El 26 de maig, a poc menys de 100 dies per a les eleccions municipals, Badalona afronta els comicis amb més incògnites de la seva història democràtica. La recent convocatòria d’eleccions generals un mes abans, el 28 d’abril, tindrà el seu reflex local. Els experts alerten que dues convocatòries tan seguides poden perjudicar la participació a les municipals, sobretot en ciutats metropolitanes com Badalona que històricament ja vota per sota de la mitjana. A més, la bipolarització que es viurà el 28A entre les esquerres del PSOE i Podemos i les dretes de PP, C’S i VOX contaminarà la campanya municipal. Tot i així, les estratègies locals sempre són diferents i no podem oblidar que el PP li va donar l’alcaldia al socialista Álex Pastor dies després que una moció de censura de Pedro Sánchez foragités Rajoy de la presidència del govern. Fa 40 anys, el 1979, és l’únic precedent d’unes eleccions generals un mes abans de les municipals. Aleshores, les esquerres de PSC i PSUC van arrasar en ambdós comicis. Ara, però, el marc és diferent. A les darreres generals de 2016 a Badalona va guanyar Catalunya en Comú Podem amb un 28%, mentre que a les autonòmiques va arrasar C’s amb un 31%. Difícil endevinar tendències electorals a Badalona.
Guanyem i ERC perfilen una candidatura conjunta sense els comuns
Una de les incògnites d’aquestes eleccions serà el resultat electoral d’una candidatura conjunta entre Guanyem i ERC que es podria tancar en una assemblea dels republicans el proper 27 de febrer. Una peça clau és Podem, que va tenir molt a veure en els bons resultats de Guanyem de fa 4 anys. Consultat per aquest diari, el seu candidat, Andreu Escobar, ja s’ha mostrat obertament partidari de sumar en un front comú amb les esquerres, especialment amb Guanyem, tot i que reconeix que ERC no estava a l’equació quan va presentar-se com a cap de llista. Això vol dir que una coalició de Guanyem, Podem i ERC és molt possible que l’hagi de ratificar la direcció general després d’una votació entre la militància. Malgrat que aquests dies ja hi ha negociacions amb El Comú de Badalona -que aglutina, entre d’altres, l’antiga ICV-EUiA-, sembla “molt difícil” que s’arribi a una candidatura conjunta amb Guanyem i ERC. Així ho diu la candidata dels comuns, Aïda Llauradó, que ja es va presentar a les primàries amb l’objectiu de concórrer per separat. A més, segons ha pogut saber aquest diari, una enquesta interna dels comuns conclou que el 45% dels votants de Catalunya en Comú no votaria una candidatura de totes les esquerres liderada per Dolors Sabater. Els comuns aspiren, doncs, a guanyar-se la confiança dels votants més d’esquerres que no són partidaris de la independència. I les enquestes internes avalen que podrien optar almenys a 3 regidors si es presenten sols. Llauradó reconeix a aquest diari que la prioritat ara és buscar un acord amb Podem, que “és el soci natural a Catalunya”. La formació de Pablo Iglesias haurà de triar amb quin dels dos pretendents creu que pot sumar més.
PP i PSC busquen el cos a cos
A Xavier Garcia Albiol (PP), la bipolarització sempre li ha donat bons resultats electorals. Enfrontant-se al PSC de Jordi Serra al 2011, va aconseguir l’alcaldia i al 2015 encara va augmentar els vots, tot i que no va poder governar. No es pot oblidar que amb els seus 10 regidors, aquest 26M el PP parteix com a favorit per repetir com a primera força. Enguany, però, el cos a cos el busca amb Dolors Sabater, com ja s’ha vist en el darrer cartell preelectoral. També les esquerres clamen per una llista conjunta “per frenar la dreta xenòfoba”, com ha dit Sabater. Caldrà esperar tres mesos per saber si el seu pas pel Parlament i la desconnexió amb Badalona li passa factura a Albiol. Com també caldrà veure quants vots marxen cap a Ciutadans que, al 2015, només va obtenir 1 regidor. En aquest duel entre Sabater i Albiol, el PSC reclama el seu protagonisme. En un cartell similar al del PP, l’alcalde Àlex Pastor adverteix que s’ha de triar entre el “diàleg” del PSC o “la divisió” que atribueix a Albiol. I una incògnita més: rendibilitzarà Pastor el seu pas per l’alcaldia per millorar els 4 regidors de 2015?
La incògnita: l‘endemà del 26M
Si a Espanya es preveu difícil que surti una majoria per a un govern estable, a Badalona també pinten bastos. Cap enquesta dona una majoria absoluta ni al PP ni al front d’esquerres liderat per Sabater. Tot i així, el marc polític és molt líquid i tres mesos són una eternitat. Miquel Iceta ho ha dit clar: no donarà l’alcaldia ni a Albiol ni a Sabater. Tot i així, a l’espera del que pugui passar el 26M, l’aritmètica sembla que podria donar al PSC la clau de l’alcaldia de Badalona. La rivalitat amb el PP anirà en augment de cara al 28A però també amb les forces més independentistes. Més que mai, qui guanyi les eleccions no té assegurada l’alcaldia.
Els partits ultimen unes llistes electorals amb cares noves
PSC, el Comú de Badalona i Junts per Catalunya estrenen candidats més joves
Pràcticament ja sabem els candidats de totes les forces polítiques que es presentaran a les eleccions. El més veterà, amb molta diferència, és Xavier Garcia Albiol (51 anys), que porta sent candidat del PP des de l’any 1991. A la seva llista electoral no s’esperen gaires sorpreses tot i que en una entrevista recent a la televisió local va dir que no descartava incloure algun independentista entre els 27 noms de la candidatura. Tampoc hi haurà sorpreses en el número 1 del PSC, tot i que estrenarà l’alcalde Álex Pastor (39 anys) com a candidat. Una de les novetats a la seva llista podria ser la inclusió del candidat d’Units per Avançar, l’antiga Unió. Fonts d’aquest partit han avançat a aquest diari que la formació de Jordi Subirana (53 anys) explorarà la possibilitat d’una candidatura conjunta amb els socialistes, com ja va passar a les darreres autonòmiques. Pel que fa a Ciutadans (C’S), fonts del partit informen que “molt probablement”, Juan Miguel López (54 anys) repeteixi com a cap de llista, tot i que la formació donarà a conèixer en dues setmanes tots els seus candidats a les municipals. Guanyem Badalona en Comú va canviar el seu codi ètic perquè Dolors Sabater (59 anys) pogués repetir com a cap de llista. A falta de saber com s’integrarà la llista del candidat d’ERC, Oriol Lladó (47 anys), Guanyem Badalona en Comú ha posat en els 5 primers llocs de la seva llista cares noves com Nora San Sebastián i Toni Flores, militants de la CUP, Carme Martínez, exregidora d’ICV-EUiA i la independent Núria Sabater. Pel que fa als Comuns, Aïda Llauradó (35 anys) serà l’altra dona candidata el 26M.
La sorpresa de David Torrents
Tot i que el PDeCAT ja havia escollit l’actual regidor, Pere Martínez, com a cap de llista, una assemblea al febrer va triar David Torrents (42 anys) com a candidat dels nacionalistes, que es presentaran sota les sigles de Junts per Catalunya. La llista inclou en el 3 a l’amo del Mexclat, Ferran Llibre i podria deparar alguna sorpresa com l’exregidora del PSC, Conxita Botey. Torrents manté converses poc fructíferes per fer un front de forces republicanes amb Guanyem i ERC.
Arriba a l’alcaldia amb la dreta però pacta el pressupost amb l’esquerra
Álex Pastor diu ser el candidat que dialoga “amb els dos extrems” i busca consensos
No es van voler fer cap fotografia junts. Però els líders del PSC, PP i C’s van pactar una moció de censura que el 20 de juny de 2018 va desbancar Dolors Sabater (Guanyem Badalona en Comú) de l’alcaldia. 3 anys abans, els socialistes havien facilitat que Sabater fos la formació que liderés el govern municipal al costat d’ERC i ICV-EUiA. Amb 4 regidors -ara 3, després que Conxita Botey abandonés el partit-, els socialistes tenien la clau al 2015 i se’n van aprofitar quan el PP i C’s els van posar en safata accedir a l’alcaldia a través de la moció de censura. Així doncs, el PSC passava de pactar amb les esquerres de Badalona a fer-ho amb l’altre extrem. Amb PP i C’s acordarien un pla de xoc per un any. Tot i això, Pastor es volia assegurar que la imatge del socialisme a Badalona no estigués relacionada amb el PP de Xavier Garcia Albiol. No van arribar a cap acord per governar junts l’any que faltava per a les municipals de 2019 però, en canvi, sí ho va fer amb Ciutadans. Amb un únic regidor, la formació taronja va accedir a ser responsable de la regidoria del Districte 2. Un càrrec que Juan Miguel López només ostentaria mig any. Després de l’aprovació dels pressupostos per aquest 2019, Ciutadans abandonava el govern al·legant que “el PSC prefereix rebre el suport dels independentistes en l’última etapa del mandat”. I és que els socialistes van aprovar els comptes gràcies als vots favorables de Guanyem i ERC, a canvi d’acceptar les seves al·legacions. Un altre moviment cap a les esquerres i distància amb la dreta. Des que el PSC va presentar la proposta de pressupost a les formacions polítiques, el PP de Garcia Albiol ja va anunciar que la rebutjaria si Álex Pastor mantenia converses amb els independentistes per arribar a un acord. I Ciutadans també s’hi va sumar. A l’aprovació definitiva del pressupost, el mes de gener, el PSC rebia el vot favorable de l’antic govern (Guanyem, ERC i ICV-EUiA) i el PP, C’s i el PDeCAT s’hi van abstenir.
