03/11/2016 – En Marc Gratacos i en Xavi Giró, membres del Corre BDN, viatgen fins als Estats Units per participar en la cursa més important del planeta.
55.000 inscrits; més de 42 quilòmetres per un circuit exigent que travessa diversos dels clàssics paratges de les produccions de Hollywood; una ciutat que surt al carrer per donar la benvinguda a corredors de tots els països del món. La marató de Nova York (6 de novembre) és un esdeveniment global i que es viu lluny de les fronteres nord-americanes.
En l’edició d’engany, dos badalonins del Corre BDN, en Marc Gratacos i en Xavi Giró, afronten el repte de fer-la plegats i acompanyats per la Roser, parella d’en Xavi. El club es va crear fa uns quatre anys i ara ja compta amb 150 membres; molts d’ells enamorats de la disciplina maratoniana.
En Xavi i en Marc, amics des de l’escola, han estat vinculats a Nova York per qüestions laborals al llarg de la seva vida i per ells suposa una prova especial. Tots dos ja són finishers, és a dir, que ja han corregut altres proves de llarga distància.
Gratacos marxa avui cap els Estats Units, on diumenge ‘debutarà’ en la marató de la ciutat que el va acollir com a llar durant tres anys i mig. “Havia viscut a Nova York durant tres anys i mig. Vaig veure la prova des de fora. En aquella època jo no corria ni feia gaire esport i la veritat és que vaig al·lucinar. Vaig decidir que algun dia ho havia de viure des de dins”, recordava en Marc només un dia abans de pujar a l’avió.
Aquest badaloní ja sap què és creuar la meta de les maratons de Boston, Barcelona i del Montseny, però ara vol gaudir al màxim el ‘regal’ que va obtenir el sorteig de places organitzat per la marató de Nova York.
“Físicament em veig bé. Jo he fet triatlons i algun ironman (el de Niça), però per mi la preparació de la marató és el més dur. De fet, a Boston em vaig lesionar i vaig haver d’estar dos mesos bastant aturat, però ara he recuperat la forma”, exposava el corredor del Corre BDN.
Segons Marx Gratacos, la idea d’ell i d’en Xavi “és baixar de les tres hores i córrer plegats”. “Ho intentarem, perquè el circuit és bastant més dur que el de Barcelona. Hi ha moltes pujades i baixades. L’últim tros, la pujada a Harlem, és el més complicat”, advertia.
La cursa passa pels cinc grans boroughs de la ciutat – Queens, Bronx, Brooklyn, Manhattan i Staten Island – i “cada dos per tres topes amb orquestres d’animació”.
La veu de l’experiència
Per Xavi Giró, aquesta serà la seva dotzena marató. Ell ha competit diverses vegades a Boston, Barcelona, Berlín, Tòquio i Nova York i algun dia voldria completar la llista de les sis grans fent Londres i Chicago.
“Repeteixo Nova York per tercera vegada perquè és una cursa que m’agrada molt. És una prova divertida, amb gent d’arreu del món i que se celebra en una ciutat fantàstica”, valorava el badaloní.
Segons en Xavi, “a nivell de club suposa una fita important, perquè preparar una marató i fer-la a Nova York és destacable”. Igual que en el cas d’en Marc Gratacos, Giró també ha estat molt vinculat a Nova York. De fet, va ser allà on va començar a gaudir del running.
“Treballava fent investigació a la Universitat de Columbia i sortia a córrer per desconnectar de les hores de recerca. Vaig entrar dins d’un equip de Nova York i em va captivar el component social que pot tenir fer esport en grup”, reconeixia.
Després de viure aquella experiència, i un cop tornat a casa, Giró decidiria impulsar la creació del Corre BDN amb una filosofia ben clara. “No busquem marques. Utilitzem la xarxa social que té l’equip per motivar-nos i fer esport”, relatava.
Com a coneixedor de la prova, Xavi Giró ens apropa alguns detalls interessants que succeeixen al llarg del recorregut de la marató de Nova York i en els dies previs.
“M’agrada bastant la desfilada de les nacions que es fa un dia o dos abans. És una mica com la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics. Desfiles per allà, saludes a la gent i l’organització va tirant petards. Nosaltres hem impulsat que Catalunya pugui desfilar com a nació. Estarem d’un bloc que es diu ‘Nacions d’Europa’”, explicava el badaloní.
Per Giró, l’entrada a Manhattan per un dels ponts “és un dels moments més emocionants”, ja que es passa del silenci absolut “a la cridòria de tot el públic”. “Un dels riscos de la cursa és en aquest punt. No t’has d’emocionar en excés per no accelerar-te”, comentava el membre del Corre BDN.
Diumenge, entre els milers de valents que ompliran els carrers de Nova York, hi haurà un selecte grup de badalonins que espera superar-se rebaixant la màgica marca de les tres hores. Us seguirem!
