30/11/2016 – La capitana fa més de mitja vida que és al primer equip: hi va arribar amb 13 anys.
Parlar d'Alba Gordo és fer-ho de tota una institució dins del Seagull. Al club no hi ha quasi ningú que pugui igualar els anys de fidelitat que sempre ha mostrat per l'entitat.
La migcampista badalonina va entrar al planter del Seagull amb 9 anys; quan en tenia 13 ja jugava al primer equip i ara, camí dels 26, viu la seva millor etapa. Tres temporades enrere, el Sant Gabriel de Superlliga la va voler fitxar, però seu el 'no' va ser rotund.
“Buf!”, expressa Gordo quan es pregunta pels canvis que ha sofert el club en els darrers 16 anys. “S'ha crescut en tot. Quan jo vaig començar només havia tres equips. Ara en tenim més del doble i el nivell de la base és alt”, destaca la capitana.
Encara en edat cadet, l'Alba va fer el salt a la primera plantilla i li va tocar viure una època molt diferent de l'actual. “Impressionava una mica veure't al primer equip sent tan petita. Jo doblava amb el Cadet perquè hi havia poques jugadores”, recorda.
En aquells anys, el Seagull era un projecte molt nou i que tot just feia les seves primeres passes. Actualment, l'entitat s'ha consolidat, però Gordo no creu que s'hagin convertit en l'equip de moda a la ciutat. “No ho penso. Sí que és cert que el suport que rebem és cada cop més gran, però estic convençuda que hi ha molta gent que encara no sap què és el Seagull”, afirma en primer lloc.
“Sobretot estem sorpreses pel suport que ens donen tots els pares de les categories inferiors”, afegeix a continuació. Precisament aquest vincle creat entre el planter i el primer equip és una de les claus del bon funcionament que està tenint el Seagull. “Nosaltres intentem conèixer a les jugadores de la base i estar pendents d'elles. Funcionem a l'estil família”, celebra Alba Gordo.
L’experiència de no jugar
El pròxim cap de setmana, el conjunt de Ferrón defensarà el lideratge de la lliga al camp de l’AEM Lleida, partit que la capitana no podrà disputar. Gordo seria expulsada “injustament” contra el Barça ‘B’ i ara haurà de veure-ho tot allunyada de la gespa.
“Crec que des de la temporada anterior no m’he perdut cap partit. Sé que serà horrible no estar dins del camp. Em poso dels nervis”, reconeix. La migcampista, però, creu molt en les seves companyes i està convençuda que jugadores com “Xènia, Yosse o Mar sabran aixecar el vestidor si patim”.
Gordo defineix el Seagull com un equip “amb cor” i que, en part, guanya tants partits “gràcies a això”. La plantilla de Ferrón tot just està disputant la primera volta de la lliga, però és inevitable pensar en l’objectiu final. “Sento una mica de pressió per com va anar l’any passat. Superar allò és un repte i a vegades penso que s’ha d’aconseguir com sigui”, transmet Gordo.
Aquesta pressió “és positiva” i fa que l’Alba no es vegi en un altre club “que no sigui el Seagull”.
