19/06/2015 – Als seus 54 anys, Dolors Sabater ha començat a fer-se coneguda com la nova alcaldessa de la ciutat per a la gran majoria de veïns; darrera seu, guarda un llarg recorregut d’activisme i treball als barris i les entitats.
D’unes setmanes ençà, el seu nom ha estat sonant amb força a mitjans de comunicació, xarxes socials i espais comuns de la ciutat. Fins i tot comença a apaivagar la ‘figura mediàtica’ del seu predecessor, Xavier Garcia Albiol, que abans de deixar el seu càrrec, i tot i saber-se que no continuaria liderant l’Ajuntament, encara copsava els titulars dels mitjans que parlaven del relleu a l’alcaldia badalonina. S’enfrontava a un dels rivals més durs que pot trobar una persona recentment arribada, en aparença, a la política. No obstant, Dolors Sabater ha comptat amb aquest ‘en aparença’ per fer-se forta, a través del seu entorn, des que es va saber de forma oficial que seria la nova líder del govern. Perquè darrera de l’aparença, la nova batllessa guarda una trajectòria de labor social i localment política molt dilatada, amb un ampli coneixement de la ciutat i la seva xarxa associativa i amb una presència i respectuosa notabilitat que l’han convertit en la figura de consens d’una amalgama com Guanyem Badalona, primer, i d’un difícil de conjugar govern d’esquerres, després.
Professora i cap de departament al Júlia Minguell de Llefià
Als seus 54 anys, no és gens fàcil trobar algú que la conegui bé i tingui una mala opinió d’ella (l’eufòria de parlar de la nova alcaldessa, pot ser?). Dolors Sabater és veïna del Manresà, el petit barri a peu de platja fronterer amb la localitat de Montgat. Llicenciada en Ciències de l’Educació, Pedagogia, i especialitzada en educació especial, fins fa un parell de setmanes exercia les tasques de Cap del Departament de Ciències Socials a l’Institut Júlia Minguell, al barri de Llefià, on havia anat a culminar, almenys de moment, la seva trajectòria professional, que va començar a mitjans dels anys 70 a l’escola NOLVA. Sempre lligada al camp de l’educació, s’ha mogut per àmbits molt diversos i ha treballat, per exemple, amb alumnat nouvingut a la ciutat i dins el marc dels Plans Educatius d’Entorn, concretament a Sant Roc, per fomentar la llengua i la cohesió social i al servei de l’aprenentatge.
Implicació i lluita a favor de les persones amb diferents capacitats
Menció a part mereix la seva immersió dins l’educació especial i l’activitat voluntària amb les persones amb diferents capacitats. Impulsada per la greu discapacitat del seu germà gran i pel malaurat ictus que el seu altre germà, que morí fa uns mesos, va patir i que l’ha obligat a anar en cadira de rodes durant 12 anys, va conèixer “la duresa de la injustícia i l’exclusió que pateixen les persones diferents i la força per convertir les adversitats en oportunitats de transformació”. L’experiència personal l’ha portat, al llarg de la seva vida, a col·laborar i lluitar pel dret de les persones amb diferents capacitats amb l’Associació Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual o a través de la plataforma Deixem de Ser Invisibles, presents dissabte al balcó de la plaça de la Vila.
El seu activisme social va començar quan era molt jove amb els moviments antimilitaristes i d’objecció de consciència, de reivindicació de la pau i ecologistes. També es va involucrar ben aviat en el món de les entitats culturals i el teixit associatiu veïnal, amb el que ha tingut molt de contacte i en el que va tenir una forta implicació la dècada dels 90: consell de districte, mobilitat, recuperació de la memòria històrica i consell educatiu i lluita per l’escola pública en general. Els darrers anys, ha treballat pels drets culturals, lingüístics i de participació; la convivència i la cohesió social i la lluita contra el racisme i la xenofòbia, a través de diferents moviments i plataformes com Badalona Som Totes i Tots, Moviments Locals, Colors de la Tardos, Xarxa d’Acollida, Badalona Es Mou o Pels Nostres Drets. Abans de concórrer a les eleccions, va deixar la vicepresidència d’Òmnium Cultural, on s’encarregava dels temes de cohesió, llengua i educació i on també va participar a les campanyes Ara És l’Hora i del 9N, favorable al dret a decidir i a la independència.
Deslligada dels partits polítics
Un ampli i extens recorregut que sempre ha estat apartat de la política partidista i les llistes amb sigles. Un recorregut que, com ella mateixa va explicar quan va arribar a ser candidata, sumava l’experiència d’esdevenir cap de llista degut a l’obertura i pluralitat d’un projecte com Guanyem, diferent a allò que s’havia fet fins ara. Un recorregut que dissabte va ajudar a Dolors Sabater i Puig a aixecar la vara d’alcaldia i que té el complicat de fer arribar el seu nom a tota una complexa i diversa ciutat que no s’ho posarà fàcil.
