06/04/2017 – Expliquem la història del jugador nord-americà que aquest estiu va fitxar pel primer equip del CB Sant Josep.
Al vestidor del Sant Josep s’hi parla català, però l’arribada d’un jugador procedent de l’altre costat de l’Atlàntic ha ampliat el ventall lingüístic de l’equip de Sergi Vives. Parlem de Brian Holland, aler de 26 anys que fa uns mesos va decidir deixar casa seva per provar sort en el món del bàsquet europeu.
La seva història és ben curiosa, ja que, sense saber-ho, sempre ha estat connectat als colors groc-i-liles del Sant Pep. En Brian és dels Estats Units, concretament de Colorado. Malgrat créixer a Denver, Holland es presenta com un fan de tota la vida dels Minnesota Vikings, equip de futbol americà que juga els seus partits a més de 1.000 quilòmetres de distància de casa seva i que vesteix una indumentària molt familiar a Badalona: una samarreta lila i groga.
Aquests colors han marcat la vida d’en Brian, ja que tant al high-school com a la universitat, la California Lutheran University, l’aler del Sant Pep jugava en equips que compartien els tons del club badaloní. “Quan vaig arribar a Badalona i vaig veure que el Sant Josep vestia de groc-i-lila vaig dir-me: aquest és el meu lloc”, ens relata.
Tres països amb un destí final: Badalona
La següent pregunta que ens hem de fer és la següent: com ha acabat un llicenciat en ciències físiques que feia d’entrenador personal en un gimnàs de Denver jugant amb el Sant Pep a la Copa Catalunya? Brian Holland ho té clar: “per un conjunt de casualitats”.
“Un dia vaig conèixer a un noi que va venir a fer un partit de bàsquet amb els meus amics i em va comentar que marxava a Espanya a entrenar. Va veure que tenia condicions i em va proposar que viatgés amb ell. Em va convèncer”, apunta l’aler.
Després d’un mes entrenant a Girona i de dos viatges a Alemanya i Bèlgica per continuar buscant oportunitats, de sobte Holland rebia un missatge al seu telèfon. El Sant Josep de Badalona el convidava a fer una prova. En Brian no jugava en un equip des del 2011, quan estudiava a Califòrnia, i no tenia “cap expectativa abans d’arribar a la ciutat”.
“Només buscava un club que em donés una oportunitat. Després d’entrenar la primera vegada amb el Sant Josep vaig saber que l’equip funcionaria bé”, ens reconeix. Per molt que pugui sorprendre, Holland no compleix amb el perfil clàssic d’americà anotador i amb rol d’estrella. A ell des de sempre li ha agradat “molt més” l’estil europeu de “jugar en equip” que “el joc d’u contra u característic dels Estats Units”. Segons ens confessa, el seu rol dins de la rotació del Sant Josep “és fer una mica de tot”, ja que les seves condicions atlètiques li permeten ajudar “en diferents posicions”.
Implicat amb el planter
Actualment, el Sant Pep és co-líder de la lliga i aspira a disputar el play-off d’ascens a EBA per pujar de categoria. “Estem capacitats per ser campions. Si volem aconseguir-ho hem de tenir aquesta mentalitat. Si penses que pots guanyar, el desig es converteix en realitat. Precisament la nostra millor característica és que som durs i que quan ens mirem als ulls ningú té por”, recalca el nostre protagonista.
Holland té la idea de continuar a Badalona “una temporada més” i és per això que s’ha implicat amb el planter del Sant Josep. En Brian fa de preparador físic del Cadet ‘B’ de Miquel Nolis i també exerceix aquest rol al Júnior ‘B’. “M’agrada sentir-me part dels equips de formació. A banda de millorar la seva condició física, també intento que els jugadors aprenguin una mica d’anglès. Ells m’ajuden amb el castellà”, exposa l’aler.
Bateig a Titus
Venint dels Estats Units, aterrar a Badalona va suposar un canvi d’aires força radical per en Brian. Durant les seves primeres setmanes a la ciutat, el jugador del Sant Pep va experimentar diferents anècdotes divertides, però la que més recorda és el seu ‘bateig’ a Titus.
L’equip estava en plena pretemporada i els companys van convidar-lo a sortir a la carpa per anar fent grup. Aquella nit, els horaris festius mediterranis el van deixar més que sorprès.
“Vam anar a sopar a les onze de la nit i després a la platja fins a les dues o les tres de la matinada. Jo no entenia res, perquè els companys m’havien dit que la idea era anar a una discoteca. Al final vam sortir de Titus a les set del matí. Això a Colorado no és normal. La veritat és que no he anat més a la carpa”, reconeix amb un somriure.
