18/11/2014 – L’escorta gallec afronta una temporada de transició entre la LEB Or i la Lliga Endesa amb els objectius molt clars.
Va arribar de Vigo sent una jove promesa de només 14 anys i ha anat cremant etapes fins a trucar a la porta del primer equip. Per la major part dels aficionats del FIATC Joventut, parlar d’Alberto Abalde és sinònim d’il·lusió. En ell, com en molts altres jugadors que ara militen a les files del CB Prat, els seguidors verd-i-negres hi projecten la Penya del futur.
A punt de fer 19 anys, la vida d’Alberto Abalde ha experimentat un canvi substancial, després de guanyar-ho tot en categories de formació. En la seva primera temporada sènior, Abalde ja va experimentar què suposa aconseguir un ascens a LEB Or. Consolidar-se a l’ACB és el pròxim objectiu del gallec, qui enguany alterna dinàmica del primer equip de la Penya amb la competició a les files del Prat.
“Crec que és un any complicat, perquè no estic completament amb cap dels dos equips. És un any per aprendre, per treballar i per aprofitar. Penso que serà important de cara al meu futur com a jugador”, reconeix Alberto Abalde. Durant la setmana, l’escorta participa en tots els entrenaments del FIATC Joventut, a banda de fer alguna sessió amb el CB Prat “per preparar el partit del cap de setmana”.
“Ho estic portant bé. Amb el primer equip de la Penya estic contentíssim. El grup humà és genial, els veterans t’ajuden i amb els joves tinc una gran relació”, diu Abalde sobre la seva adaptació a la rutina ACB. “Em vull guanyar la confiança d’en Salva per tenir minuts al primer equip”, afirma amb decisió el jove Abalde.
Per un jugador vinculat, sempre és difícil conviure entre dues aigües; entre les pissarres de dos tècnics diferents. “A principis de temporada em va costar una mica conviure amb els sistemes dels dos equips. Ara ja els he après. La veritat és que els companys del Prat em fan sentir molt bé a la pista, encara que entreni poc amb ells”, comenta Alberto Abalde.
“A vegades els mecanismes del joc són diferents entre equips. Coses com passar-li la bola al pivot en el moment just o fer bé les continuacions… Aquestes coses s’agafen amb els entrenaments. A vegades cometo errades, però sé que és el que toca”, afegeix l’escorta gallec.
Una nova vida
Passar de ser un estudiant de secundària més a fer tot el possible per viure del bàsquet suposa un canvi transcendental en la vida de qualsevol adolescent. “Aquest any les coses han canviat molt per mi. M’he hagut d’adaptar a la vida d’un jugador professional”, reconeix un Abalde que farà 19 anys en menys d’un mes.
Fill de mític Chiño Abalde, ex jugador de l’OAR Ferrol, l’escorta gallec explica com la seva rutina ha sofert canvis profunds en els últims mesos. “Abans, per exemple, anava a l’escola als matins i a les tardes venia aquí a entrenar. Allò també era dur, però aquesta temporada d’alguna manera he deixat enrere la meva etapa d’adolescent i m’he centrat en intentar adaptar-me a la vida del professional”, comenta Abalde.
Per qualsevol jugador vinculat, sempre és complicat adaptar físic i ment per tal d’afrontar dues competicions totalment diferents. Per Alberto Abalde, la situació “més difícil” dels caps de setmana arriba quan “haig de fer dos desplaçaments, perquè acumules cansament en els viatges”.
El mateix Alberto explica quina estratègia segueix per estar preparat per jugador dos partits quasi seguits. “Si viatjo primer amb la Penya m’he d’oblidar del Prat. Estar concentrat en l’equip rival, en els moviments de l’equip i en els companys. T’has de ficar de ple dins de l’equip i oblidar la resta”, relata el gallec.
“Quan sona el xiulet final, vas al vestidor i just després de dutxar-te ja comences a pensar en els companys del Prat, en el rival que et toca a LEB Or i en les sessions de scouting que has fet”, afirma també Abalde.
L’escorta de la Penya i del CB Prat mira sempre de “ficar-se del tot dins d’una dinàmica, per després oblidar-la i pensar en una cosa diferent. És difícil, però penso que ho estic portant força bé”.
Transformant elogis
És evident que en aquests moments Alberto Abalde és un dels jugadors de formació del FIATC Joventut amb més cartell, tant a Badalona com a la resta del país. Poca gent no el coneix i són molts els qui veuen en ell un projecte de jugador diferent. Ell, simplement mira de transformar els elogis en feina i motivació.
“Escoltar elogis de la gent sempre et fa sentir orgullós, sobretot per les hores que passes treballant. Però jo no penso en aquestes coses. Simplement penso en seguir el meu camí per guanyar-me un futur al club”, reconeix Alberto Abalde.
L’exterior nascut a Ferrol recorda com va aterrar a Badalona amb 14 anys. “Veia com alguns joves s’entrenaven amb el primer equip. Ara sóc jo qui està en aquesta posició. M’agrada que els jugadors del planter de la Penya es motivin i treballin per intentar aconseguir-ho”, afirma.
Segons ell mateix reconeix, l’estil de joc d’Alberto Abalde ha canviat “moltíssim” des que va fitxar pel FIATC Joventut. “Hi ha aspectes del joc que tens per naturalesa i que mai canviaran, però des que vaig arribar a Badalona he jugat sempre dins de l’estil Penya. Defensar, pressionar tota la pista, córrer… Em van inculcar el gen de la Penya i ara al primer equip tot segueix igual”, destaca l’escorta.
La brillant temporada que la generació del 95 va fer en el seu darrer any júnior va ser vital. Allò fou el primer pas d’un llibre encara per tancar i del qual ningú coneix el final.
“Aquella temporada, a banda dels resultats, que van ser boníssims, ens va ajudar molt. Va ser com un any semi-professional, sent júnior. Viatjar a l’estranger per jugar l’Eurolliga i el play-off de l’any següent a LEB Plata va ser una preparació excel·lent pels joves de 95”, recorda Alberto Abalde.
Somnis col·lectius
A Badalona, arribar a ser professional del bàsquet no és, ni molt menys, una aspiració individual. Moltíssims joves jugadors del planter verd-i-negre somien en poder passar de les pistes annexes a la central de l’Olímpic i sentir cada cap de setmana el caliu d’una afició ACB.
Quan Alberto Abalde va aterrar a la ciutat, va començar a compartir pis amb jugadors com Alex Suárez, avui al primer equip, Bienvenu Letuni, David Iriarte (CB Prat) i Marc Bauzà (vinculat de la Penya a l’Arenys de Lliga EBA). Avui en dia, Abalde encara conserva un d’aquells companys, el pivot Marc Bauzà, amb qui ara viu.
El vincle que ha unit a tots aquests jugadors sempre ha estat molt fort. Tots ells senten passió pel bàsquet, una mica contagiats per la màgia que es viu a Badalona amb l’esport de la cistella.
“Amb els companys amb qui he viscut sempre des que vaig arribar, com Agustí Sans i Alex Suárez, doncs hem fet una relació molt bona. Som molt amics, quasi com germans, perquè ho hem compartit tot. Sempre he pensat que quan en un partit tens un mal moment, el millor que et pot passar és tenir un amic al costat”, admet Abalde.
El somni d’arribar al primer equip no és només cosa seva. Tots ho volen o ho han volgut aconseguir. I el millor de tot és que entenen la seva evolució com un procés col·lectiu. Compartir vestidor ACB a la Penya i amb els amics que s’han format amb ell al club és la principal aspiració d’Alberto Abalde.
“Recordo converses amb Suárez i Sans fa uns tres anys pensant que algun dia podríem ser com Pere Tomàs o Nacho Llovet. Ens encantava la idea d’estar junts al primer equip”, relata l’escorta gallec. “M’agradaria i crec que és perfectament possible. Tots tenen un talent increïble i a mi m’encantaria que a la Penya hi haguessin tots aquests joves compartint vestidor i fent coses grans”, afirma Abalde sobre l’opció de, en un futur, compartir primer equip amb els Sans, Nogués, Nikolic i companyia.
A banda dels companys que han sorgit del planter verd-i-negre al costat d’Abalde, el jove exterior ha establert una gran relació amb un dels seus miralls: Sergi Vidal, tot un campió de la Lliga ACB i la Copa del Rei, i subcampió d’Europa amb el Baskonia.
Vidal i Abalde ‘comparteixen’ dorsal. Un és el ‘6’ del FIATC Joventut; l’altre el ‘6’ del CB Prat. “M’està ajudant moltíssim. Tenim una gran relació i m’està obligant a millorar molt la meva defensa. Ell quan va sortir de la Penya tenia talent, però li fallava una mica la defensa. Jo també he de millorar en aquest aspecte. A part, com a persona és excel·lent”, assegura Abalde.
A punt de fer 19 anys, Alberto Abalde és un jove segur d’ell mateix. Així ho indica la seva personalitat, tant dins com fora de la pista. Quan té la pilota a les mans, poques vegades dubta. “Lluitaré perquè la Penya aspiri a grans coses”, diu ell. Tant de bo no s’equivoqui, ja que tot fa pensar que el seu nom està destinat a ser recordat a l’Olímpic.
