27/06/2013 – El Ple va aprovar dimarts una moció, amb l'única abstenció del PP, que demana la nul·litat dels interessos contrets amb les entitats financeres dins el Pla de Pagament a Proveïdors.
El grup municipal ICV-EUiA Badalona, conjuntament amb el node local de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, han presentat al Ple d’aquesta setmana una moció per declara part del deute públic municipal com a il·legítim i, per primer cop en tot l’estat espanyol, ha estat aprovat. Amb aquesta moció el Ple declara part del interessos dels préstecs ICO del Pla de pagament de proveïdors com a il·legítims.
La moció presentada, d’una banda, denuncia la obligatorietat del pagament del deute per sobre de qualsevol política pública que garanteixi el benestar de la ciutadania, enmig d’una situació de crisi i desemparament de la població. D’altra banda, qüestiona el Pla de Pagament a Proveïdors, ja que suposa l’enriquiment de la banca privada a costa de diners públics, mitjançant mecanismes il·legítims de generació de deute públic.
Des de ICV-EUiA i Auditoria Ciutadana expliquen l’experiència de països que han assolit quitances i reestructuracions del deute, així com s’ha reconegut com a il·legítim el deute generat per mecanismes polítics i econòmics que faciliten de forma deliberada el deute, en contra de l’interès general.
Amb tot, l’ajuntament en Ple, amb l’única excepció del PP –abstenció-, ha aprovat aquest dimarts la il·legitimitat d’una part del deute, i per tant, demana la nul·litat dels interessos contrets amb les entitats financeres pel capital de 31.036.946,75 € prestats en el marc del Plan de Pagos de Proveedores 2012 del MEF, on s’han aplicat interessos del 5,54% amb diners públics, que aquestes entitats financeres han obtingut a interessos inferiors a l’1% a través del BCE.
El regidor ecosocialista Àlex Mañas ha qualificat aquest esdeveniment com a “històric”, ja que és el primer cop a la que un ajuntament en Ple aprova la il·legitimitat d’una part del deute municipal en una moció. Segons Mañas, els arguments han passat per sobre de posicions ideològiques dogmàtiques, i fins i tot davant d’interessos partidistes, impedint la justificació absurda d’un vot en contra.
