Quan des del Festival Manifesta15, que avui tanca portes, van triar com a imatge de referència una fotografia de les Tres Xemeneies, anaven molt encertats. A l’espera de conèixer les dades finals sobre visitants totals a les diferents propostes i segmentades per espais, a l’equador totes les propostes de la Biennal Manifesta 15 Barcelona Metropolitana havia rebut més de 92.974 visites, en gran part de visitants locals i regionals catalans.
Llocs que abans eren inaccessibles com la icònica Casa Gomis al Prat i les Tres Xemeneies a Sant Adrià de Besòs s’han convertit en punts focals d’atenció per a les comunitats locals. Casa Gomis ha rebut 17.774 visites mentre que Les Tres Xemeneies ha tingut 46.205 visites, sens dubte, consolidant-se com un referent per la seva singularitat i possibilitats.
Aquest interès d’arreu xoca amb l’interès mostrat per la ciutadania de Badalona. En una consulta llençada des del canal X del Diari, evidentment, sense cap rigor metòdic, però sí com a mostra de tendència, un 15% manifestava haver-hi anat, un 28% compartia que ho tenia pendent i un 57% declarava que no hi tenia cap intenció.
Avui a les 20h tancarà les portes, i us fem una mena de last call per fer-hi un volt aquest diumenge de novembre.
Qui sí que ha anat diferents vegades ha estat l’exarquitecte municipal Josep Maria Massot. Molt actiu en el debat d’anys enrere sobre el futur de la instal·lació, és un ferm defensor d’una recuperació ciutadana d’aquesta àrea, clau en la connexió entre Barcelona, Sant Adrià i Badalona i especialment per treure del seu aïllament al barri de la Mora. També per obrir cap al mar els barris de Sant Adrià darrere d’aquest recinte.
Em fa parar atenció en dos temes claus per a l’aprofitament d’aquesta gran àrea en el “mentrestant” del desenvolupament de l’ambiciós PDU (Pla de Desenvolupament Urbanístic) Un mentrestant que es pot allargar a uns 25 anys diu.
Primer fet destacable. A partir de l’aprovació definitiva del Pla de Desenvolupament Urbanístic (PDU) del març passat aquest espai ja és propietat pública. Un planejament en el qual els equipaments, els parcs, els vials i els carrers ocuparan el 80% i habitatge, de diferents tipologies, el 20%. Per tant, ara que ja és públic, totes les propostes orientades a fer d’aquest espai una font de riquesa que generi moviments i recursos per mantenir-lo i dinamitzar-lo haurien de ser benvingudes.
El segon fet destacable. Que la inversió realitzada pel Departament de Cultura per deixar-lo a punt per al Manifesta15 quedarà en el recinte a partir que avui tanquin portes. En què em va fer fixar Massot en el nostre passeig? En l’habilitació d’un ascensor com a mesura d’accessibilitat. En la instal·lació d’un sistema contraincendis. I en les connexions als subministraments d’aigua i d’electricitat dins de la nau habilitada per al Festival.
Quins són els hàndicaps perquè el projecte tingui aquesta llarga previsió? – Sempre segons ell- La substitució i trasllat del col·lector i el trasllat de la central de transformació de FECSA, que ha de desaparèixer. Una espècie de gimcana que la que hi intervenen diferents actors de diferents administracions i les empreses privades.
No va ser un passeig artístic, tot i que van admirar les exposicions i les peces situades tant a l’interior com a l’exterior de la nau. No va ser un repàs del calendari urbanístic. Tot i que a cada pas estava present la importància d’ordenar urbanísticament el sector i obrir Sant Adrià al mar. I veure la gran envergadura fa desenvar que l’equilibri d’usos és possible, com fer-ho tot raonablement perquè l’operació quadri.
Va ser un passeig d’analitzar possibilitats. Oportunitats que s’han de creure el territori de referència. A cadascú que trobàvem, Massot li anava preguntant d’on érem. En l’estona que vam compartir allà, hi havia persones de Barcelona i una escola de Trinitat Vella. Un novaiorquès ens va dir que si això estigués allà, seria un punt neuràlgic d’activitats.
L’exarquitecte municipal ha anat portant a amics i coneguts. Segur que a tots els ha traspassat el seu entusiasme, clar i també ple d’anècdotes i informació. Vam desmuntar algun mite. Al terme municipal de Badalona no hi ha cap xemeneia. Hi ha una part de la nau de turbines, uns 20 metres, els que, precisament, no s’han habilitat amb motiu del Manifesta15. I també vam visualitzar que la distància entre les xemeneies no és igual. Hi ha una distància menor entre les dues que estan més a tocar de Barcelona.
Què passarà el 25 de novembre.? Que amb la clausura del Manifesta es tancaren les Tres Xemeneies. Que l’ascensor, la instal·lació contraincendis i les connexions a llum i a l’aigua hi quedaran. També, un cop s’actualitzint les dades, es consolidarà que ha estat un punt d’interès metropolità i internacional.
Què ens vol fer pensar? Que ara que és públic, es podria invertir en l’exterior per fer possible una provisionalitat digna per gaudir de l’entorn. Perquè, Massot insisteix, des de la seva experiència, que tirant curt el mentrestant pot ser de 25 anys.
I cada dia hi ha una, o es perd, una possibilitat d’ús d’aquest espai.
Tic-tac, tic-tac obert fins a les 20h.
