Entrevistem a Àgata Gil, dissenyadora del Dimoni “Sense Fum”
Àgata Gil és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i graduada superior en Il·lustració i en Gràfica Publicitària a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo de Badalona. Il·lustradora i dissenyadora gràfica que treballa per diferents entitats, administracions, editorials i revistes. Actualment, Gil també exerceix com a docent de diverses assignatures a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo.
Els ulls del Dimoni vigilen a cadascun dels badalonins que s’apropen a fer-se fotos amb el protagonista de les Festes de Maig. Totes les mirades i flaixs estan posades en l’enorme figura situada a la platja dels Pescadors. Ben a prop, sense que ningú se la miri, però totalment orgullosa de la seva obra, parlem amb l’Àgata Gil, la dissenyadora del dimoni d’aquest any. Un Dimoni “Sense fum” que parla sobre la Zona de Baixes Emissions a la ciutat. Uns fums que tampoc trobem en la seva dissenyadora. La badalonina va ser la guanyadora de la primera edició concurs “Crema’l Tu”, el 1999, i enguany repeteix aquesta fita. Amb to calmat ens explica el procés de creació i els secrets darrere la figura més rellevant de les festes de la ciutat.
Què representa el Dimoni d’aquest any?
Es diu el Dimoni “Sense Fum”. El disseny que vaig presentar és un dimoni envoltat de cotxes que, ja que aquest any Badalona tindrà una Zona de Baixes Emissions. Pot tenir dues interpretacions. Ser un dimoni enfadat amb la mesura enviant més cotxes a la ciutat o un dimoni emportant-se els cotxes que no compleixin amb la nova normativa. Com que sempre ha d’anar sobre la ciutat.
Com va sorgir la idea de presentar-te i fer aquest disseny?
Treballo a l’Escola Art Pau Gargallo i a l’entrar veia cada dia el cartell que teníem penjat del concurs “Crema’l Tu”. Sabia que aquest any em volia presentar i ja des del primer moment el meu cap anava pensant en idees. Primer de tot vaig mirar quins temes hi havia d’actualitat a la ciutat que fossin interessants per fer el dimoni. De fet, en vaig fer fins a quatre dimonis diferents. Per exemple, una altra proposta era un dimoni que estava fent el vermut a la Rambla, un altre eren dos dimonis jugant a bàsquet i un que era sobre la pujada d’hipoteques. De tots quatre el que més em va agradar va ser el de baixes emissions, que era el primer que havia pensat.
No és el primer cop que guanyes el concurs. Què se sent quan dibuixes una cosa i després s’acaba materialitzat?
És molt bèstia. I si ets de Badalona fa que encara sigui més xulo, perquè ho has vist cada any, has crescut amb les Festes de Maig. He de reconèixer que pensava que aquest any seria una il·lusió més suau perquè sóc més gran i, a més, ja ho havia guanyat en el seu dia. Però una cosa així mai deixa d’il·lusionar-te. El dia que m’ho van dir estava malalta, a 39,5 de febre, i va ser un “ostres he guanyat”. No m’ho podia creure. Va ser veure com en Ramon de los Heros, el constructor, el començava a fer i ja estava molt emocionada. Veure com un dibuix es torna el protagonista de la ciutat durant uns dies és molt emocionant.
Quina relació teniu amb en Ramon, el constructor? Li doneu el dibuix i ell va fent o heu estat en col·laboració durant la construcció?
Des de l’Ajuntament et convoquen a una reunió amb ell abans de començar a construir-lo. En ser un dibuix, hi ha coses que s’han d’explicar. Des del primer moment que vaig està amb ell ja ho tenia claríssim. En Ramon és un crack, és boníssim. Es nota que té experiència i ho entén tot de seguida. No necessita que l’ajudis massa.
Has participat en el procés de construcció?
A la zona inferior del dimoni, a la base, volia que els dibuixos dels cotxes estiguessin fets per nens. Vaig parlar amb una professora i li vaig proposar muntar una activitat a l’escola per explicar com havien de dibuixar els cotxes. Des de l’Escola Minguella s’hi van adherir a la iniciativa de seguida. Els vaig escanejar, els vaig enviar al Ramon i després jo mateixa els vaig copiar i pintar. És molt ‘guai’ veure com els infants venen a buscar el seu dibuix.
A l’hora de fer el disseny d’un dimoni es fa un dibuix en dues dimensions. És el mateix proposar-te fer un dibuix que pensar que haurà de ser una escultura es cremarà?
Jo sóc dibuixant, però també he fet escultures i he treballat amb volums… No és el mateix que una persona que únicament està habituada a dibuixar. S’ha de pensar que les formes molt primes no podran agafar volum. Tot sent un dibuix, el constructor sap interpretar-lo i adaptar-lo a allò materialment possible. Algunes coses les hem hagut de retocar. Per exemple, les llengües de foc s’han hagut de retocar, ja que amb el vent s’haguessin trencat. Primer les va fer d’una manera, que era molt xula, amb més pes i volum, però a la prova que es va fer no va funcionar i les va haver d’ajustar. La forca havia de ser inicialment més alta, però no hauria funcionat perquè es podia torçar.
Quin és el tret que més t’agrada del dimoni d’aquest any?
El nas. Anava dibuixant i pensant les coses que té un dimoni: bones banyes, orelles peludes, les dents… però el nas és molt característic en els meus dibuixos.
I per què de color verd?
En documentació antiga el diable s’ha representat moltes vegades de color verd. De vegades són vermells i de vegades verds, com altres animals mitològics. El verd m’anava bé perquè feia contrast amb el vermell de la capa. Podia haver sigut vermell, perquè inicialment portava una capa lilosa i de lleopard, però aquest disseny era el que em va convencent més. Durant el procés he anat canviant coses.
El 1999 et vas convertir en la guanyadora de la primera edició del concurs Crema’l Tu. Recordes aquell moment, ara fa 24 anys?
Jo era una estudiant de segon de Belles Arts, no havia publicat mai res. L’únic que m’agradava era dibuixar i vaig veure el concurs del dimoni i vaig participar. No hi havia ni premi. La recompensa era el reconeixement de Badalona i, la veritat, em va fer moltíssima il·lusió. Recordo que vaig anant fotografiant la construcció pas a pas amb la meva càmera.
On veuràs la cremada del Dimoni?
Ben a prop. El més a prop que em deixin, on pugui filmar i fer fotos.
