L’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, ha anunciat, en el context dels reptes que té Badalona per potenciar l’economia blava, la previsió de construir tres dipòsits d’aigües pluvials abans del 2027, tal i com es va comprometre a l’inici del mandat.
Per consolidar l’aposta per l’economia blava i per la recuperació del mar per a la ciutadania i també per a usos productius, és bàsic revertir la situació que es viu estiu rere estiu de jornades magnífiques de sol amb bandera vermella després d’episodis de pluja intensa. L’alcalde de Badalona ha avançat que l’Ajuntament està a punt de signar un conveni amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (ÀMB) i amb Aigües de Barcelona, data fixada per a la la primera quinzena de novembre, que té per objecte la col·laboració per a la redacció del projecte per a l’execució de les obres de construcció dels tres dipòsits d’aigües pluvials necessaris per evitar l’arribada al mar d’aigües brutes procedents del clavegueram cada vegada que plou de manera intensa a la ciutat.
Xavier Garcia Albiol ha xifrat en 70 milions d’euros l’estimació de costos per a aquestes infraestructures. “Demanarem fons europeus, però des de l’Ajuntament podem finançar-lo mentre arriben”, diu l’alcalde. La fórmula és avançar des de l’Ajuntament aquests recursos i tenir els dipòsits funcionant el més aviat possible. La ubicació s’aquests punts serien els barris de Bufalà – al voltant de l’avinguda Martí Pujol i Can Barriga-, el barri de Sant Roc – en un espai entre l’Avinguda Alfons XIII i l’avinguda del Maresme- i el tercer en l’espai del Centre, al voltant del carrer d’en Prim.
Amb aquest projecte Albiol completaria un dels compromisos que consistia en situar-ne abans d’acabar el mandat 3 nous dipòsits, que se sumarien a l’únic que funciona actualment. El primer dipòsit està situat en el subsòl de la fàbrica de l’Estrella, a Coll i Pujol, i també es va finançar amb el 80% de fons de cohesió. L’alcalde va explicar que per les seves dimensions de litoral, la ciutat necessitaria 9 d’aquestes infraestructures per gaudir d’una platja neta. La funció principal d’aquests dipòsits és retenir les aigües els dies d’alta pluviometria, evitar el col·lapse dels col·lectors i evitar l’abocament directe al litoral d’aigües no tractades, les quals afecten la qualitat de l’aigua de bany i pot suposar un risc per a les persones per la contaminació microbiològica. És per això, recordem que se’n viuen massa jornades de bandera vermella amb bona climatologia, derivades de la barreja de les aigües pluvials amb les fecals que s’aboquen a mar.
Badalona, entre els potencials municipis amb economia blava
Xavier Garcia Albiol ha fet aquests anunci en el debat sobre “Els reptes de l’economia blava” organitzat pels mitjans de comunicació El Nacional i ON ECONOMIA en el Museu Marítim de Barcelona. L’alcalde ha participat en una taula rodona titulada “Economia blava i les ciutats”, moderada per l’editor i director d’El Nacional, José Antich i en la qual també hi han participat l’alcalde de San Sebastián, Eneko Goia; l’alcalde de Palma de Mallorca, Jaime Martínez; el president de la Comissió d’Empresa i Treball del Parlament, el també badaloní Jaume Giró; i el tinent d’alcalde d’Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Valls.
Albiol s’ha referit també a l’interès per potenciar el sector nàutic i tota l’activitat industrial al seu voltant, així com al desenvolupament de la darrera fase de construcció del Port de Badalona, amb un canal navegable de 350 metres, com un projecte “que farà que Badalona tingui la zona més atractiva per viure en un radi de 50 quilòmetres al voltant de Barcelona”. I ha afegit que la creació d’empreses relacionades amb l’àmbit de la nàutica, les activitats esportives i l’oferta hotelera i gastronòmica “suposen un salt qualitatiu de transformació espectacular d’aquesta part de la ciutat”.
Seu d’entrenament de tres equips femenins i jovenils de la Copa de l’Americà
En la seva intervenció, Xavier Garcia Albiol ha recordat que durant la dècada dels 80 i l’inici dels 90, en paral·lel amb l’impuls dels Jocs Olímpics de Barcelona, la ciutat va deixar de donar l’esquena al mar per consolidar aquesta obertura amb la construcció del port i el desenvolupament urbanístic de la façana marítima. Ara, ha afegit l’alcalde, “estem treballant per convertir Badalona en un referent nàutic i d’economia blava de primer nivell europeu”. En aquest sentit, ha recordat que Badalona ha projectat el seu port al principal saló nàutic europeu, que va tenir lloc a la ciutat francesa de Cannes, i ha demostrat tenir unes instal·lacions preparades per acollir equips d’elit mundial participants en esdeveniments esportius de la rellevància de la Copa Amèrica de Vela femenina.
Tanmateix, la jornada anterior s’havia fet la recepció a l’equip Athenea Pathway, representant britànic en la categoria femenina de la Copa del Americà que per primera vegada en els seus 137 anys d’història ha estrenat aquesta modalitat. Aquest equip ha quedat segon en la classificació general. L’equip femení i jovenil britànic ha estat un dels tres que han tingut com a seu d’entrenament el Port de Badalona. També hi han estat des de l’abril els equips American Magic, dels EEUU, i el Swedish Challenge powered by Artemis Technologies, de Suècia.
Regata Golden Cup, de l’1 al 3 de novembre al Port de Badalona
En el mateix ordre de coses, per al cap de setmana dels dies 1a 4 de novembre la instal·lació esportiva acollirà una nova edició de la Regata Golden Cup amb un itinerari íntegre per les aigües de Badalona. La regata de creuer compta per a diferents proves puntuables o finals de diferents categories del Campeonat de Catalunya i també es disputarà el Campionat de Catalunya de Minis 6.50.
Mentre es planifica aquest impuls per al Port, es treballa en l’actualització del Pla d’usos del Port que ha de permetre incrementar els m2 dedicats a tallers i espais nàutics, i especialment, per reduir la superfície dedicada als espais de restauració, que quedarien concentrats en el Moll Nord -eix de l’hotel-. En aquests moments, el Port té esgotat l’espai disponible per a incorporar més activitat de l’economia blava fins que no s’aprovi aquest nou planejament, que ha d’anar acompanyat d’un estudi de viabilitat econòmica. Especialment, es vol alliberar l’espai central del Moll de Capitania, els edificis que ara acullen un restaurant d’especialitat oriental i la Fundació Èpica Fura dels Baus, a activitat productiva vinculada amb la nàutica, i també dissenya ubicar en l’àmbit de l’aparcament un edifici multiús, orientat a presentacios i a auditori per complementar l’oferta de turisme de negocis que es va obrir amb la inauguració de l’hotel.
L’aprovació d’aquest projecte porta cert endarreriment respecte de la previsió inicial, fixada per a juny de 2024, data que després es va reorientar cap a la tardor del 2024, i que de moment no té data de presentació.
