04/10/2017 – El dispositiu va comptar amb desenes de persones anònimes de la ciutat a títol particular que van participar sota principis de discreció màxima.
“No sabem quan arribaran”. “No les hem vist”. “Està tot controlat, arribaran”. Eren algunes de les frases que et responien a primera hora del matí de diumenge, en alguns casos entre somriures irònics, als centres de votació de Badalona, dues o tres hores abans d'obrir. Després d'assegurar que els col·legis tinguessin gent suficient per a obrir i per resistir hipotètics intents de desallotjament i precinte, la màxima preocupació era fer arribar urnes i paperetes quan tocava. I els responsables no van fallar.
La incertesa era total a pocs dies de la votació, però l'estratègia es va hilvanar de forma efectiva en poques hores, des de dissabte. De fet, part del material portava dies i dies amagat a la ciutat, entre persones anònimes, després de creuar de forma secreta i pràcticament clandestina la frontera amb França, com han relatat alguns mitjans de comunicació com l'Ara.
Divendres, totes les urnes es van començar a reunir a un mateix punt que va exercir com a centre neuràlgic. Prop de 200 urnes que havien de ser distribuïdes per tots els barris de la ciutat entre 34 punts. Una fita gens senzilla i que no es podia jugar a una sola carta, amb una distribució 'macro' en un camió o una o dues furgonetes que, de ser intervingudes, hagués suposat l'enfonsament de la distribució.
Per això, els responsables del repartiment van traçar un pla que implicava a desenes de persones. Ben bé una quarantena de vehicles particulars que van portar el pes de les urnes des de la 'central logística' als col·legis, i de forma planificada.
La idea era que els cotxes carreguessin les urnes ja el dissabte a la tarda i anessin al seu centre electoral de destí. Pràcticament cadascun dels més de 30 vehicles van romandre aparcats en les immediacions dels col·legis electorals dissabte a la nit. Tot estava controlat quan el rellotge tocava les 12 campanades que indicaven l'inici del dia 1 d'octubre.
A primera hora del matí, només calia tenir les escoles assegurades amb suficient gent i, quan fos el moment oportú, treure el material dels vehicles aparcats i introduir-lo als col·legis de forma ben custodiada. Algunes escoles ja lluien les seves mesas preparades a les 6 del matí; altres van preferir esperar fins a darrer moment, fins i tot després de la constitució de les mesas. “Està tot controlat”, deien, confiats. El material estava llest.
