anirà pas a passejar-s’hi.
-La Copa és un partit. És Baskonia i no podem mirar més enllà. Evidentment anem a disfrutar-ho, perquè ens ho hem guanyat, però no podem anar amb la mentalitat de dir que hem arribat a la copa i ja està, que això ja s’ha acabat. És cert que tenim un percentatge petit de poder guanyar-la, però formem part d’aquests vuit equips que tenen l’opció de guanyar un títol en tres dies i per tant anirem amb humilitat però amb tota la il·lusió i l’ambició del món de poder estar entre els millors. I això passa per guanyar el Baskonia.
– Un rival molt complicat, però que a la lliga va estar a punt de caure a l’Olímpic.
-Tots els quatre caps de sèrie eren molt complicats. Per mi, però, els dos grans favorits són el Barça, perquè ha demostrat ser el millor equip de la primera volta, i el Madrid, perquè en els darrers anys està sent el millor equip amb diferència.
– L’últim duel contra els vitorians en una Copa va acabar amb el títol a les vitrines de la Penya, l’any 2008.
-Aquella Penya era un equipàs, però tampoc no era la favorita en aquella Copa. Són 40 minuts i pot passar de tot. A més, encara queda molt i ara el més important per a nosaltres és arribar bé a la Copa. I la millor manera de fer-ho és sumar el màxim de victòries possibles en les pròximes setmanes, començant per aquest diumenge contra el Gran Canària, en un partit que serà complicat per molts factors. Primer perquè juguem amb un equip d’Eurolliga que, a més, ve necessitat de victòries. I segon, perquè és molt important que tothom sàpiga que el núvol on ens hem ficat aquests dies arribarà d’aquí a un mes i que fins aleshores hem de seguir el nostre camí. L’equip i també l’afició. Per això espero i desitjo que aquest diumenge tinguem un Olímpic ple, que sigui una olla a pressió. Anem setens i si guanyem encara podríem pujar algun esglaó més. Esperem que ens ajudin a aconseguir-ho.
