29/07/2013 – La demència amb cossos de Lewy (DCL) és la segona causa de demència darrere de la malaltia d’Alzheimer. Els símptomes d’ambdues malalties són molt similars, i això dificulta el diagnòstic.
L'Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han descobert el primer biomarcador genètic que permet detectar la Demència amb Cossos de Lewy (DCL), una malaltia que es pot confondre amb la d’Alzheimer. El marcador es troba en el 20% dels casos i diferencia un dels subgrups d’aquesta patologia. Llicenciat a l’empresa Grifols, permetrà millorar la precisió del diagnòstic i assegurar l'aplicació del tractament adequat.
La demència amb cossos de Lewy (DCL) és la segona causa de demència darrere de la malaltia d’Alzheimer. Els símptomes d’ambdues malalties són molt similars, ja que en tots dos casos es produeix un deteriorament gradual i progressiu de la capacitat mental, que afecta la memòria, els processos del pensament, la conducta i l'activitat física. Aquestes similituds fan que una part de pacients amb DCL siguin diagnosticats erròniament i tractats amb els fàrmacs habituals per a l'Alzheimer. Però aquest tractament provoca reaccions adverses en gairebé la meitat d'aquests pacients, en alguns casos agreujant molt la malaltia.
Actualment no hi ha una prova específica per diagnosticar la DCL. A la pràctica s'utilitzen diverses proves mèdiques, neurològiques i neuropsicològiques per detectar aquesta malaltia i la seva possible superposició amb altres trastorns, però el grau d'exactitud del diagnòstic clínic de la DCL no és gaire alt.
Actualment, la patent es troba en la seva última fase de validació, tasca que s'està duent a terme en col·laboració amb Neuròlegs de la Unitat de Malalties Neurodegeneratives de l'Hospital Germans Trias i de l'Hospital de Bellvitge.
L’acord de llicència amb l’empresa Grifols suposa poder aplicar aquests resultats i obtenir un procediment simple, ràpid i eficaç per al diagnòstic de la DCL als hospitals. A més, el marcador també es podrà utilitzar en el disseny d’estudis clínics per contribuir a identificar grups de pacients amb un diagnòstic més encertat, eliminant per exemple els casos de DCL d'un grup de malalts d’Alzheimer.