Hi ha persones amb carisma especial; amb una aura que deixa empremta i es recorda malgrat que passin els anys. Sole Vendrell i Sagrario Agüero han format part de l’activisme social de la ciutat durant dècades i dècades. Malauradament, la Covid-19 les ha separat físicament de la ‘seva’ Badalona, però el seu record de ben segur que es mantindrà ben viu.
El passat 14 de novembre, els jardins del parc de l’Escorxador van ser l’escenari d’un sentit homenatge dedicat a aquestes dues badalonines il·lustres. Sota el títol ‘Ritmes i colors’, L’acte, emotiu i deliciós a nivell visual, es va basar en una trobada d’arts plàstiques i música.
Sota la direcció artística de Carlos Garcia, reconegut muralista badaloní conegut com a Spogo, l’artista plàstic Lucas Milà va pintar dos murals amb els rostres de la Sole i la Sagrario, mentre els músics Xesco Arnal, Roger Giménez i Cristian Riaño hi posaven les notes musicals. Els murals resultants no seran efímers, sinó que passaran a ser patrimoni col·lectiu dels barris on aquestes dones recentment desaparegudes van desenvolupar un excel·lent activisme social.
Sempre compromeses
La Sole i la Sagrario eren dues persones molt estimades pel teixit social i veïnal de Badalona. Les podies trobar en qualsevol acte reivindicatiu centrat en la defensa de la figura de la dona o en altres esdeveniments relacionats amb l’activisme social i cultural de casa nostra.
Allà on calia reivindicar alguna cosa, la Sole i la Sagrario hi feien acte de presència. Sole Vendrell formava part del col·lectiu de Dones de la Morera. Era una dona amb un sentit de l’humor molt especial, divertida, progressista i molt transgressora. La Sagrario Agüero era una de les grans referents dins del grup Dones en Moviment de la Salut. Una lluitadora nata de fortes conviccions. El seu exemple, de compromís etern amb la ciutat durant dècades, ens ha de continuar inspirant.
