La Penya va caure a la pròrroga (94-101) contra el millor equip de l’Eurocup, el París Basketball.
Malgrat les baixes importants, el nivell del rival, el cansament, i les numeroses adversitats que anaven en contra la Penya, Andrews va tenir el tir per emportar-se la victòria. No es pot demanar tot, però sí cal analitzar el que va fer ahir l’equip verd-i-negre. Sense Tomic, Brodziansky, Allen, Feliz i Ribas sense disputar cap minut, els joves Michael Ruzic (17 anys) i Ruben Prey (18 anys) van emergir com a líders de l’equip i apareixent en els moments calents. Un partit digne de coratge i orgull per estar a punt de tumbar a un dels grans candidats a guanyar l’Eurocup.
El pla de partit del París va ser molt clar, limitar al màxim els recursos ofensius d’Andrews per anul·lar el referent de la Penya. I efecte va tenir, perquè no va anotar fins a la segona part i va acabar en 2/9 tirs de camp. Però els francesos no s’esperaven que Ruzic (21p) fos la peça clau del Joventut en atac.
La realitat és que els de Carles Duran van sortir amb la millor intensitat que hi ha hagut aquesta temporada per agafar la primera diferència del partit en entrar al segon període (27-23), però si per alguna característica el París són líders invictes, és per la seva capacitat d’alterar el desordre del partit i adaptar el seu joc. Amb el triumvirat TJ Shorts, Malcolm i Hifi van realitzar un gran parcial per posar-se +12 al marcador, però la Penya no va rendir-se i va retallar distàncies per marxar -6 al descans. Tot el que no havia entrat al primer temps, ho va fer a la segona part i, sumat als ànims de l’afició, els verd-i-negres creure de veritat guanyar al partit quan a falta d’1 minuts, l’avanatge era +4. Dos mals atacs de la Penya i accions ràpides del París van enviar el partit a la pròrroga. Al temps extra, i Vives amb cinc faltes, van faltar idees per sumar anotació, i el cansament es va notar en la defensa.
La derrota suposa que la Penya estigui al límit de les places de fora playoff, però si s’està a punt de guanyar als líders amb totes les baixes que hi ha, és imprescindible creure-hi quan tota la plantilla estigui sana. D’altra banda, i important, és qüestionar-se si cal fitxar un interior veient el rendiment de Prey i Ruzic. Però sobretot, no aturar-los la projecció.
