Independentment de com cadascú ho hagi sentit dir a casa seva, el mot fanalet prové
de fanal, que agafa el diminutiu per la seva mida més reduïda i per la condició de poder ser
portable a mà, amb diferència del fanal que fa referència a un element més fix. A diferència, com dèiem, del concepte fanal, que tant si és petit o gran permetria ser fixat on fos. En el cas de Badalona, aquesta característica era per poder-se fixar a la barana de la barca per fer la pesca del calamar. Els Reis apareixien des del mar i l’avi del Tasi, qui li va donar la idea perquè el veiessin Ses Majestats, era pescador. Com si és gran, ha de ser fix. Com el fanal que antigament hi havia al barri grec del Fanar, a la ciutat de Constantinoble, avui anomenada Istanbul, d’on deriva el nom del barri i que servia per poder orientar els vaixells com si fos un far. El nom dels grecs que hi vivien es deien fanariotes, súbdits administradors a l’Imperi Otomà, mencionats ja a la Bíblia. Istanbul, com Badalona, Lleida o Barcelona són ciutats fanaleres.
Tot això ens ho explica Joan Sallas, expert en l’art de plegar paper i, per tant, en tot el vinculat amb el món dels fanalets que fa uns anys s’ha reviscut a Badalona. Si més no, és l’encarregat de dissenyar durant anys un model que sigui senzill de plegar i que serveixi per transmetre i consolidar aquesta tradició, nascuda arran del conte d’en Tasi i del seu fanalet del qual deriva la nostra Crida als Reis. Joan Sallas és amb Joan Giralt un dels dinamitzadors culturals d’aquesta i d’altres tradicions a la ciutat, i expert internacional en l’art del plegat.
Amb la canya de Canyer i paper al voltant
El fanalet de Badalona es muntava tradicionalment amb una espelma sobre una canya, planta de què naixien moltes a Canyet. L’increment de la seguretat fa que se substitueixi la canya i també el foc com a element generador lumínic per elements com un cordill i un llum led. La inestabilitat d’estar penjat d’una canya amb foc incrementava la gravetat d’encendre´s pel contacte de la làmpada amb el revestiment de paper. Fer-ho popularment amb paper emulava la confecció amb papirs de les torxes d’origen cristià que, per exemple, acompanyaven les processons.
El comerç amb la Xina introdueix el plegat i el concepte bomba
El comerç amb la Xina introdueix en Europa el model oriental del fanalet, de gran tradició a l’Orient especialment en les fires del fanalet de la festa de Cap d’Any que segons el seu calendari se celebra a mitjan febrer. El plegat amb els que es confeccionava també facilitava el transport i es comencen a introduir en el continent. A partir d’aquest moment és conegut com a bomba, per, com dèiem, la influència de la tècnica del plegat que prové de la Xina amb formes arrodonides i bombades que a partir de la seva introducció en la nostra cultura ens deixen paraules com bomba, pompa de saló, bombatxos, bombí, bombo o bombeta.
És igual bomba o fanalet, però hem de fugir del concepte “farolillo”
Però dir-ne bomba o fanalet no ha de ser cap debat. Les dues denominacions tenen un origen etimològic diferent i unes característiques formals diverses, però també tenen una funcionalitat comuna com a estri lluminós per cridar l’atenció dels Reis i si s’anomena d’una manera o altra és perquè la seva forma recorda una tipologia o altra, sense que existeixin models purs i sense que això, insistim, hagi de ser un dilema. Però mai mai direm farolillo, que llavors sí que la liaríem. És com es va imposar a dir-li durant la prohibició del català en la dictadura franquista. També sigui bomba o fanalet consensuem que ha de ser una activitat creativa i artística que hem de mantenir a la família, acompanyada sempre del conte d’en Tasi i la cançó dels Reis venen, l’adequat de la nostra Crida als Reis. És a partir de la dècada dels vuitanta quan veiem pel carrer la nit del dia 5 de gener més bombes per la proliferació de comerços multiproducte d’origen xinès a on es poden adquirir els models bombats dels fanalets. Les bombes són més comprades, els fanalets que es veien, més rectangulars amb gomets i dibuixos, són els elaborats a casa.
Tallers a les biblioteques des del 2018
La tradició de programar tallers de fanalets en les biblioteques municipals de Badalona es reprèn el 2018 amb la promoció d’un model que acostumava a ser diferent de l’any anterior, però que des de fa tres anys es manté el mateix. Que això no vulgui dir que no es vol avançar en promoure aquesta tradició.
Celebració de la Crida als Reis al carrer des del 2001
Des de l’any 2001 cada 5 de gener, vigília de Reis, un fanalet gegant encarregat per les entitats veïnals del Centre de la ciutat a diversos artistes locals s’encenia pels carrers, es feia la Crida als Reis i posteriorment es portava a la biblioteca de Can Casacuberta. La tradició es feia a les cases i un grup de persones va decidir treure la tradició fora de casa per difondre al màxim l’oportunitat de difondre la tradició local perquè els Reis Mags no passessin de llarg de casa seva. Per això el dia 5 se surt als carrers a cantar, cridar, fer música, fer soroll o fer foc per tal que els patges reials prenguessin nota dels llocs on vivien. I per aquesta crida més col·lectiva es van encarregar peces a, entre altres, Dionís Òrrit, autor, també, per exemple, de l’escultura del nen del globus, a Montse Font o a Eulàlia Monés.
El 2018 es van restaurar sis peces perquè formessin part de la Xarxa Municipal de Biblioteques de Badalona perquè aquests espais culturals esdevinguessin els eixos de les activitats culturals nadalenques per als infants. De fet, és en aquests equipaments on es fan tallers de fanalets, aquest any se n’han fet 14, i també es programa la representació teatralitzada del conte d’en Tasi. Des del 2018 els sis fanalets gegants es van distribuir per les altres cinc biblioteques municipals on romandran definitivament (Lloreda; Sant Roc; Pomar; Canyadó i Casagemes Joan Argenté i Llefià Xavier Soto). Una peça és a Can Casacuberta. Us recomanem buscar-la si no l’heu localitzat encara quan l’equipament cultural torni a reobrir. També els altres cinc, en les biblioteques que sí teniu al vostre abast.
