12/09/2013 – Entrevistem el regidor i diputat de CiU Ferran Falcó, recentment desimputat pel cas ‘Adigsa’ després de més de vuit anys de procés judicial.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desimputat el líder badaloní de CiU i diputat al Parlament, Ferran Falcó, per l’anomenat ‘cas Adigsa’, després de 8 anys i mig de procés judicial, en constatar que no s’han trobat indicis en tota la causa de la seva suposada intervenció, ni tan sols coneixement, com a president de l’ens públic en el pressumpte cobrament de comissions il·legals.
Primer, enhorabona. Com ha viscut aquests vuit anys?
Jo crec que he estat una persona honesta. He dit la veritat des del primer dia i al final s’ha vist reforçada. He estat capaç d’aguantar una situació que no era fàcil i dir-li a tothom que això només podia acabar bé. Amb la veritat es pot anar i s’ha d’anar a tot arreu.
Quin ha estat el recolzament més gran en aquest procés?
Primer el de la meva família i després el del meu partit. La seva posició ha estat la de creure’m sempre. També agrair el respecte de molta gent que fa política a nivell local a Badalona. Majoritàriament tots els partits m’han respectat força. Pot ser en el darrer any la qüestió s’ha viscut pitjor, perquè jo he estat diputat, hem tingut una possible moció de censura on això va sortir i es va utilitzar políticament per fer mal. Però jo no tinc sentiment de rencúnia cap a res. M’he sentit molt respectat per la gent del PSC, del PP, alguna gent d’ICV, per la gent d’EUiA, d’ERC…
Hi ha algun gest que hagi agraït especialment en els darrers dies?
He d’agrair els centenars de petits gestos que m’han mostrat. El del president Mas, que va provocar un aplaudiment notable de la gent del consell de CDC. Però més enllà, una nota de premsa del PSC, trucades de l’alcalde i regidors de govern, un SMS de Carles Sagués, de l’Asun Garcia, de Miquel Estruch… i la quantitat de ciutadans anònims que em coneixen i s’alegren per mí i per la meva família.
No ha dit res d’Aïda Llauradó o Àlex Mañas…
També hi ha d’altra gent més propera que no m’ha manifestat res i no hi ha cap problema. Hi ha gent que ha demostrat una categoria política i humana molt notable, i els que no, tampoc em sorprèn.
Quin ha estat el pitjor moment dels darrers nou anys d’imputació?
Sempre recordaré el primer dia. Ho vaig sentir en el despaxt del grup municipal per la ràdio. El meu nom va sortir l’últim i com no sabien ben bé qui era, em van anomenar com a “funcionari”. Penses que comença un procés llarg. Però els pitjors han estat en el darrer any. M’he vist en les llistes d’imputats d’altres casos molt més importants que aquest -que penso que mai ha estat un cas de corrupció-; compartir llista amb noms com Urdangarín, Jaume Matas, Camps…no deixa de ser dur. Tu saps què has fet i intueixes què han fet i tenen els altres, i ho vius amb injustícia. Però s’ha de saber esperar i confiar en la Justícia. Crec que han estat excessius els 8 anys, però també que la Justícia s’ha de millorar des de les institucions que li aporten els diners.
En base a la seva experiència, com creu que ha d’actuar un polític imputat? Ha de deixar el càrrec?
És difícil de dir. Cadascú ho viu de manera diferent. Jo vaig decidir seguir perquè no fer-ho hagués estat injust. Depèn de la pressió i de la fortaleça mental de cadascú. No es pot generar una norma. La meva experiència és que jo vaig fer el què creia que havia de fer.
Demà al matí pujarem la segona part de l'entrevista, en la qual tractem molts altres temes. No us la perdeu!
