25/09/2014 – L’entrenador afronta amb moltes ganes la seva primera temporada a la LEB Or per dirigir al CB Prat, equip que l’ha tornat a vincular a la seva ciutat: Badalona.
Agustí Julbe va marxar del Barça després de cinc temporades d’èxits sent la mà dreta de Xavi Pascual. Calia buscar nous reptes, nous objectius i experiències diferents. Amb el seu fitxatge pel Prat, la ‘saga’ dels Julbe torna a Badalona per formar part del projecte comú que el club del Baix Llobregat i la Penya van engegar ja fa uns anys. Agustí Julbe tindrà l’oportunitat de dirigir al millor Prat de la història. L’única plantilla potablava que ha aconseguit pujar a la LEB Or.
Marxar del FC Barcelona sempre suposa un canvi radical, vagis on vagis. Com han estat les primeres setmanes al capdavant del CB Prat? Quin equip i quin tipus de jugadors t’has trobat?
Bé, doncs les sensacions han estat similars a les que podia preveure. Sé a quin club arribo i a quin perfil de jugador he d’entrenar. Portem cinc setmanes amb molt bones sensacions pel que fa al treball, a l’esforç i a l’acceptació de la metodologia d’entrenament per part dels jugadors. Anem assolint conceptes per estar preparats per jugar.
Quins reptes et planteges per aquest any a la LEB Or?
D’entrada penso que és una categoria desconeguda per tots els que formem part d’aquest grup. Tant en el meu cas com a entrenador principal com per part dels jugadors. Només Piru Ros i Víctor Serrano han competit a LEB Or. La resta som inexperts i cal tenir en compte que hi ha un salt molt gran entre LEB Plata i LEB Or. Si em preguntes pels reptes, personalment crec que és molt important que l’adaptació a la competició es pugui fer el més ràpid possible.
Per altra banda, sabent el perfil de club que he vingut a dirigir, un dels reptes importants és ser capaç de compaginar el bon nivell de joc amb la tasca de desenvolupar als jugadors. Tenim a molts jugadors joves, set d’ells per sota dels 19 anys. Són gent que ha d’evolucionar molt i això forma part dels reptes que em plantejo.
Entrar a formar part d’un projecte esportiu vinculat a Badalona et fa una il·lusió especial?
Sí, evidentment. Em sento una mica com si tornés als orígens. Jo sóc badaloní i Badalona forma part de la meva vida, tot i que als darrers anys no hi he viscut. És un atractiu més. El club que dirigeixo és el Prat, però la vinculació amb Badalona hi és.
Has aterrat a un CB Prat que compta amb una de les generacions de jugadors de la Penya més exitoses en categories de formació. Et motiva el repte d’intentar guiar-los o acompanyar-los fins al primer equip del FIATC Joventut?
Sí, tot i que penso que aquest és un procés de llarga durada o un objectiu a mitjà termini. Evidentment tot dependrà de les capacitats de cada jugador. És cert que la generació del 95’ és una generació que sobretot s’ha caracteritzat per ser guanyadora. Ha tingut èxits en el passat i que cada cop topa amb reptes més difícils i sempre els ha superat. La temporada júnior va ser molt bona, al primer any sènior s’assoleix un ascens de categoria i ara toca intentar adaptar-se a un nou escenari. Si i col·lectivament els jugadors són capaços d’adaptar-se bé a la LEB Or això propiciarà que alguns d’ells puguin gaudir de més aparicions amb el primer equip del Joventut.
Quin és l’aspecte que més costa d’assimilar per passar de LEB Plata a LEB Or?
Penso que hi ha dos factors principals. El primer és fàcil de veure i és el nivell físic de la majoria de jugadors, especialment dels interiors. A LEB Or hi ha jugadors més grans, amb més capacitat d’intimidació i amb més presència física. Això pot canviar alguns aspectes de joc. Després hi ha un altre aspecte menys visible, però també important. Davant nostre ens trobarem a gent amb molta experiència i saber fer. Jugadors que porten molts anys a la lliga i que no han pogut o volgut fer el pas a l’ACB, tot i tenir la qualitat necessària. Hi ha molt jugador veterà experimentat. Això suposa un salt respecte a la LEB Plata.
És difícil gestionar el fet que la teva feina sempre pot estar condicionada a les exigències o necessitats d’un primer equip? Com ho afrontes això?
D’entrada el millor que pots fer és tenir ben clar que això pot passar. Afortunadament en la meva trajectòria ja he tingut experiències d’aquest tipus. Quan el Sant Josep era l’equip vinculat del Joventut jo vaig treballar com a ajudant de Miquel Nolis i amb una generació brillant de jugadors com Grimau, Mumbrú, Raül López i Albert Oliver. Tots aquests jugadors ja anaven traient el cap al primer equip i ja ho gestionàvem.
El primer pas és ser conscient que aquesta és la nostra realitat i que, evidentment, hem d’intentar assolir una trajectòria sòlida a la LEB Or, però sense oblidar que també hem d’estar a disposició del FIATC Joventut per resoldre qualsevol de les seves necessitats. Això també ens anirà bé per inentar treure més rendiment d’altres jugadors o bé per donar oportunitats als júniors de la Penya.
Quines facetes del joc esteu treballant per tenir una bona entrada en una categoria nova per quasi tots?
Estem intentant dotar l’equip d’un estil propi, que evidentment ha de ser fidel a la meva forma de veure el bàsquet i al perfil de jugador que tenim. Comptem amb set jugadors que estan per sota dels 19 anys, i només tres superen els 25. Crec que hem de tenir un estil de joc on el físic tingui un pes important. Això s’ha d’intentar traduir amb un nivell defensiu molt alt, en el qual hi hagi molta pressió sobre la pilota i en línies de passada. Un treball molt individual i d’alt nivell. Hem de ser sòlids en el rebot i, a partir d’aquí, establir el contraatac i la transició com una de les bases del nostre atac.
Per tant, l’estil de joc del Prat seguirà la línia continuista dels últims anys?
Sí. Ja he comentat en alguna ocasió que la temporada passada vaig tenir l’oportunitat de veure bastants partits del Prat. El fet que el factor físic fos un actiu que estigués molt present en el joc, intentar aconseguir ritmes de partit alts, pressionar a tota pista, no renunciar mai a córrer… Tots aquests aspectes els hem de mantenir, perquè comptem amb el mateix perfil de jugador. A més, això també forma part de la meva forma d’entendre el bàsquet.
En quin punt d’evolució veus als quatre vinculats d’aquest any (Abalde, Sans, Nikolic i Nogués)?
A mi personalment mai m’ha agradat fer valoracions individuals dels jugadors. Crec que un entrenador no ha de fer servir l’opinió pública per fer-los entendre com creiem que són i com volem que siguin. En el joc d’atac, evidentment hem d’intentar explotar les seves virtuts. I a cadascun d’ells els hem de situar en situacions on puguin fer ús de les seves habilitats tècniques per ser jugadors de rendiment alt. No ens hem de preocupar d’intentar visualitzar quina serà la seva evolució. Això és bàsquet i parlem de persones humanes. Hi ha molts factors que poden fer canviar una previsió inicial. Els hi hem de donar les eines perquè evolucionin.
Del teu bagatge a les files del Barça se’n poden extreure coses per tal d’aplicar-les al CB Prat?
Segur que sí. Després d’estar cinc temporades treballant amb en Xavi al Barça, doncs moltes coses que ja formen part de la meva identitat com a tècnic les he adoptat d’allà. No sé si metodològicament es podran aplicar coses, perquè són dos equips totalment diferents, però sí que podrem utilitzar enfocaments de joc ofensiu i algun concepte defensiu. De totes maneres, com que el perfil de jugador és molt diferent, tampoc tindria molt sentit que el joc s’intentés acostar a l’estil d’un equip d’altíssim nivell com el Barça.
És un xoc molt gros passar d’un vestidor d’estrelles a un vestidor amb jugadors encara per fer?
Bé, crec que si poso la meva etapa al Barça dins de la meva trajectòria com a tècnic, diria que és com una illa. He tingut dues illes amb experiències al primer nivell professional: dues temporades aquí al Joventut i cinc al Barça. La resta de la meva trajectòria he estat més vinculat al bàsquet formatiu que al professional. Per tant, ja sé com adaptar-me a tot tipus de vestidors. És molt diferent un vestidor sènior que juga per guanyar campionats a un vestidor més jove, on segur que has de fer una tasca de formació per intentar desenvolupar el talent del jugador i dotar-lo d’unes pautes de comportament. Crec que m’adaptaré fàcil.
L’aspecte mental és rellevant en un grup com el CB Prat?
Jo penso que és important a tots els nivells. Cal treballar-lo, sempre sabent quins són els objectius individuals i col·lectius del teu equip. És evident que als jugadors els has de donar mecanismes i eines per resoldre conflictes, sempre partint de la base que el nivell d’exigència ha de ser molt alt. A partir d’aquí, cal veure el nivell d’adaptació que té cada jugador en situacions d’estrès, o davant d’una actuació individual poc positiva. Entrenis minis o al millor equip del món, aquesta faceta de l’entrenador sempre s’ha d’exercir.
Pot passar que en un equip vinculat hi hagi jugadors que apostin més pel seu creixement personal per tal de fer el salt i deixin de banda la feina comuna?
Això també és possible trobar-ho en un equip ACB. Per exemple, en un club de nivell mitjà en el qual un jugador intenta fer bons números per fer el salt a un equip d’Eurolliga. L’entrenador sempre ha de fer entendre que necessites el màxim nivell dels jugadors, però que voler mostrar un bon nivell de joc mai ha d’anar en contra de l’equip.
Quins equips veus amb més potencial a la LEB Or?
Aquesta és la típica pregunta que fa de molt mal respondre. Sempre hi ha equips amb pressupost molt alt i amb plantilles fantàstiques que no aconsegueixen un rendiment al. Després sempre hi ha equips com l’Oviedo l’any passat que quasi amb els mateixos jugadors de LEB Or va fer una gran temporada. A vegades, tenir bona química entre els jugadors i ser fort al teu pavelló fa que aconsegueixis grans objectius. És molt difícil de dir. És evident que Burgos, Palència i Melilla compta amb jugadors molt experts, però no sóc capaç de triar-ne un com a aspirant al títol.
Has tingut mentors? Qui són?
Bé, en una carrera llarga com la meva hi ha influït moltes persones. Porto 25 anys entrenant i sempre t’acaba deixant empremta tothom amb qui has treballat. Seria injust només dir-ne un. La meva passió pel bàsquet neix gràcies al meu germà, l’Alfred, que és una persona amb qui parlo molt de bàsquet. Després, entre molts d’altres, entrenadors que he tingut sent jugador, com en Juan Llaneza, o tècnics amb els quals he compartit banqueta, com Xavi Pascual, l’Agustí Cuesta i en Miquel Nolis, etcètera. La llista seria infinita.
El bàsquet el vas conèixer al Sant Josep de Badalona, correcte?
Sí. Allà hi vaig començar a jugar, i a entrenar també.
T’ha influenciat molt ser un entrenador sorgit del Sant Pep?
Completament. Crec que tota la gent que hem sorgit d’allà entenem el bàsquet d’una manera semblant. Penso que és una bona visió del bàsquet de formació.
Com es gestiona la recuperació d’un jugador jove que té una gran aparició al màxim nivell i després veu estancada la seva carrera?
El primer de tot és que tant el jugador com l’entorn siguin conscients de la seva realitat. Per exemple, els jugadors del CB Prat han de tenir clar que el seu equip mare i on han de trobar el rendiment i la continuïtat és el CB Prat, no cap altre. Aquest és el seu espai de confort, més enllà que puguin tenir aparicions amb el primer equip de la Penya. Normalment la feina ben feta al Prat farà que evolucionin i que puguin fer el salt més endavant. Per evitar situacions de frustració, el més fàcil és no perdre el món de vista. Has de ser bo amb el teu equip.
Ja la darrera. Quin desig té Agustí Julbe per aquesta temporada 2014-2015?
La veritat és que no sóc una persona molt somiadora i em costa pensar en una cosa així. M’agrada més centrar-me en el treball diari i no em marco fites. Marcar-te fites a curt termini et pot limitar o pressionar. Jo una de les coses que sí que els demano als meus jugadors és que facin tot el possible per ser millors que el dia anterior.
