29/09/2012 – El Badalona juga demà per la tarda contra el Vila-Real B amb l'obligació de puntuar i la intenció d'aconseguir el primer triomf a domicili
El futbol està ple de frases fetes pròpies, de refranys encunyats en exclusiva. Una de les màximes més repetides és que un empat fora de casa s'ha de fer bo la setmana següent, guanyant el partit que toca jugar com a local. Aquesta lògica aclaparadora, però, parteix d'una base errònia, especialment en el cas del Badalona aquesta temporada: no és tan habitual alternar un partit de local amb un de visitant. Amb el que jugarà demà a la Ciutat Esportiva del Vila-Real (18.00), l'equip que dirigeix Albert Càmara haurà disputat tres duels consecutius com a foraster, en un camp aliè amb tota l'afició en contra. El balanç és de moment irregular. Primer es va perdre contra l'Espanyol B i després es va empatar contra el Nàstic. Optimisme: seguint aquesta seqüència lògica, demà toca guanyar.
El Badalona no haurà de fer bo l'empat contra el Nàstic de dimecres emportant-se tres punts del Centenari, sinó fent-ho com a visitant. L'equip encara no sap el que és vèncer lluny de l'Avinguda de Navarra. De fet, l'únic partit dels cinc en què els de Càmara han tret els tres punts va ser el primer, jugat a casa contra l'Alcoià. I això ja comença a quedar lluny en el temps, és pràcticament un record borrós que l'equip hauria d'intentar evocar de la manera més precisa possible per saber quin és el camí per superar demà al filial del Vila-Real. El matx és d'una urgència relativa. Més pel fet de que es poden començar a escapar les places d'honor que no per abaixar-se a la zona perillosa. Que també, però encara hi ha algunes posicions -més que punts- que donen un cert marge a l'equip en aquest sentit.
Però el rival de demà, el Vila-Real, resulta que necessita els tres punts tant o més que el propi Badalona. El filial groguenc era fins la temporada passada la joia de la corona de la fantàstica tasca de cantera que l'entitat castellonenca està duent a terme en els últims anys. Amb el descens del primer equip, va arribar el conseqüent descens del filial a Segona B. L'equip, entrenat per Lluís Planagumà, està demostrant en aquest començament de curs molts dubtes. No acaba de saber què fer: si adaptar-se a l'estil de la categoria o mirar d'adaptar la categoria a les seves maneres. De moment la intenció sembla mantenir el mètode: toc, toc i toc. Es mantindrà segur la intenció, sempre que no perilli la permanència. Un escenari que sembla massa remot. Planagumà compta amb un bon equip, de sobra capacitat per sortir de la perillosa posició que ara ocupa, en plaça de promoció per la permanència. Una de les grans figures del filial és un ex escapulat. Un ex juvenil escapulat, més concretament. Gerard Moreno va sorprendre al Juvenil del Badalona fa ara tres temporades. Va acabar amb una mitjana de més d'un gol per partit. El Vila-Real va fer-se amb els seus serveis, i l'ha sabut cuidar, no precipitant la seva arribada a l'elit. Primer va jugar al Juvenil i el curs passat al Vila-Real C. El salt d'aquest any sembla que li està costant una mica. Ja no li és tan fàcil golejar com abans. Les defenses són més experimentades i dures. Però si segueix progressant, en poc temps està cridat a integrar el primer equip.
